Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

30 000: pas pro per los mèdias francés!

Matieu Casanòva

Matieu Casanòva

Licenciat d’Istòria a l’UPPA (Bearn), ancian jornalista de Ràdio País, ara sòci de l’Ostau dau País Marselhés.

Mai d’informacions
La Coordinacion per la lenga occitana avè gausat anonciar l'objectiu de 30 000 personas per aquera quatau manifestacion per la lenga, e s'i ei escaduda. Totun èra pas ganhat per avança. Se disèva qu'èra benlèu la manifestacion de tròp, que las très darrèras avèvan pas cambiat gran causa. Tanben lo hèit que los catalans o los bascos, presents a Besièrs e Carcassona, ajan manifestats deu lor costat, podèva deishar pensar que serem pas tant numerós com los còps d'abans. Èra shens comptar sus la determinacion deus occitans qui pròvan que lo temps de la vergonha ei passat, que son fièrs de çò que son e que vòlen pas demorar inactius cap au dangèr jacobin qui miaça la lenga nosta.
 
Lo bilanç d'aquera protèsta de Tolosa deu 31 de març poderé estar perfèit, mes malurosament an pas jogat lo jòc los mèdias francés. En comparar dab son importància, l'eveniment ei pas estat hèra relaiat. La Dépêche du Midi, lo jornau locau, qu'i consacrè dus praubes articles dens son edicion deu dimenge. Quan se brembam que n'escrivè de paginas per balhar la paraula aus antioccitans dens lo mètro, podem pas s'empachar de maronar. Los autes jornaus regionaus d'Occitània, Sud Ouest, La Provença, an seguit corrèctament aquera jornada istorica per l'occitanisme.
 
Çò de mei vergonhós demora la premsa dita nacionau, mes que poderém tornar batiar "premsa parisenca". Los signes de non-interès se sentivan abans la protèsta, pendent la conferéncia de premsa deus organizators. Maugrat la preséncia d'ua candidata a las presidenciaus -Eva Joly-, deu president deu Senat e dusau personatge de l'Estat -Jean- Pierre Bel-, d'un deputat europèu -José Bové- , la premsa francèsa ne jutgè pas utile d'estar presenta ni d'alhors de balhar ua responsa au convit de la coordinacion. "Que crèven", me responó un occitanista famós e respectuós que nomarai pas aquí.
 
Malurosament se son pas concentrats tanpòc sus la manifestacion. Libération a escrivut un detzenat de linhas sus son edicion tolosenca en linha. Le Figaro i consacrè ua plaça mei importanta, mes shens nada fòto. Per çò qui ei de Le Monde, èi longament cercat la mendra informacion sus son site en linha, mes pas nat traç deus 30 000 manifestants vienguts de cada canton deu país. La television francesa enfin a un còp mei amuishat qu'a pas cambiat son fonccionar centralista devastator.
 
Shens estar paranoiac, se podem demandar: quin resson auré avut ua protèsta d'aquera talha se s'èra debanada a París? Es benlèu un punt marcat per los qui defenden l'idea d'ua grana manifestacion a París de tots los pòbles d'Exagòne. En tot cas, aquò ei la pròva que la dimension linguistica de las reivendicacions deu 31 de març a Tolosa se pòden pas deseparar de la dimension politica de la problematica occitana. Pas de vertadèra democracia en Occitània shens mèdias occitans libres e independents. La Setmana e lo Jornalet an ubèrt lo camin.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Cavalier Tolosa
13.

Anar aprotestar a Paris, Mouaifffff : los provincials que van plorar mendigot al bon rei, soi pas segur que siaguesse positiu en terme d'imatge, Bruxèlas me sembla mielh mas cal aver lo nombre (personalament, l'idea de mostrar qu'aquò interessa pertot manca a Paris me sembla interessanta d'un punt de vista comunicacion)

  • 0
  • 0
Laurenç Gavotina
12.

#11 Adiu Matieu (òu l'òme, espero que vas ben parier), que pecat de veire que lo centralisme es global, mèdias, politica, etc.
Cal esperar que lo desplaçament a París descoratje degun (pretz de l'anar, tornar e subretot dals òstes).
En esperar que la diversitat associativa tòrne tantben : IEO, Felibrige, Felco, Oc-bi... i son de novèlas de ce que deven lo Conselh de la joventut d'Òc que participèt a la manif de Carcassona 2005 dins l'equipa d'organizacion ?

  • 0
  • 0
Matieu Castel Amians
11.

D'acòrdi ambé Laurenç espèri que te pòrtes ben, au passatge mon bèu !)

Apondi una causòta : veguèri un jorn sus sabi pas manco quala cadena d'informacion (BFM ò ITV, qu'enchau), un reportatge sus un passa carriera que recampava 200 personas (de personaus medicaus que protestavan còntra la baissa de crèdit dins son establiment e dins la santat en generau) a Paris !

Vos imaginatz un pauc lo decalatge ? Evidentament, e me còsta de va dire, lo resson qu'auria un passa carriera pan regionalolingüistic (!!!) a Paris seria sensa parier ambé quauque autre luec que siegue en França.
De li soscar per lo còp venent...

  • 0
  • 0
Matieu Castel Amians
10.

D'acòrdi ambé Laurenç espèri que te pòrtes ben, au passatge mon bèu !)

Apondi una causòta : veguèri un jorn sus sabi pas manco quala cadena d'informacion (BFM ò ITV, qu'enchau), un reportatge sus un passa carriera que recampava 200 personas (de personaus medicaus que protestavan còntra la baissa de crèdit dins son establiment e dins la santat en generau) a Paris !

Vos imaginatz un pauc lo decalatge ? Evidentament, e me còsta de va dire, lo resson qu'auria un passa carriera pan regionalolingüistic (!!!) a Paris seria sensa parier ambé quauque autre luec que siegue en França.
De li soscar per lo còp venent...

  • 0
  • 0
Laurenç Gavotina
9.

#5 Autrament, dins l'idèa d'un acamp inter lengas, París porria èstre una idea. Mas sabem la dubertura istorica qu'avem dins l'estat francés (serà confirmaa ò non après las eleccions). Per integrar mai de monde, coma de segur los occitans d'Itàlia e de Val d'Aran mas parier las autras lengas d'Euròpa sensa estat, perqué anariam ren pluslèu a Bruxèlas per sensibilizar mai Euròpa a la question ?

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article