Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Miuvachas

Gilles Deleuze e son famós capèl
Gilles Deleuze e son famós capèl
Matiàs Gibèrt

Matiàs Gibèrt

Professor de filosofia (Carcassona), cercaire doctorant a l'Universitat de Tolosa-Joan Jaurés

Mai d’informacions
Vaquí çò que volriam dire: un cromatisme generalizat...[1]
 
 
D’après una anecdòta que conta lo sieu biograf, François Dosse[2], lo filosòf francés, Gilles Deleuze (1925-1995), nascut dins una familha borgesa de París, aimava sovent de dire, sens dobte per “se destacar, en prenant la’linha de fugida’ d’una liura deriva”[3] en defòra d’un ambient familhal reactiu (lo paire èra nacionalista del movement Croix-de-Feu) que lo sieu nom veniá de l’occitan “De l’euse” e qu’en francés aquò seriá estat “Du chesne”.
 
Lo filosòf se faguèt conéisser gràcias a sas recèrcas sus las pensadas de Hume, Bergson, Spinoza, Nietzsche, Leibniz ont desvolopa un “empirisme transcendantal”, metafisica pluralista e filosofia de la “diferéncia” a partir d’una lectura originala de cèrts tèxtes classics de l’istòria de la filosofia, aital coma un apròchi fòrça particular de l’art e de la literatura (Proust et les Signes, 1964) especialament l’anglo-americana (Joyce, Dos Passos, Fitzgerald, Kerouac) que presava fòrt.
 
Mas aquò foguèt en 1971, amb la parucion de l’Anti-Œdipe escrich a quatre mans amb lo psicanalista Felix Guattari (1930-1992) e sostitolat “capitalisme e esquizofrenia”, que la bomba intellectuala espetèt dins lo pichon mond intellectual parisenc. Lo freudisme e lo lacanisme, tanplan coma l’estructuralisme, que son egemonia intellectuala foguèt màger a l’epòca, se retrobavan criticats que jamai, essent reduches per l’“esquizòanalisi” a una pichona istòria “familhalista” (a la “papà-mamà” çò disián) qu’empresonava lo desir, los devenirs multiples de las “maquinas desirantas”, embarrant la creativitat tant individuala coma collectiva dins una mitologia moralisatritz e politicament reaccionària.
 
Sensibles als movements de lor temps, en particular los de mai 68 e dins un estil filosofic completament inausit fins alara, marcat per una “liura e salvatja creacion de concèptes” segon los mots d’Isabelle Stengers, Deleuze/Guattari aguèron una influéncia intellectuala determinanta suls mitans politics de l’extrèma esquèrra internacionala (notadament dins l’Itàlia de las annadas 70) de mercés a lor interès pels movements “moleculars”, coma la lucha de las minoritats (sexualas, lingüisticas, etnicas eca.) qu’opausavan a las grandas teorias “molaras” venent tot englobar a fòrça de grands racontes e de concèptasses tròp abstraches (Pòble, Classa, Estat, Partit, Nacion, Progrès) d’après çò que praticava lo marxisme institucional d’aquela epòca.
 
A las grandas autorotas unitàrias de l’Estat, de l’Istòria e de l’Èsser, que mancavan pas de far qualques victimas collateralas, Deleuze/Guattari se son sempre estimats mai las pichonas “linhas de fugida”, los “plecs e replecs”, las “fendilhas” e los “devenirs” multiples (-animal, -femna, -fòl, -imperceptibles) ensertats al dintre de cadun.
 
Companhs de totas las luchas, de l’antipsiquiatria a l’ecologia, en passant pels dreches de las minoritats en Euròpa e dins lo mond (per los palestinians o contra l’extradicion dels militants bascos entre mila autres combats), la pensada Deleuze/Guattari contunha de pesar sul debat intellectual e las praticas militantas de l’esquèrra internacionala d’uèi, en tot afortir una filosofia de la vida e de son afirmacion dins sas expressions multiplas.
 
Pasmens i a quicòm qu’es pas totjorn ben sauput pels filosòfs, cercaires e militants de  sensibilitat deleuziana, aquò’s çò que se poiriá dire “l’inspiracion lemosina” e lo fòrt estacament de  Deleuze, filosòf de la desterritorializacion-reterritorializacion, a la “region prigonda”[4], valent a dire, lo Lemosin, “sa” region per aligança, el que s’estimava mai una societat d’aliganças puslèu que de “filiacion.”
 
