Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La bandièra occitana es sacrada

Terric Lausa

Terric Lausa

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Dimars passat, a l’escasença de la vesita de la ministra de l’educacion estatala a Tolosa d’unes emplegats del servici protocolari de la region dita Occitanie suportèron pas qu’i agèsse la bandièra occitana e la bandièra catalana darrièr lo pupitre ont la ministra èra per parlar: retirèron los drapèls jos de pretèxtes sornes.
 
Ma primièra reaccion foguèt de pensar que vertadierament vivem dins un país poirit. Quina democracia en general e quina democracia europèa en particular es capabla de suportar aquesta mena de comportament decadent? Al motiu qu’una ministra se passeja en Occitània deuriam amagar las bandièras que nos representan? E quines son aquestes foncionaris regionals alienats al punt de se comportar coma de renegats? Aurián volgut provocar lo pòble occitan e catalan que s’i serián pas preses autrament. Es vergonhosa la Crotz Occitana nòstra que la cal amagar?
 
Un còp la colèra passada —finissèm totes per nos acostumar als actes occitanofòbs— me soi pensat que far dasaparéisser las bandièras occitana e catalana, fin finala, aquò es un acte politic logic: sèm dins un contèxte d’ocupacion politica d’Occitània per l’estat francés. L’estat non pòt pas acceptar que las bandièras nacionalas nòstras pòscan aparéisser al meteis nivèl que la bandièra tricolòra. En escafar los drapèus, los del servici de protocòl de la region occitanie-ana se son faits agents de la propaganda jacobinista estatala.
 
Aquesta anecdòta es un epifenomèn per çò qu’es de la vida publica de la nòstra bandièra. Mai importanta sembla la relacion surprenenta d’una cèrta categoria d’occitans cap a lor bandièra. Per una bona partida dels militants de l’occitan -los “culturalistas”- la bandièra occitana es puslèu ectoplasmica. Non representa pas lor nacion (per eles la nacion occitana existís pas), ni lor país (Occitània existís pas vertadièrament), ni lor projècte politic (dison que s’ocupan sonque de la lenga - coma se la lenga foguèsse pas una question politica!). Per eles la bandièra occitana es la bandièra d’una lenga! En çò fasent doblidan qu’es abans tot la bandièra d’un país, lo nòstre. Una bandièra de lenga, aquò existís pas, a l’excepcion de la bandièra de la francofonia, çò qu’es pas una referéncia en tèrmes de liberacion lingüistica!
 
Mas benlèu que la posicion dels culturalistas es pas tant caricaturala. Coma es lo cas a cada eveniment occitanista, a la manifestacion de Montpelhièr del 24 d’octobre passat, i aviá de milièrs de bandièras occitanas que passavan carrièra. Quina èra la proporcion de patriòtas occitans e de culturalistas entre aquestes portaires de bandièras? Dificil d’o dire. Pòdi pas creire que los culturalistas qu’arboran lo drapèu pensan pas un pauc qu’Occitània se limite pas a la lenga, a l’ensenhament e la cultura. Soi segur que pensan pauc o pro a Occitània coma a un país que s’amerita una dignitat nacionala. Benlèu que las frontièras mentalas entre las doas categorias de militants son pas ermeticas: l’alienacion que França nos pòrta sovent asfixia la nòstra reflexion cap a la realitat nacionala nòstra. Çò segur es que se passejar amb una bandièra occitana, dins l’estat francés d’ara, es pas un acte anodin e es encara mens anodin quand las bandièras forman una multitud. A una escala globala, forman la partida vesibla d’un país occitan que vòl viure e parlar. A una escala individuala forman la part victoriosa d’una luta intèrna de cada individú per metre en plaça lor Occitània mentala, l’Occitània que França ensaja d’eliminar.
 
La bandièra occitana es una benediccion dobla. Es benesida çò primièr coma simbòl del País Nòstre e de tota la riquesa umana qu’i viu dempuèi un millenari, çò es la nacion nòstra. E tanben es benesida coma simbòl de la subrevida d’un país que refusa de se far tòrcer dempuèi de tempses immemorials. Es lo dever sacrat de cada occitan de l’aimar e de l’onorar. La bandièra occitana, la de la nòstra libertat, es la sola muralha que tenem contra l’ultranacionalisme francés de conquèsta que rosega nòstre país.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Apatrid San Enlòc
17.

#16 a jo que m'agradan las lengas, pas las bandieiras, E comprenetz? Ua causa, qu'ei ua lenga (fenomen acustic de comunicacion) e ua auta qu'ei ua bandiera (fenomen politic de separacion)

  • 2
  • 2
Martelaire Midgard
16.

Un autre que vòl voidar la vessiga (o la tripa): Apatrid, lo sembla rei dels gascons?

  • 3
  • 1
Apatrid San Enlòc
15.

la bandiera occitana que m'en foti, te!

  • 1
  • 7
JC Dourdet
14.

"sacrada", "benediccion", "benesida"x2, "dever sacrat" quò fai totparier beucòp de religiositat a mon agrat. Crese pas que l'i àia qué que siá de sacrat en se, qu'es tot mas de las construccions socialas çò sacrat (qué vòu dire ? Qu'un pòt pas tocar ? Venerable ? Au dessús de tot ? Ieu sabe pas exactament ; çò sacrat per los uns sirá indigne de respiech per los autres etc., ai cherchat l'absolut, l'ai pas trobat). Sus lo fons, sei daus que son p'unpiau nacionalista (e las emblemas me fan chiar mai que mai) mas sei pas opausat aus movaments independentistas. Aiitau cagarai sus lo drapeu francés sens vergonha mas respiecharai las emblemas de las minoritats que subissen lo jog daus poderós, mas si per cas 'ribava que quelas minoritats venián independetas, cagarai tant sus lors emblemas dau moment que siràn devengudas las emblemas d'un poder. Pòde donc pas per de bon compréner lo discors nacionalista que produtz in abstracto daus conceptes qu'existarián de facto, mai o mens d'un biais naturalista, si vesetz ço que vòle dire. Accepte totparier que daus uns s'engatjan per una idéia mas que pòrte de las valors d'emancipacion, de libertat... çò que me sembla lo cas per Occitània e Catalunha tau coma l'i creis Terric per exemple. Entau pòde acceptar çò que ditz Terric mai si l'i crese pas dins quela forma e que defende pas l'idéia d'Occitània dau mesma biais.

  • 6
  • 0
Joan Larsinhac Ma Ki
13.

#11
Pasmens lo cap dels gascons, lo president de Nòvakitania se reconeguèt occitan, puòi que se planhèt de l'anschluss tolzan. Qué faire? Benlèu qu'en Bearn, Francés Vairon acceptarà lo poste de rei dels gascons?

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article