Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Caractèr de termièra

Mireia Boya Busquet

Mireia Boya Busquet

Èx-deputada dera CUP en Parlament de Catalonha. Consultora environamentau e professora associada ena Universitat Pompeu Fabra.

Mai d’informacions
Era Val d’Aran ei ua region de montanha plaçada en un espaci de termièra.
 
Aguesta afirmacion, plan evidenta des dera geografia fisica, mos permet definir e compréner eth caractèr aranés, aumens aqueth des nòsti ancessors, des deth punt d’enguarda dera geografia umana. E ei qu’aguesta branca dera geografia servís entad aquerò, entà estudiar e compréner era relacion der òme (e dera hemna) damb eth territòri e veir era sua evolucion.
 
Eth hèt de trobar-se en vessant nòrd des Pirenèus, mès apartier ath cant sud, a determinat, en grana mesura, era natura e es elements que hèn part der imaginari sociau aranés e des representacions restacades ath sòn territòri; tanben an agut ua influéncia mercada ena istòria e eth desvolopament economic seguit pera Val d’Aran. En casa nòsta, era zòna termierèra a tostemp estat restacada ath comèrç, as escambis e ath pas de persones. Aguesta qu’ei ua caracteristica que trobam tot soent en aguest tipe d’espacis.
 
Non calerie desbrembar qu’es Pirenèus acieu se convertissen en ua unitat territoriau geografica, politica e economica, a on es “vals” son es èishi qu’estructuren era aucupacion deth territòri. En aguest sens, es relacions sociaus e comerciaus damb es regions occitanes vesies non desapareisheren damb es doanes establides a principis deth sègle XIX. Aguesti escambis abituaus se convertiren ara clandestinitat, soent dirigidi per hilats organizadi en ambdús costats dera termièra.
 
Sense besonh d’anar guaire luenh ena istòria, era fin dera Guèrra Civiu Espanhòla provoquèc era gessuda de milèrs de refugiats republicans, socialistes, anarquistes o comunistes, es “ròis” les diguien, que se vederen obligadi a exiliar-se a trauès des punts termierèrs deth Portilhon e Pont de Rei. Uns ans mès tard, entre 1940 e 1944, tanben siguec eth territòri de pas escuelhut, aguest còp en sens opausat, per aqueri que hugien dera aucupacion nazi d’Euròpa pendent era Dusau Guèrra Mondiau, tot soent de forma clandestina, en tot seguir es camins de montanha qu’es nòsti pagesi tant ben coneishien. Molti èren judius, mès tanben passèren pilòts, soldats aliadi e membres dera Resisténcia. Entre es judius, quauqui centenats sigueren ajudadi a trauessar es montanhes e acuelhudi enes cases des pòbles aranesi. Un shinhau mès tard, en estiu de 1944, era gent deth Baish Aran vedec era arribada, e era estada en pòble de Les quauqui dies, des tropes alemandes pendent era casuda deth nazisme e era sua percaça deth sud d’Occitània. Ena tardor d’aqueth madeish an, eth caractèr de termièra d’Aran hèc qu’es maquis l’aucupèssen entà sajar d’establir un govern republican en Vielha e acabar atau damb eth regim franquista, un assag que fracassèc onze dies despús.
 
Aguestes entrades e gessudes de soldats e ciutadans anonimi an contribuït a formar eth caractèr dera gent ena termièra d’Aran. Formen part deth rebrembe d’ua generacion ara que le toquèc viuer un des periòdes mès durs dera nòsta istòria recenta, mès tanben hèn evident era sua adaptacion as cambiaments istorics vengudi ena prumèra mitat deth sègle XX. Ei egalaments important méter de relèu eth caractèr acuelhedor des familhes e era sua ajuda as nauvenguts, independentaments dera sua ideologia.
 
Enes ans 50, siguec sustot eth Baish Aran qui se desvolopèc en tot campar entath nòrd. Ena termièra se dauric era doana e eth comerç creishec de forma accelerada, aportèc riquesa e modernitat. Dempús venguec er esquí e siguec eth torn deth Naut Aran, e eth cambi dera pagesia ath sector terciari encara siguec mès rapid. Aué es urbanizacions de dusaus residéncies e es otèls hèn qu’Aran campe tath sud, que s’age desbrembat des frairs deth nòrd e limite era sua possibilitat d’autodeterminacion, e dilhèu de passada era de toti es occitans, as èuros que vien d’Espanha. Eth discors dera pòur, deth catastrofisme economic e der oportunisme politic. E eth Baish Aran, que tostemp campaue entà Occitània, se sentís desbrembat pes politiques toristiques amiades des dera capitau aranesa.
 
E ei qu’er òr blanc mos a cegat, mos a hèt a desbrembar qui èm, d’a on venguem e quina ei era nòsta vertadera riquesa, toristica, ambientau, sociau e culturau: ua lengua e ua cultura occitanes, un païsatge atlantic e un caractèr acuelhedor e enterpreneire pròpi dera gent de termièra. E se conservam açò, se potenciam e investim ena esséncia que mos hè especiaus, unics, eth torisme non deisharà de vier. Entad aquerò cau politiques culturaus e toristiques que tornen a campar tath nòrd, qu’apòsten fòrt per aguest caractèr nòste de termièra.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pep bru Barcelona
5.

Com a llibreter que sóc, la meva aportació aquí serà recomanar un llibre publicat recentment (tan recentment que encara no l´he pogut veure, però el recomano igualment!):

Aran istòria grafica

http://www.pageseditors.cat/CAT/llibre_milenio2.asp?id=86&id_llibre=2085

  • 5
  • 1
Terric Lausa Quilhan
4.

Es un article apassionant que descriu ben una partida de çò que pòdi sentir del caractèr aranés cada còp que vau en Aran.

Fau la ligason entre aqueste caractèr de termièra pròpri a l'Aran e lo caractèr general d'istme que se pòt aplicar per Occitània tota, coma ja n'aviá parlat Domergue Sumiem (http://opinion.jornalet.com/271), caractèrs que son complementaris.

Tanben aqueste caractèr de termièra me rampela Donasan, una autra tèrra de termièra que ten fòrça en comun amb Aran a tot un fum de nivèls.

  • 9
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
3.

I a una diferéncia importanta entre Aran e las Balearas: Aran a una identitat pròpria mentre que l'identitat baleara non existís pas. Las gents i son malhorquins, menorquins o eivissencs. Lo balearisme es una invencion anticatalanista.

  • 9
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article