Se sap d’efièch que passava regularament fòrça temps del caire de Sent Liunard en Lemosin (Saint-Léonard-de-Noblat en francés), dins la nauta Vinhana, pròche lo Replanat de Miuvachas e luènh de l’ambient un pauc estequit dels ceucles intellectuals parisencs que detestava. Segon una anecdòta contada pel sieu biograf, lo títol misteriós de l’òbra sens dobte mai estonanta de tota la produccion Deleuze/Guattari, Mille Plateaux (1980), deu son origina a aqueste Replanat de Miuvachas, que l’etimologia demòra encara escura (las mila vaccas, del germanic o celtic batz per mila “fonts”, inspirada per l’idrologia excepcionala del luòc?) dont l’evocacion geopoetica d’una multiplicitat de multiplicitats participèt sens cap de dobte a l’invencion conceptuala dels rizòmas, dels devenirs-imperceptibles, del nomadisme, de las linhas de fugidas enfin, de tot “l’imatge de la pensada” deleuzianoguattariana en lucha contra la tirania de l’Un e de sas idèas reactivas:
 
“En France fins a 1983, Uno constituiguèt un grop amb Suzuki e un cèrt nombre d’autres estudiants japoneses:’Èrem a revirar Mille Plateaux e demandèri a Deleuze: perqué Mille Plateaux?’Coneisses, me faguèt, lo Replanat de Miuvachas?’, puèi apondèt:’per ieu, es aquò. Sabi pas per Felix, mas per ieu, es aquò’.”[5]
 
Quina suspresa doncas, de descobrir, al còr de l’òbra d’un autor que d’unes se pòdon pensar qu’es lo quite simbòl d’un cèrt esnobisme parisenc, lo Replanat de Miuvachas dins tota sa beltat amb sas multiplicitats infinidas, apasimadas, imperceptiblas.
 
Deleuze/Delpastre? Se poiriá imaginar un rescontre filosofic e poetic entre aquestes dos gènis, Gilles Deleuze e Marcela Delpastre, tan diferents en aparéncia e pasmens inspirats pel meteis país, la meteissa tèrra? Coma o conclutz Elisabeth Lagisquet: “Benlèu qu’un bestorn pel Lemosin s’impausa per temptar una lectura tota particulara, un pauc bartassièra, en libertat, de l’òbra del filosòf, mas que ne demòra pas mens legitima.”[6]
 
E a prepaus, Gilles, l’as pagat lo capèl?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
[1]. Gilles DELEUZE, Félix GUATTARI, Mille Plateaux, éditions de Minuit, París, 1980, p. 123
[2]. François DOSSE, Deleuze/Guattari. Biographie croisée, éditions Maspero, La découverte, París 2007
[3]. ibid, p. 114
[4]. ibid, p. 596
[5]. ibid, p. 571
[6]. Elisabeth LAGISQUET: «Pourquoi parler de Deleuze en Limousin?» in Un philosophe en Limousin, Gilles Deleuze publié par l'association Saint-Leonard en Limousin, ses artistes, ses écrivains, 1996, p.6 – cité par Dosse, op.cit, p.596


 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JC D
8.

#7 Pasmens, sabem ben que l'i a daus glissaments semantics e que l'euse pòt designar n'impòrta quau varietat de "casse" segon los parlars. Per exemple, en lemosin "rover" pòt designar n'impòrta quau "casse" (e pas nonmàs "quercus robur" o "quercus petrae") dins un ranvers donat, quò sirá jarric que jugará queu ròtle dins un autre e chassanh enguera dins un autre.

  • 8
  • 4
Donacian
7.

Òc-ben Deuleuze es ben un nom occitan ! Mas seriá pas estat "Duchesne" en francés...
"Duchesne" es "Ducasse" en occitan. ;-)

(òc) euse = (fr) yeuse
(òc) casse = (fr) chêne
(òc) Delcasse/Ducasse = (fr) Duchesne

http://www.geneanet.org/nom-de-famille/DELEUZE
http://www.geneanet.org/nom-de-famille/DUCASSE
http://www.geneanet.org/nom-de-famille/DELCASSE

  • 1
  • 0
Pèir
6.

*aligança>aliança (ipercorreccion. Ven de francés e es estat adoptat en las autras lengas : cat. Aliança, esp. Alianza, it. Aleanza)

  • 4
  • 6
JC D
5.

#4 Los mots de Matias son pertant simples e mai exprimessan daus concepts elaborats. M'ai pensat dempuei dau temps que se podiá dire de las chausas complexas emb daus mots bassetz simples, mas se fau gardar dau simplisme. Refusar tota complexitat mena au populisme a la mòda TF1, qu'es plan melhor de pas confondre "simplesa" e simplisme. Aquí la filosofia de Matias s'exprimis emb clartat, simplesa e demòra complexa.

  • 17
  • 5
lachaud
4.

Dau lemosin prefera quand mesme Polidor. Avia un lengatge pus simple e pas tant de concepts a casar. Lo parlar de Delpastre era tanben pus simple e lo libre de Giles Deleuze benleu mas l'ai pas legit.

Ai ren contre Matias mas tant d'annads d'escòlas per se copar de la simplicitat ! Es pas estonant que degun vòl pus d'aquela filosofia ensenhada a l'escòla.

  • 8
  • 22

Escriu un comentari sus aqueste article