Opinion
Viatge al dintre de la democracia escocesa
Lo 18 de setembre lo pòble escocés se va prononciar, per referendum, sus l’avenidor del país. Una votacion caporala èssent que se tracharà per cada ciutadan de dire se vòl l’independéncia, o pas, de la nacion. L’organizacion d’aquel referendum es una granda victòria per la nacion escocesa, solide, mas pas sonque! Es subretot un victòria bèla per la democracia e pels dreches (entre maites pel drech dels pòbles de se prononciar —sens restriccion— sus lor avenidor). Mas a l’ora d’ara quin es l’ample de las devolucions e del poder autonomic escocés? Quina es l’espandida de las competéncias e quin es lo foncionament del Parlament e del Governament a Edimborg? Es çò qu’ai ensajat d’anar véser, sus plaça, pels lectors del Jornalet.
La lei britanica dicha de devolucion per Escòcia (Scotland act) foguèt adoptada en 1998. Aquela lei restabliguèt un poder escocés alara que n’i aviá pas pus desempuèi 1707. Las primièras eleccions legislativas escocesas foguèron organizadas a la prima de 1999 e lo Parlament dintrèt oficialament en foncion tre lo 1r de julhet de 1999. Lo Parlament es estat bastit a Edimborg qu’es, de fach, la capitala politica del país; quitament se Glaschu es la vila mai poblada. Se pòt considerar aquesta darrièra vila coma essent la capitala economica d’Escòcia.
Lo Parlament escocés es compausat de 129 elegits que son los deputats escoceses. Aquela Cambra dels representants del pòble escocés vòta las leis que s’aplican a Escòcia. Leis que concernisson mantunes domènis de competéncia. Aquestes domènis de devolucion son exactament los seguents: agricultura, justícia civila e penala, educacion, environament, santat, lotjament, administracion locala, planificacion, servicis de polícia e de secors, assistància sociala (que nosaus apelam l’“ajuda sociala”), espòrts, cultura, carreges.
Dins la despartida dels poders entre Edimborg e Londres, las competéncias que disem “ragalianas”, valent a dire los Afars estrangièrs, la defensa, l’immigracion e la securitat sociala, dependon exclusivament del govèrnament del Reialme Unit.
Dins lo foncionament de la democracia escocesa, lo Parlament es l’organ legislatiu encargat de tractar de las questions devoludas per l’estatut d’autonomia e d’examinar e contrarotlar lo trabalh del Governament. Aqueste es cargat de metre en òbra las orientacions politicas definidas pel Parlament. Es, generalament, constituit per de sòcis del partit majoritari al Parlament (o tanplan d’una entenduda entre mantunes partits per arribar a fargar una majoritat de governament). Lo governament es bailejat per un Primièr Ministre e es compausat de ministres e de ministres delegats. Fin finala, la democracia escocesa fonciona coma gaireben totas las democracias democraticas del monde. Se me permeti d’emplegar lo pleonasme “democracias democraticas”, es ben per çò que i a de democracias mai democraticas que d’autras. En Escòcia coneisson pas de regime presidencialobonapartista, tal que lo que patissem en Occitània ocupada. D’un autre latz, paradoxalament, veirem pus luènh que vòlon demorar reialistas.
Las eleccions legislativas escocesas se debanan cada quatre ans. Lo mòde d’escrutinh es basat sus la representacion proporcionala. Lo partit conservator e los autres partits unionistas, an una infléncia subretot dins las regions frontalièra d’Anglatèrra. Aquò se deu poder explicar per una fòrta immigracion anglesa, mas es probablament pas lo sol factor a dintrar en linha de captenença. Son tanben las regions mens gaëlitizadas. Lo país dispausa, plan solide, d’un Jornal Oficial ont son consignats, entre maitas causas, los procés-verbals de totas las sesilhas plenièras e trabalhs de las comissions del Parlament. Es possible per qual que siá (dins los limits de las plaças disponiblas) d’assistir a las sesilhas del Parlament. Los quitis acamps de las Comissions son publics. Aquestes se pòdon recampar, segon las circonstàncias, ont que siá dins lo país.
