CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 20 de julh

Matiàs Gibèrt

Dijòus, 20.4.2017 03h00

L’internacionalisme, una valor.


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Πόλεμος πάντων μὲν πατήρ ἐστι[1]
 
Aquò sona sovent curiós a una aurelha “majoritària” que qualqu’un s’engatjant per aparar una lenga “minoritària” se pòsca dire internacionalista.
 
Li demandan: “coma va que, mentre que defendètz una lenga «regionala»,«embarrada sus ela meteissa», vos disètz internacionalista? E sètz pas un pauc incoerent?” Benlèu ben. Mas calriá encara saupre çò que significa internacionalisme.
 
Evidentament, cal primièr sortir del discors “cosmopolita” un pauc piòt, del “sèm totes umans” o del “ges de diferéncia” que plan sovent es lo paravent d’un universalisme-uniformisme qu’amaga un imperialisme o una egemonia politica quana que siá.
 
En defòra dels succès o de las falhidas de las associacions que faguèron l’istòria del movement obrièr socialista, la question internacionalista es filosoficament complèxa.
 
Me sembla que l’enjuòc es d’i destriar un universalisme facil (unifòrme e imperialista), sovent l’expression d’una dominacion amagada, d’un universalisme dificil qu’es çò que nos calriá benlèu bastir e que demòra uòi a l’estadi d’una utopia de las bèlas, la d’una justícia e d’una egalitat universalament aplicada.
 
Mon idèa aicí es de refusar a l’encòp 1° un discors “d’obèrtura” internacionalista tròp abstrach, tendent a negar la necessitat d’una lucha “nacionala” al profièch d’un irenisme moligàs e bravasson, 2° sensa tombar pr’aquò dins un reduccionisme nacionalista e identitari que fariá d’aqueles grops umans o “nacions” de blòcs rigides, substancials e imovedisses.
 
 Adonc, ni pacifisme umanista “mòl”, ni tanpauc nacionalisme identitari “dur”, mas ben inter-nacionalisme, vaquí çò que nos calriá afrontar e pensar, vaquí çò perqué nos calriá luchar. 
 
L’inter-nacionalisme, coma son nom o indica es una pensada de l’inter, de “l’entre”[2]. L’internacionalisme es la mesa en valor de çò “entre” los pòbles e las culturas, çò que permet la trans-latio, lo trans-feriment e que materialament se realiza jos la forma dels escambis.
 
E i a un esplech remirable per aquò far: la traduccion (tra-ducere). Tra-ducere, aquò vòl dire çò qu’adusèm (ad-ducere) que fasèm passar “otra” (ultra-) “a travèrs”, “en delà” (tra-, trans-) “entre” las empachas, las diferéncias, las incomprenesons e de còps a malgrat d’elas.
 
La valor de l’inter-nacionalisme es de mal pensar e de mal realizar: d’ont l’universalisme dificil de l’inter-nacionalisme real qu’a mon vejaire l’occitanisme deuriá pas ceissar d’afortir.
 
Es d’efièch dificil de se pensar “entre”, entre los èssers, entre las lengas e las culturas, entre los païses, aquò demanda plan d’esforces, de temps, de despensas e d’energia, car l’egoïsme natural dels òmes buta cadun a desconóisser çò autre, pr’amor qu’aquò còsta tròp de lo conóisser de s’inter-essar a el - a sa lenga, sa cultura, son país.
 
Aquela “desconoissença” volontària o canhosa es çò qu’òm pòt apelar “ignorància.” Mas ignorància de qué?
 
Justament, l’ignorància de çò que passa entre las culturas (las idèas, las pensadas, las invencions, los desirs), l’ignorància al fons, que tota cultura vertadièra es abans tot la reconoissença de çò que (se) passa inter las lengas, dins “l’entre” de las culturas, dels païses e que constituís l’identitat de cadun “entre” totes. 
 
Aital, calriá dire que cada “identitat culturala” establida es fin finala pas qu’un ensenble de relacions pluralas que se polarizan e passan entre divèrses centres que la tra-duccion permet a cadun de conóisser, de comprene e de far passar endacòm mai.
 
Dich autrament, es dire qu’una cultura “viva” aquò’s mai que mai una cultura en relacion amb las autras, “entre” las autras.
 
(de sègre...)
 
 
 
[1]. Polemos pantōn men patēr esti, «La guèrra es lo paire de totas las causas.» (Eraclit d'Efèsi)
[2]. Veire François Jullien, Il n'y a pas d'identité culturelle, L'Herne, Paris, 2007





 
abonar los amics de Jornalet
 




publicitat



Comentaris

21 d'abril 23.15h

#2 Remirabla, aquesta vòstra exegèsi.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'abril 21.44h

Cal distingir - em sembla - dues guerres. D'una banda, el πόλεμος-polemos universal de la naturalesa que, unida amb l'έρις-justícia, recela en si mateix la pau. I d'altra banda la guerra-πόλεμος separada de la guerra-έρις per culpa de l'home que l'hi introdueix l'ϋβρις-hybris (desmesura, excès, violència). Li toca per tant a l'home arribar a la saviesa per mantener la fecunditat natural de la guerra - oposició de forces contraries.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 12.55h

"Polemos pantōn men patēr esti ...": ço que ditz Eraclit sus la guèrra coma paire de totas las causas es, segon la revirada al francés de Marcel Conche: "La guerre est le père de toutes choses, de toutes le roi; et les uns, elle les porte à la lumière comme des dieux; les autres comme hommes; les uns elle les fait esclaves, les autres, libres".
I a un "inter", mas pas d'egalitat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Matiàs Gibèrt

Matiàs Gibèrt logo rss

Nascut en 1988. Professor de filosofia. Sòci d'Iniciativa per Occitània

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions