Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Nom de region: agantacolhon antioccitan

Sèrgi Granièr

Sèrgi Granièr

Sèrgi Granièr es originari d’un vilatge a 50 km de Narbona. Ensenhèt lo castelhan en collègi e licèu. Venguèt a l’occitan quand arribèt a Narbona en 1970. Dempuèi, es apassionat per la lenga.

Mai d’informacions
Foguèrem estabosits per la declaracion conjunta de l’associacion tolosenca Convergéncia Occitana e del movement País Nòstre (essencialament narbonés) en favor del nom Occitanie per la region novèla LengadòcRosselhon + MiègjornPirenèus, a Narbona, de temps abans que se parlèsse publicament del nom possible. Aquela declaracion èra apiejada per qualques afichas en vila.
 
L’IEO la ven de condemnar (Revista Occitans! n° 153, p. 4).
 
Èra una declaracion irresponsabla, e inadmissibla venent d’associacions que se pretendon occitanistas.
 
Mai tard, corrent setembre, los jornals de las doas regions lancèron una “grrrande consultation” de lors lectors sus una lista de trètze noms, ont figurava Occitanie, sens cap d’explica d’aquel nom dont lo sens real escapa a fòrça gents. Ne publiquèron la resulta a grandas trompetadas lo 1èr d’octòbre.
 
Aquela farsejada vòl pas dire res. En mai, es falsificada, o anam provar. Mas primièr:
 
 
Apelar la region novèla Occitanie seriá una messorga inacceptabla
 
Occitània compren mai de 190 000 km2. Lengadòc-Rosselhon+Miègjorn-Pirenèus = 77 724 km2: mens de la mitat d’Occitània. Confondre la novèla region amb Occitània es un necitge e una escrocariá. Qué diriam se una autra region voliá prene lo nom de Occitanie?
 
Seriá acceptabla se se donava a la region lo nom d’una part d’Occitània, coma Occitanie Centrale, o Centre Occitanie, o Occitanie-Pyrénées-Méditerranée... (mas i caldriá ajustar Pays Catalan, legitim, el, estant qu’es pas exclusiu: se ditz ben Païses Catalans al plural).
 
L’origina de l’idèa absurda de Occitanie: un “microtrepador” de La Dépêche per las carrièras de Tolosa, al mes d’abril. Una majoritat s’i èra declarada per “Occitanie”: mòstra que lo mot es vengut popular, mas que la majoritat dels Tolosencs sabon pas çò que vòl dire.
 
La manifestacion per l’occitan del 24 d’octòbre de 2015 a Montpelhièr, serà una manifestacion d’Occitània tota.  
 
I a mai: lo nom d’Occitanie per la region novèla ajudariá los que pretendon que lor varianta lingüistica es una lenga a despart de l’occitan (mai que mai lo Collectif Prouvènço). Ajudariá tanben los “Identitaris” d’extrèma dreita que reivindican lor “identitat regionala, francesa e europèa” dins una tòca discriminatòria o racista. (Comencèron en PACA e an començat de s’implantar dins la futura region). Ajudariá indirèctament los politics securitaris e conservators “d’identitat”, vocabulari pudent.
 
Enfin, fariá renáisser l’idèa bestiassa que l’occitan (sinonim de lenga d’Òc) se limita al lengadocian, çò desmentit de longa dempuèi los trobadors fins a Mistral e als lingüistas franceses e estrangièrs.
 
 
La realitat
 
Las regions novèlas, las fan per de rasons administrativas e economicas, e pas culturalas. Se focalizar sus una pretenduda “causida” del nom de la novèla region es tombar dins un aganta-colhon.
 
La novèla region es una entitat administrativa francesa dins una part d’Occitània. Çò que compta d’un punt de vista occitanista, es çò que farà per l’occitan. Per son accion pròpria; per son eficacitat a montar una ententa amb las autras regions occitanas; amb l’Estat francés; amb la Val d’Aran, las Valadas Occitanas d’Itàlia e las regions e Estats dels quals fan part.
 
La Dépêche ven de crompar Midi Libre e L’Indépendant e possedís d’autres jornals. I a un monopòli de la premsa de la region novèla. La “grrrande consulation” sus son nom es un “còp de premsa” aisit per amusar las gents (amb intrevistas e fòtos de personalitats conegudas) e se faire lusir, a un moment ont la premsa regionala a besonh de far creire qu’es totjorn “LO mèdia principal” de la region. La “consultation” a pas de legitimitat: es pas a de jornals d’organizar un “sembla-referendum” sul nom de la region, alprèp de solament lors lectors (i anam tornar), sens lor explicar çò que significa Occitanie, e amb una lista limitativa de noms.
 
Amusar atal las gents a tanben per resulta de faire doblidar las questions vertadièras:
 
— Se tracta d’un nom per manifestar l’engatjament de la region per l’occitan? ─ per ara, l’engatjament financièr de las doas regions per la lenga es inferior en percentatge a los de Bretanha, de Corsega o de Pirenèus‑Atlantics, e parlem pas dels païses estrangièrs... ─ O se tracta solament d’un nom comercial e toristic?
 
— Aqueles jornals, faràn mai de plaça a l’occitan? Auràn d’articles, de cronicas, de fulhetons... en occitan, de dessenhs umoristics, de bendas dessenhadas legendadas en occitan?
 
— Autras questions qu’interèssan tanben los occitanistas: anam aver de superregions; avèm totjorn de departaments; venèm d’aver de comunitats de comunas, urbanas, d’aglomeracions, de metropòlis... Tot aquò servís la gestion. Servirà tanben la democracia? Lors dirigents, acabarem per los elegir al sufragi universal dirècte?
 
L’interdiccion de l’acumulacion de mandats, acabarà per èsser seriosament efectiu de pertot?
 
La “resèrva parlamentària”, que servís per “las favors de l’amic”, serà enfin abolida?
 
La politica, serà pas pus, en França, afaire de clicas per mai de poder e mai de proximitat amb l’Estat, totjorn mai poderós que dins la màger part dels autres païses industrializats? Los politics, recobraràn l’estima de la populacion?
 
 
La mòrga dels Tolosencs
 
La “grrrande consultation” concernís en primièr Tolosa que serà la prefectura de la region novèla. L’importància del nom Occitanie dins la “consultation” organizada dempuèi Tolosa pels jornals del grop La Dépêche manifèsta entre autre la pretension d’una granda part dels Tolosencs.
 
L’importància relativa de la vila de Tolosa, economicament e administrativament, ajustada als sovenirs istorics e culturals que li son ligats (la Crosada, Godolin, la creacion de l’Institut d’Estudis Occitans...), mai un “discors occitan” tradicional e rotinièr, fan que los Tolosencs prenon d’un biais ninòi lor vila pel centre e per la capitala d’Occitània. Tolosa prefectura de la region novèla, e se sentisson pas pus pissar.
 
“Tolosa centre e capitala d’Occitània” es una idèa preconcebuda e un discors, pas una realitat.
 
Occitània es pas un Estat e a pas de capitala. E Tolosa es pas lo centre d’Occitània, ni economicament, ni lingüisticament, ni culturalament, coma Barcelona o es per Catalonha.
 
Es pas Tolosa qu’impulsa lo dinamisme occitan, ni dins la màger part de Lengadòc-Rosselhon, ni dins las zònas del provençal, de l’auvernhàs, del lemosin, del vivaroalpenc, ni çò cresi del gascon e del nòrd-oèst de la zòna del lengadocian (fins al nòrd de Dordonha e gaireben a Bordèu).
 
Es pas a Tolosa que nasquèt la novèla cançon occitana, qu’a mai popularizat l’occitanisme e lo mot Occitània. Nasquèt primièr amb los Claudi Martí, Mans de Bruèis, Patric..., amb l’engatjament d’un coma Ives Roqueta e l’aventura dels disques Ventadorn.
 
Es pas a Tolosa que nasquèron las Calandretas, la marca mai significativa de la volontat occitana. La primièra se creèt a Pau per la maternala, seguida a Besièrs de la primièra que gausèt l’ensenhament obligatòri amb l’ensenhament primari. E lo primièr collègi Calandreta nasquèt a Montpelhièr.
 
Es a Tolosa que fa flòri Arvei Cassignac, autor del charrabiat de panoccitan.org, amb longtemps de discípols fins a Ràdio Occitània-Tolosa. Qué faguèron los Tolosencs contra aquela infeccion pudenta?
 
Es a Tolosa que prospèra l’ideologia de Fèliç Castan: la cultura occitana sens la lenga (foguèt lo sol, al cinquantenari de l’IEO, a Tolosa, a faire son discors en francés ─ i èri, estabosit).
 
Es a Tolosa que prospèra Claudi Sicre dels Fabulous Trobadors, lo negacionista de las persecussions lingüisticas, un adèpte de Castan, que produtz exclusivament en francés (o pauc se’n manca).
 
Es pas a Tolosa que se faguèt lo CIRDOC, es a Besièrs, vila pichòta e paura.
 
Es pas de Tolosa que la crotz occitana es, uèi, lo simbòl, mas de l’occitan coma lenga “una dins sa diversitat” e d’Occitània. D’origina provençala, èra venguda blason dels comtes de Tolosa, e se’n faguèt l’emblèma de la vila e de la província de Lengadòc. Çò important, es çò que representa ara. A pas res pus a veire amb çò que representava aperabans, ni amb los emblèmas istorics de las províncias del passat. (Pas besonh de la diferenciar en li associant l’estèla dels sèt rais, emblèma, ela, de l’associacion del Felibritge: “Uno estello a sèt rai es lou simbèu dóu Felibritge, en memori di sèt felibre que lou fondèron à Fontsegugno” - Estatuts del Felibritge, F. Mistral, Tresor dóu Felibrige, II, p. 887, article SÈT).
 
Un emblèma composit seriá marrit. E, subretot, se tracta pas pus de reviscolar de províncias passadas que correspondián pas ni a d’unitats umanas, ni a de variantas de la lenga. Que los Tolosencs se garden la crotz occitana coma emblèma de lor vila e en sovenir de son passat interèssa pas e geina pas la rèsta dels Occitans.
 
Fòrça gents s’imaginan qu’Occitània se redutz vagament a sas zònas sud, pro sovent sens lo provençal, e ignòran generalament lemosin, auvernhàs e vivaroalpenc. Fòrça creson que la sola realitat occitana actuala es la memòria de l’Occitània passada, e qu’Occitània “foguèt una region a l’Edat Mejana”. Reduson l’occitanisme a un regionalisme vague e passadista. Tolosa es pas en tèsta contra aquelas asenadas.
 
De Tolosencs an respondut Occitanie a la “consultation” dels jornals sul nom de la region. Quines an demandat se van dobrir sas colomnas a l’occitan? La Dépêche suprimiguèt la cronica Actualitats Occitanas que Jòrdi Plantaurèl (Andrieu Lagarda) i teniá gratuitament pendent fòrça annadas: quina accion lancèron los occitanistas tolosencs per o empachar? Quand quicòm atal èra arribat amb un autre mèdia en Lengadòc-Rosselhon, un molon de letras l’aviá fait recular.
 
Miègjorn-Pirenèus, prefectura Tolosa, mai ric, mai grand e mai poblat que Lengadòc-Rosselhon, e donc amb mai de mejans e mai de besonhs per l’occitan, i consacra mens de finanças.
 
Tolosa es lo ventre mòl d’Occitània ─ mòl, e conflat coma un pesolh revengut.
 
 
Anar a la sopa
 
L’emplec del nom Occitanie es bon pel comèrci e pel torisme. L’occitanisme es pas contra lo comèrci ni lo torisme, que contribuisson a l’economia, al nivèl de vida, e donc a l’expansion de la cultura. Empacha pas: podèm pas daissar emplegar lo nom de Occitanie d’un biais messorguièr e contra Occitània e l’occitan sens dire res. Subretot quand de pretenduts “occitanistas” van a la sopa. Espèran que los dirigents tolosencs de la novèla region, e la Comuna de Tolosa, ne tiraràn gloriòla e seràn mai portats a lor dobrir lo robinet de las finanças. Per un sòmi de micas, son prèstes a la negacion d’Occitània.
 
La fòrça de l’occitanisme es totjorn estat la paraula de vertat. O demòra.
 
Podèm pas far repròchi a d’elegits enganats per de sembla-occitanistas, mas nos podèm pas calar.
 
 
La “Grrrande consultation”, farsejada jornalistica ─ e falsificada
 
Lo 1èr d’octòbre 2015, los jornals del grop monopolista de La dépêche publiquèron a grandas trompetadas la resulta de la “grrrande consultation” de lors lectors pel nom de la région. Consulta que val pas un pet de lapin:
 
— Pas d’explicacion del sens de Occitanie, que fòrça gents coneisson pas vertadièrament.
 
De gents s’espantan totjorn davant una mapa d’Occitània. Un geograf, universitari tolosenc, declara aprèp la resulta en favor de Occitanie per nom de la region novèla : “Enfin une traduction cartographique spatiale de l’Occitanie!” (La Dépêche, 1/10/2015, p. 3)!!! Sap pas que la delimitacion scientifica precisa del limit geografic d’Occitània data de ...1875 (fa 140 ans!) ni que dempuèi cinquanta ans la mapa d’Occitània se tròba dins gaireben totes los lòcs e taulièrs occitans ─ amb ara las de Macarèl, de talhas variadas, bèlas e plan difusadas.
 
Sovent los jornalistas dels jornals regionals, dont lo mestièr es d’informar lo monde, ne tractan sens s’assabentar coma cal: “L’Occitanie ne colle pas exactement à ce qu’était cette région qui comprenait, outre le languedoc, le Limousin, l’Aquitaine, Midi-Pyrénées, une partie de l’Auvergne, la Provence et quelques vallées alpines et pyrénéennes” (Doblida lo vivaroalpenc): lo “jornalista” a legit superficialament l’article Occitanie de Wikipedia e l’a pas comprés, per canha de legir una nòta explicativa. “Région historique” es un concèpte de geografia que ten compte de l’istòria: “Une région (sens limits politics o administratius: se poirià dire una zòna o un espaci) est considérée comme historique lorsqu’on peut y associer une population avec des traits culturels spécifiques tels que la langue ou l’architecture” (un ex.: lo mond arabi). En clar: es un espaci actual dont la populacion a una cultura comuna istorica. Occitània respond a aquesta definicion, es un espaci present que foguèt pas jamai una “region” politoca o administrativa. (N’i a un fum de per lo monde. Pro de la mitologia de “l’Estat”!)
 
La consciéncia precisa de l’unitat de la lenga, de sa cultura e de son espandi, latenta al long de l’istòria, data del començament de l’epòca industriala (a la fin del s. XVIII), e son espandiment de JANSEMIN e subretot de MISTRAL e del Felibritge, e l’activitat occitanista dins totes los domenis es pas jamai estat tan fòrta coma a l’ora d’ara.
 
— Presentacion coma una “votason” que representariá los lectors dels jornals, los quals representarián la populacion de la novèla region: “Les cinq grands quotidiens ont dépouillé les urnes”, “plus de 100 000 votes”, “Les suffrages”, “Les votants”, “Le verdict est tombé”, “Vous avez choisi”: es abusiu, la “consultation” a pas res d’una votason:
 
— Pas d’estudi de representativitat de los que respondèron rapòrt als lectors dels jornals, ni dels lectors dels jornals rapòrt a la populacion de las doas regions LR e MP.
 
— Proporcion de responsas non significativa: 3,64 % de responsas rapòrt a la populacion de la region novèla (202 357 responsas per una populacion de 5 562 942 segon los darrièrs recensaments) - e responsas “a l’azard Baltazar”, sens cap de critèris de representativitat.
 
— Proporcion non significativa de las responsas per “Occitanie”: 0,85 % de la populacion de la region (23 % dels 202 357 “votants” (!), es a dire 47 500 per una populacion de 5 562 942 personas).
 
— Falsificacion: per arribar a aqueles “23 %”, comptan tanben las responsas per “Occitanie” en segonda posicion. Las responsas per “Occitanie” en primièra posicion son solament 14 % de las responsas: 0,52 % d’una populacion de 5 562 942 personas, sens cap d’estudi de representativitat.
 
— L’emplec del nom Occitanie interèssa evidentament la populacion d’Occitània tota. Segon los darrièrs recensaments se pòt estimar a 16 000 000 de personas: los “votants” (!) de la “grrrande consultation” ne representan 1,65 %, e los per Occitanie 0,18 %!
 
La “grrrande consultation” es una escrocariá intellectuala de la mena dels sondatges‑bidon que los jornals regionals publican tot còp per faire de “còps de premsa” e se faire lusir en apassionant e en colhonant los lectors ninòis. Manifèsta lor mesprés dels lectors. “D’occitanistas” que van a la sopa se’n fan complices. Se pretend atal influenciar las gents e donc faire pression suls elegits en lor fasent creire que lo nom Occitanie es una demanda generala de sa populacion. Correspond a la situacion dels jornals regionals qu’an de problèmas grèus a causa de l’evolucion dels mèdias e d’Internet. Puslèu que lo seriòs de l’informacion jògan lo mai sovent suls gosses escrasats e sus de “còps” contestables.
 
Los elegits se devon pas daissar influénciar per la farsejada d’un “sembla-referendum regional”. Lor cal s’informar seriosament sus l’acceptabilitat del nom de la region abans de s’exprimir.
 
 
Solucion acceptabla
 
Nommar Occitanie la region novèla seriá una messorga descarada e auriá d’inconvenients grèus. Un ajust poiriá resòlver la dificultat: Occitanie centrale, o Centre Occitanie, o Occitanie-Pyrénées-Méditerranée per ex. Encara melhor se se butava d’autras regions a prene de noms amb referéncia a Occitània: Occitanie orientale, eca.        
 
(Las regions seràn nommadas oficialament en francés, d’aquí que done los noms en francés, çò qu’a pas res a veire amb l’usatge en òc que se’n poirà faire.)
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

ltrobat Gasconha
27.

Hilh de puta.
Colhons en MPLR que n'i a a fanègas. Quitament en çò deus occitanistes...

  • 2
  • 0
Cédric Rousseu Tolosa
26.

#18 Jomo, a la risca de repapiar un escambi qu'avèm ja agut un molon de còps : se l'occitanisme se vòl legitima coma desfensaire de l'occitan e d'Occitania, son ròtle auria degut esser de faire de pedagogia alprèp de la populacion en tot diguent "Òc fasèm part d'Occitania, mas n'en sèm pas qu'una tota pichona partida, o cal sinhalar en fasent la causida d'un qualificatiu".

Soi d'acòrdi amb tu, erèm cap a un astre istoric, lo de poder menar coma cal la discutida per carrièra.... coma que tot se joga pas qu'a un mot : se l'afica que fasguèron espelir COC e PN al luòc de diser "Notre Région, C'EST l'Occitanie" avia dit "Notre Région EST EN Occitanie" seriam pas de gastar de temps que podriam passar de faire causas mai utilas.

  • 0
  • 0
Peire de Lorena Usès
25.

Preposi lo nom : Occitania meridiana

Meridiana va dire que son ostras Regionas de sensibilitat oaccitan de senestre (Paca) et de drecht (Bearn aquitania) et de naut (Limousin) et de plan d'ostres luocs. La mar dejols es meridiana tanben.

Meridiana es tamben la via del "compromis" : pas integrista, pas opportunista me plan "fier" de son passat.

es una pichota reflecion per continua lo dialog

  • 0
  • 0
Sèrgi Granièr NARBONA
24.

#18 Demòstri dins mon article que I A PAS AGUT CAP DE DEBAT. La "grrrande consultation" se faguèt 1) sens l'explica indispensabla de çò qu'es "Occitània", 2) sens critèris de representativitat de las personas que respondèron, 3) amb fin finala 0,52% DE LA POPULACION DE LA FUTURA REGION FAVORABLES al nom de "Occitània".
Es una ESCROCARIÁ INTELLECTUALA e en mai SUS UNA QUESTION QU'A PAS DE SENS. Es coma se los jornals regionals fasián una "grrrande consultation" per demandar a las gents d'una futura region se vòlon que s'apèle "FRANCE" - seriá imaginable, per una region "Torena", non?




  • 3
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
23.

#20 Es ton aveaire nus e crus

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article