Un projècte de lei agen per tòca de modificar la legislacion generala d’Escòcia pòt èsser presentat al Parlament; siá per un deputat, siá per un sòci del Governament, siá per una Comission parlamentària. Lo procèsus parlamentari d’un projècte de lei pòt cambiar en foncion de la mena de proposicion, mas generalament compòrta tres estapas:
Çò pus trist —es l’opinion del democrata republican que soi— es qu’una lei votada al Parlament escocés, abans d’èsser promulgada e aplicada deu aver lo consentament reial. Fins ara, cap de lei es pas estada jamai fòragetada per la reina. A çò que sembla, emai es d’evidéncia, la quita lei que prevei e qu’organiza lo referendum sus l’independéncia del país es pas estada fòragetada. Nimai aquel foncionament d’anar corbetar davant la reina, per tan deplorable que siá, risca de cambiar pas en cas d’independéncia d’Escòcia. D’efièch, es estat estipulat qu’en cas d’independéncia, la reina del Reialme Unit demorariá lo cap d’Estat d’Escòcia. Imagini que seriá alara lo cinquanta-quatren Estat a integrar lo Commonwealth of nations (la Comunitat de las nacions). Totes aquestes païses son sensats, mas es simbolic, aver per cap d’Estat la reina d’Anglatèrra. Quitament los que, de mai en mai nombroses e d’uèi majoritaris al dintre de l’organizacion, son de… republicas!
La lei britanica dicha de devolucion per Escòcia (Scotland act) foguèt adoptada en 1998. Aquela lei restabliguèt un poder escocés alara que n’i aviá pas pus desempuèi 1707. Las primièras eleccions legislativas escocesas foguèron organizadas a la prima de 1999 e lo Parlament dintrèt oficialament en foncion tre lo 1r de julhet de 1999. Lo Parlament es estat bastit a Edimborg qu’es, de fach, la capitala politica del país; quitament se Glaschu es la vila mai poblada. Se pòt considerar aquesta darrièra vila coma essent la capitala economica d’Escòcia.
Lo Parlament escocés es compausat de 129 elegits que son los deputats escoceses. Aquela Cambra dels representants del pòble escocés vòta las leis que s’aplican a Escòcia. Leis que concernisson mantunes domènis de competéncia. Aquestes domènis de devolucion son exactament los seguents: agricultura, justícia civila e penala, educacion, environament, santat, lotjament, administracion locala, planificacion, servicis de polícia e de secors, assistància sociala (que nosaus apelam l’“ajuda sociala”), espòrts, cultura, carreges.
Dins la despartida dels poders entre Edimborg e Londres, las competéncias que disem “ragalianas”, valent a dire los Afars estrangièrs, la defensa, l’immigracion e la securitat sociala, dependon exclusivament del govèrnament del Reialme Unit.
Dins lo foncionament de la democracia escocesa, lo Parlament es l’organ legislatiu encargat de tractar de las questions devoludas per l’estatut d’autonomia e d’examinar e contrarotlar lo trabalh del Governament. Aqueste es cargat de metre en òbra las orientacions politicas definidas pel Parlament. Es, generalament, constituit per de sòcis del partit majoritari al Parlament (o tanplan d’una entenduda entre mantunes partits per arribar a fargar una majoritat de governament). Lo governament es bailejat per un Primièr Ministre e es compausat de ministres e de ministres delegats. Fin finala, la democracia escocesa fonciona coma gaireben totas las democracias democraticas del monde. Se me permeti d’emplegar lo pleonasme “democracias democraticas”, es ben per çò que i a de democracias mai democraticas que d’autras. En Escòcia coneisson pas de regime presidencialobonapartista, tal que lo que patissem en Occitània ocupada. D’un autre latz, paradoxalament, veirem pus luènh que vòlon demorar reialistas.
Las eleccions legislativas escocesas se debanan cada quatre ans. Lo mòde d’escrutinh es basat sus la representacion proporcionala. Lo partit conservator e los autres partits unionistas, an una infléncia subretot dins las regions frontalièra d’Anglatèrra. Aquò se deu poder explicar per una fòrta immigracion anglesa, mas es probablament pas lo sol factor a dintrar en linha de captenença. Son tanben las regions mens gaëlitizadas. Lo país dispausa, plan solide, d’un Jornal Oficial ont son consignats, entre maitas causas, los procés-verbals de totas las sesilhas plenièras e trabalhs de las comissions del Parlament. Es possible per qual que siá (dins los limits de las plaças disponiblas) d’assistir a las sesilhas del Parlament. Los quitis acamps de las Comissions son publics. Aquestes se pòdon recampar, segon las circonstàncias, ont que siá dins lo país.
Un projècte de lei agen per tòca de modificar la legislacion generala d’Escòcia pòt èsser presentat al Parlament; siá per un deputat, siá per un sòci del Governament, siá per una Comission parlamentària. Lo procèsus parlamentari d’un projècte de lei pòt cambiar en foncion de la mena de proposicion, mas generalament compòrta tres estapas:
1 – La o las Comissions parlamentàrias concernidas reculhisson los testimoniatges tocant a la proposicion e redigisson un rapòrt suls principis generals d’aquesta proposicion. De seguida, aqueste rapòrt es examinat pel Parlament que decidís, o pas, d’aprovar los principis generals de la proposicion. Se lo Parlament los apròva, la proposicion passa còpsec a l’estapa segonda. Se los refusa, la proposicion es condreitament fòragetada.
2 – A l’estapa dos, la proposicion es espepissada en detalh per una Comission o qualques còps per l’ensems del Parlament. Es a n’aquel moment que d’esmendaments pòdon èsser portats a la proposicion.
3 – A la l’estapa seguenta e tresena del procèssus, la proposicion es tornamai examinada pel Parlament. D’esmendaments novèls pòdon èsser introdusits, puèi, lo Parlament ne debat. Fin finala, per vòte, decidís, o pas, de l’adoptar.
2 – A l’estapa dos, la proposicion es espepissada en detalh per una Comission o qualques còps per l’ensems del Parlament. Es a n’aquel moment que d’esmendaments pòdon èsser portats a la proposicion.
3 – A la l’estapa seguenta e tresena del procèssus, la proposicion es tornamai examinada pel Parlament. D’esmendaments novèls pòdon èsser introdusits, puèi, lo Parlament ne debat. Fin finala, per vòte, decidís, o pas, de l’adoptar.
Çò pus trist —es l’opinion del democrata republican que soi— es qu’una lei votada al Parlament escocés, abans d’èsser promulgada e aplicada deu aver lo consentament reial. Fins ara, cap de lei es pas estada jamai fòragetada per la reina. A çò que sembla, emai es d’evidéncia, la quita lei que prevei e qu’organiza lo referendum sus l’independéncia del país es pas estada fòragetada. Nimai aquel foncionament d’anar corbetar davant la reina, per tan deplorable que siá, risca de cambiar pas en cas d’independéncia d’Escòcia. D’efièch, es estat estipulat qu’en cas d’independéncia, la reina del Reialme Unit demorariá lo cap d’Estat d’Escòcia. Imagini que seriá alara lo cinquanta-quatren Estat a integrar lo Commonwealth of nations (la Comunitat de las nacions). Totes aquestes païses son sensats, mas es simbolic, aver per cap d’Estat la reina d’Anglatèrra. Quitament los que, de mai en mai nombroses e d’uèi majoritaris al dintre de l’organizacion, son de… republicas!
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Vòc per una cervesa tèba James, segur, mi pòdes contactar sus julien ponch(".") f r i s o n at gmail ponch com
#11 Siáu completament d'accòrdi amb Julien — Serai a Edimborg apres lo 12 de setembre, anam si beure una pinta?
Diriáu que siáu en máger part d'accòrdi ambé James, quitament se siáu probablament laugierament mai optimiste sus lei conseqüenças d'una potenciala independença.
L'Escòcia es pas lo paradís democratic que Sèrgi vodriá aguer trobat. Es mai o mens una democracia borguesa coma lei autrei. Quora vesi lo governament mandar (via una mena de "charity") de mèls que nos perpausan (a nautrei, respectables doctors) de discutir ambé elei dins una serada a £300, es qu'es vertadierament lo paradís democratic? Vau pas essajar de faire una tièra de tot ço que podriá espantar un francés, mai globalament pensi pas que Holyrood siágue vertadierament mai democratic que Westminster (en tant que sistèmi, per se).
Ço qu'es mai democratic per contre es que a Holyrood li a de gent elegits per leis escossés mentre que Westminster es menat per un partit (lei Tories) que en Escòcia es un partit totalement marginau, ridiculament fèble. E lo principe de la democracia es mau definit quora siam tròp luenh de l'unanimitat.
Es ben ailà que cau cercar la question de l'independença escossesa, es una question mai politica que cultura, fòrça mai politica que en Catalonha per exemple. En darrièra analisi lo principi es lo meteis, l'independentisme es una convergença d'interés populars ambé leis interés d'una borgesiá locala poissanta (cau pas veire l'Escòcia sota un prism romanesc au mitau dei fedas, non, l'Escòcia es rica e li a un fum de milionaris escossés), mai en Escòcia l'expression d'aquest fach politic es mai directa, mai franca, sensa s'encombrar de tròp d'idealisme.
Emai coma l'Escòcia auriá pogut aguer l'equivalent d'una renaixença catalana per porgir ai escossés una identitat culturala fòrta ? Sus quina basi ? Quora foguet ja precisat, e contrarament a l'ideia recebuda, lei celts son sonque unei desenas de miliers, que vivan dins de regions deserticas. De tau biais que l'Escòcia ambé sei Highland es en fach pas mai celtica que la França ambé sa Bretanha. Mai l'Escòcia s'es penjada au miti celtic dei kilts e bagpipes coma una mena de basquisacion, una identitat totalament simbolica que fa pareu ambe lo vuejament de l'identitat originala (scots o gascon). Emai una identitat qu'es de bòn vender ai toristes, sachant que lo torisme aqui es una industria importanta tanben. Es aitau que foguet "resòlvat" lo problema d'una Escòcia fondamentalament multiculturala (celts,norvegians,saxons,irlandés,...).
E, au passatge, sariá donc una pauc dangerós de si basar sus d'analisis coma « Lo partit conservator e los autres partits unionistas, an una infléncia subretot dins [...] las regions mens gaëlitizadas.» : non, l'independentisme escossés es pas un fenomèn gaelic (son pas pron per pesar), l'independentisme es d'en promier un fenomèn que ven d'Edimborg e son gigant Scott monument (e un pauc de Glasgow : coma l'ai ja dich, «convergença d'interés populars ambé lei interés d'una borgesiá»).
Adonc per iéu es dificile de faire un article sus l'independença escossesa sensa parlar pregondament dau SNP (pas exactament CiU o lo MODEM, mai relativament proche), sensa parlar dei ambicions "scandinavistas" (ambé una mena de mesclun de socialisme e de liberalisme) de la màger part deis escossés, sensa parlar de la question de la retirada, sensa parlar de la question de l'imigracion (monte l'Escòcia mi fa un pauc pensar au Canada), sensa parlar dei ilusions dau SSP, sensa parlar de la paur d'un Labour en trin de perder lei melhors opausants ai Torries, sensa parlar de la presença de l'UKIP en Anglaterra ...
#5 "Emborgesit" es pas "edimborgés"! :-)
Error:#2
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari