Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Rugbi: guèrra psicologica a cada estatge

Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule

Poeta e prosator, e mai se se definís mai coma legeire que coma escrivan. Foguèt director de la revista 'Occitània' pendent 30 ans. Es ara collaborator de Lo Lugarn, la revista del Partit de la Nacion Occitana (PNO).

Mai d’informacions
Soi desolat per los qu’aiman pas los espòrts en general e lo rugbi en particular, mas ieu me’n pòdi pas completament passar. Ça que la, ai consciéncia que l’espòrt es, pauc o pro, l’opium del pòble. Es evident que los que son de longa mobilisats a corre darrèr un balon, pensan pas a lor condicion sociala, per tan desastrosa que siague. Es sovent piège pels que pensan pas qu’a anar véser los autres jogar a la babala. Aquestes an quitament pas l’avantatge d’aprofiechar los benfaches sanitaris de l’esfòrç fisic. Tot comptat e rebatut, coma l’abús d’alcòl, l’abús d’espòrt pòt nóser a l’equilibri sanitari e social del monde. Tot aquó es una question de dòsi. Cal saber ont metre lo cursor. Mas la causa es d’ont mai malaisida de complir que la bona posicion varia segon las personas.
 
Adoncas, d’uèi, vos parlarai un còp de mai de rugbi. Mai especialament del Rugbi Club de Sant-Sulpici-la-Punta. Es lo club d’una vilòta que fa monta-davala entre Federala 3 e campionat regional (ongan en promocion onor). Nimai per èsser a quin nivèl que siague, aquò se sap ben pro en Occitània, cada club de rugbi deu paréisser mai degordit que los clubs vesins. Lo Rugbi Club de Sant-Sulpici-la-Punta escapa pas a la règla.
 
Fa qualquas annadas, per impressionar sos vesins e concurrents, aviá creada sa “filièra romanesa”. Ò! A i pensar plan, res de plan famós. Se trachava sonque de reciclar a Sant-Sulpici-la-Punta d’unes rubiaires professionals o semi-professionals romaneses en fin d’encarreirada. Venián per arredondir lor mesada, sovent en faguent lo “minimum sindical”. Al prètz qu’èran pagats avián pas enveja de s’entornar a l’ostal amb una clavicula o un genolh dins la brústia dels gants. Pasmens lors noms èran coneguts dins lo parçan e marcavan plan sus una fuèlha de partida. A tal punt que n’impauvan als adversaris del Rugbi Club de Sant-Sulpici-la-Punta; quitament abans que los trente actors agen pausat los pès sul la pelena.
 
Passèt un temps que Sant-Sulpici-la-Punta e sos romaneses faguèron far de cachavièlhas a mai d’un baile dels clubs que los devián afrontar. D’efièch, a n’aquel nivèl rugbistic, Sant-Sulpici-la-Punta èra lo sol club de l’encontrada a se poder vantar d’aver d’estrangièrs dins sa còla. E mai que per espaurugar sos adversaris se privava pas de comunicar sus sos jogaires venguts dels Carpats. Aquò fasiá jaupar sul pont d’Ortés e dins las tribunas dels estadis.
 
Se la màger part d’aquestes romaneses jogavan dins lo paquet de davant. Fa tres o quatre ans, mancava un penejaire al club. Lo qu’i aviá auriá mancat una vaca dins un corredor. Enquilhava pas la mendre penalitat o transformacion. Èra ora de trapar qualqu’un mai. Foguèt lo primièr còp que faguèron venir un romanés directament de son país. Coma aquò se passa dins un club professional, en delegacion l’enguèron quèrre a Blanhac, a sa devalada d’avion. Finalament, demorèt pas qu’un an. Lo temps de far las formalitats per obténer sos papièrs joguèt gaire a Sant-Sulpici-la-Punta. Rai! Lo club contunhava de passar per un dels mai fortunats del canton e dins la guèrra psicologica permanenta que se jòga dins lo mitan, aquò comptava e compta totjorn.
 
Totes los que seguisson pauc o pro lo rugbi o sabon, l’argent es vengut lo nèrvi de la guèrra tre la Federala 3. E mai quitament, quand aquò ne vira, dins los campionats un pauc pus bas. Aquò depend, per bona part, de la densitat dels clubs dins los Comitats. Al Rugbi Club de Sant-Sulpici-la-Punta i a totjorn agut un pauc de “calhaussa”. Çò que li permés d’entreténer una esbrofa permanenta. A creire que lo president del Rugbi Club de Sant-Sulpici-la-Punta, qualques còps e tota proporcion mesurada, la se jòga “a la Morad Bolgellal”. Aprèp aver marcat los esperits amb sa filièra romanesa -emai se i a pas jamai agut d’internacional romaneses a Sant-Sulpici-la-Punta- aqueste còp met la barra un pauc mai naut.
 
D’efièch, a fach venir dos jogaires directament dels antipòdes, dos rubiaires de l’ocean Pacific. Dos All Black? Dos australians? Non, pas tant! Faguèt venir dos tongians, qu’a ma coneissença son pas jamai estat internacionals. Benlèu pas internacionals, mas ça que la tongians! Res qu’aquò marca plan. Ne met plen las miretas a fòrça monde del campionat regional. Mainatz-vos, un còp de mai, que lo Rugbi Club de Sant-Sulpici-la-Punta jòga ongan a promocion onor amb dos tongians dins son efectiu. L’impacte psicologic joga a plen. La premsa a quitament parlat de Sant-Sulpici-la-Punta coma d’un ògre dins lo gropament.
 
Se nòstres dos tongians son pas selecionats dins l’equipa nacionala de lor reialme, son pasmens dos jogaires rabluts. Lors placatges son devastators. Jogan coma jògavan dins lor país. Qualques còps, al moment dels contactes, s’ausís crussir los òsses de dins las tribunas. Es per vos dire que los gusasses fans pas semblant. Quand son al carbon, son al carbon. Lor comportament sus la pelena es correcte, mas viril (se vesètz çò que vòli dire). A tal punt que los arbrites, qualques còps, sortisson los cartons. Es quitament arribat que lo semafòri passèsse al roge. Aquel parelh de tresena linha, a n’el solet, assegura l’espectacle. Fa la gaug del public sant-sulpiçòls mentre que los adversaris rison pas que d’una gauta. Romegan. A mièg campionat, tongians o pas, lo Rugbi Club de Sant-Sulpici-la-Punta es totjorn invencit. Aprèp èsser davalat l’an passat, probablament que tornarà montar ongan. Montar e davalar es totjorn de trabalh…
 
L’autre dimenge, dins las tribunas ausiguèri un suportaire de l’equipa advèrsa dire a un se sos companhs:
 
— Se nos foton de tongians tre la promocion onor, ont anam?
 
Per lo que sap véser e escotar, amb sa guèrra psicologica contunha, lo rugbi es una fèsta permanenta.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article