CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 22 de julh

Terric Lausa

Divendres, 7.7.2017 03h00

Parlar occitan? Òc, mas amb qui?


Comentaris 24 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (25 vòtes)
carregant En cargament





Àudios Parlar occitan? Òc, mas amb qui? (MP3, 5' 3'')

Escolta audio


Etiquetas
catalonha, lausa, occitan

Demòri dins una petita vila de 3500 abitants d’una region rurala del sud de Lengadòc, Quilhan. La generacion de mos parents foguèron la darrièra que visquèt l’occitan coma lenga sociala, benlèu pas tant qu’eles la parlavan, mas èra la lenga de la familha, de la carrièra e del trabalh de lors parents, mos grands. Ai agut l’astre que mon paire utilizava cada jorn l’occitan per se ganhar lo pan: èra especièr barrutlaire e amb lo sieu camion anava pels vilatges pirenencs per vendre manjalhas e articles divèrses. Passava sas jornadas a far comèrci en occitan dins l’Occitània ultrarurala encara occitanofòna de las annadas 1960 e 1970. Mon estèla foguèt doncas que mon paire me transmetèt sa lenga e que la poguèri saborar e la far mieuna a son estat natural.
 
Mas coma o disiái soi estat astruc. Tristament, pensi que soi lo darrièr dels mohicans. Cresi qu’a gaireben 50 ans soi lo locutor d’occitan mai jove de Quilhan. De parlaires de la lenga nòstra n’i a encara qualques uns, mas -pauròts- lor nombre demesís al cap dels ans. E puèi, la màger part son dins la sason de lor vida que los problèmas de vielhum o de malautiá prenon lo dessús. Me trapi doncas dins la posicion que dins la vila ont vivi, pòdi pas parlar occitan amb degun. I a pas degun dins la vilòta o los sieus entorns amb qui pòdi partatjar las conversacions normalas de la vida, la de cada jorn, las banalitats o las causas del còr.

Pas cap dels amics de ma generacion coneisson l’occitan. E aquí parli pas solament de produsir de frasas, senon tanben de comprene la lenga e la lenga basica. Tanlèu passat los “Adieu, va plan”, “Aquò rai” o “Fa cagar”, non i a res de res. Mai que de non poder pas ausir mos vesins parlar, çò que mai m’afècta es lor impossibilitat de me comprene. Logicament mos amics, mos vesins, mos collègas de trabalh per exemple, qu’un fum d’eles an aprés l’espanhòl a l’escòla, d’autres an fait de latin e aquò dins un environament pòst-occitanofòn los deuriá ajudar a comprene passivament la lenga. Deurián èsser capables de comprene la màger part de mas paraulas. E ben non! Aquí tanpauc res de res. Comprenon pas res o pauc se’n manca.
 
Per menar çò que considèri coma lo combat de la paraula occitana, me soi trapat doas solucions. Son pas plan originalas ja que sabi qu’un fum d’amics e de militants de la lenga nòstra fan çò meteis:
 
— D’una part, participi a totas las manifestacions occitanofònas possiblas: aquò se passa essencialament en estiu ont s’organizan un fum de festenals, d’eveniments festius o didactics ont i participan de simpatisaires de l’occitan. Aquí i trapi de personas que partatjan aquesta set de parlar lor lenga amb normalitat. Quin plaser de tornar fargar lo monde en occitan en bevent una bièrra plan fresca! Lo simple fait d’o far dins la lenga rend la bièrra mai gostosa e la conversacion nos sembla mai pregonda.
 
— D’autra part, coma demòri pas luènh de la Catalonha autonòma (e lèu independenta), i vau tant sovent coma pòdi. Recomendi a cadun que n’a pas encara fait l’experiéncia de parlar en occitan als catalans de s’i lançar amb vam. Los catalans e los occitans nos comprenem e nos comprenem plan. E òc, aquò es una realitat: los catalans nos comprenon quand lor parlam en occitan, quitament los que jamai abans avián pas ausit la lenga nòstra. Per eles, sovent es una experiéncia esbleugissenta de se rendre compte que nos pòdon entendre malgrat que nos exprimiscam dins una modalitat lingüistica diferenta de la lor, mas fòrça vesina. E quin plaser, a l’oposat de çò que se passa dins l’Occitània coloniala francesa, de rescontrar de monde que tengan pas cap de blocatges psiquololingüistics qu’entravan la compreneson de la lenga del País Nòstre. Quin plaser de far país amb los nòstres fraires del sud! Disi pas aquí que Catalonha salvarà la lenga occitana. Mas se la lenga occitana ten un avenidor, çò segur es que los catalans individualament i jogaràn un grand ròtle e lor republica catalana tanben.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

18 de julh 17.55h

La meua descoberta directa d'Occitània tingué lloc a finals dels setanta en una estada de treball d'estiu a Nimes. Sempre recordaré la primera vegada que vaig sentir parlar occità, la proximitat i la confusió simultània que em produïen certes paraules. Aquell estiu-tardor en contacte amb occitano parlants vaig arribar a sentir les arrels profundes que hi ha entre els nostres pobles. Durant un temps l'amistat va continuar, expressant-nos nosaltres i ells en una mateixa barreja idiomàtica... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de julh 16.01h


(Comentari publicat aquest matí a la traducció catalana d'aquest article a la revista literària Núvol de Barcelona.)

Terric Lausa no tan sols és un bon amic sinó una persona que admire profundament.

Recorde encara -deu fer uns tres anys- com féu un bon centenar de km per sopar plegats a Tolosa de Llenguadoc. Jo hi era d’estada uns dies. Hi érem tres: un parlava tolosenc, l’altre llenguadocià de la ratlla amb Catalunya (En Terric és de Quilhan) i jo el meu el meu valencià d’E... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de julh 16.01h


(Comentari publicat aquest matí a la traducció catalana d'aquest article a la revista literària Núvol de Barcelona.)

Terric Lausa no tan sols és un bon amic sinó una persona que admire profundament.

Recorde encara -deu fer uns tres anys- com féu un bon centenar de km per sopar plegats a Tolosa de Llenguadoc. Jo hi era d’estada uns dies. Hi érem tres: un parlava tolosenc, l’altre llenguadocià de la ratlla amb Catalunya (En Terric és de Quilhan) i jo el meu el meu valencià d’E... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de julh 09.42h

#13 Tinc familiars a França. Una tia que viu en un poblet entre Formiguères i Quilhan i parla una llengua que ella diu que no és català però a mi em sembla català perquè gairebé tot és igual, encara que utilitzi moltes paraules diferents a les que diem nosaltres, els catalans del sud de la frontera. És bonic sentir-li dir "el ca" en lloc de "el gos", o "us he espiat per la finestra" en lloc de "us he vist", o dir "açò" en lloc de "això "
A vegades, m'escapa alguna cosa del que diu ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de julh 01.20h

Amic, des de València també t'entenem perfectament qualsevol que haja passat per l'escola i sàpiga llegir. Un fort abraç de germanor nostrada!


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de julh 10.09h

Des de Catalonha tota la solidaritat amb els parlaries d'occitan. Vaig tenir un company de feina occitanòfon amb qui ens compreníem força bé. Ell en occità, jo en català. M'agrada pensar que parlem variants d'una mateixa llengua, massa temps allunyades. Sigueu sempre benvinguts i tant de bo puguem tenir llargues converses i fer reviure els nostres parlars.


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de julh 16.38h

Vertat que lo constat gobal de perda de la lenga coma lenga d'usatge social es lucid. Ara nos cal tanben nos mesfisar de pas tombar dins lo stereotip del "darrèr dels mohicans" que la situacion es mes complexa amb l'evolucion de la nòstra lenga. L'occitan coma tota lenga que viu encara evoluis, la diferéncia de sa situacion ven d'una perda fòrta mes sustot rapida de sos locutors de lenga mairala. Auèi se pot veire que i a benlèu tant de neo locutors dins la ciutats bèlas que de locutors ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de julh 16.18h

#13 eth grop "Parlem!" de Tarba que fè intervencions regularas en ma,tuas maisons de retrèita, e que's passa plan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de julh 11.45h

Plan segur, eth constat de Terric Lausa qu'ei lucid. Ensajem pr'aquò de no tròp cargar era mula. En vilatge on nasquè en Arièja, que i a parlaires e tanplan un grop de cantaires qu'an bona lenga ("Eths montanhaires", on eth mes joes a 40 ans que cresi). Eth derrèr vilatge "gallés" ? Benlèu pas, e pueish en Bigòrra on demori 25 ans-a que tròbi a parlar en Marcat deth dijàus se me'n avisi (e que me'n avisi, demandatz ath monde), e tanben a Radiò-Païs, a Parlem!, e d'auguns eveniments,... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de julh 03.52h

La comunautat gitana de Perpinhan es una fina parlaira catalana ! Una brava experiença de faire quand davalatz ailai...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Terric Lausa

Terric Lausa logo rss

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions