CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 23 de febrièr

Tònho Castet

Divendres, 30.9.2016 03h00

Era crotz de bedoth


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Era tecnica de reprodusir eth bedoth en un balcon d'Aubèrt

Era èrba e es cornasses que an possat en tet dera glèisa de Sant Miquèu de Vilamòs

Lumedan




Etiquetas
aran, arquitectura, castet, castetaran, patrimòni, patrimòniaran

Sense botjar-me de Lairissa.
 
Tamb eth caumàs deth passat agost, un solei que te delie eth cervèth e era Val plia de mond, lèu no m’è botjat de Lairissa.
 
Pr’amor que me vagaue que m’è consagrat a gandiar peth nòste parçan sense prèssa e i è redescorbit petiti detalhs d’arquitectura tipica aranesa, plan simples mès tanplan interessanti e polidi, que les è volut retratar, catalogar e condar ací entà sauvar-les. Aguest viatge m’è interessat pes lumedans de pèira, es balcons de faus bedoth, es horns de pastar e es relòtges de solei.
 
 
Era edat de  pèira
 
Ath dessús o en madeish lumedan de quauques cases dera Val d’Aran, s’i ten encara ua pèira o labada tamb era inscripcion deth nòm deth propietari e er an en que siguec bastida o apraiada era casa (veir taula ací dejós des que i a en Vilamòs).
 
 

AN ELEMENT UBICACION INSCRIPCION
1776 Comada Plaça dera Hònt Creu 1776
1786 Lumedan Çò de Joanchiquet Año Creu 1786
1787 Lumedan Çò de Bretanon An 1787
1791 Lumedan Çò de Bretanet 1791 Manuel Annos Cos
1816 Lumedan Glèisa 1816
1832 Hònt e lauadèr Plaça Hònt Año 1832 Jaime Rella Regidor
1832 Lumedan Çò deth Gai 1832
1835 Lumedan Çò des de Guilhèm 1835 Jaime Rella
1835 Lumedan Rectoria JAIMGUAN CUÑI DIAS DEA CUSTO DEL AÑO 1835
1845 Lumedan Çò de Jacinto 1845 Mig VC LARJO
 
 
Ei estonant  qu’ath delà deth periòde des segles detz-e-ueit e detz-e nau lèu no se’n trape cap. Es explicacions entà que n’i age tantes en aguest periòde son desparières segons cada expèrt.
 
a) Dilhèu  ua mòda que durèc aqueth temps  e qu’indicaue ua posicion sociau anauta dera casa.
 
b). Ua auta ipotèsi ei qu’enquia aquera epòca es tets èren de palha e es cases tanplan mès simples, de husta o de postilhat.
 
c). Un auta explicacion ditz a que bèra invasion francesa ena aquera epòca ahlamèc fòrça cases que calec tornar a bastir.
 
d). Ua auta ipotèsi parle de bèth fenomen naturau coma un tèrratrem. Totun era que trapi mès plausibla ei era que da er especialista en istòria aranesa Mossen Amiell.
 
e). Era proliferacion de cases bastides o dilhèu apraiades en aqueth periòde correspon tamb un periòde de bonança economica ena Val coma conseqüéncia deth negòci dera husta.
 
Era husta qu’ère abondiua enes bòsqui deth nòste país, mès que les mancaue en Tolosa, Bordèu, e d’un cuic ar aute dera Occitània grana entà poder-se cauhar e bastir cases. Aquerò que generaue una gran demanda des de França. Alavetz, Garona enjós es carrassaires qu’amiauen granes quantitats de socs joatadi entre eri tamb andòrtes, que filauen cap a França. En Cledes que calie desatelar eth carràs pr’amor qu’eth pas ère mau avient, mès a compdar d’aquiu s’i podien ahíger e carrasejar pialèrs e pialèrs de socs.  Quan bèth un s’endrabaue en ua riba que lo desempuntauen tamb era arpeta.
 
Be n’i deu auer encara de husta aranesa jos es capières, enes cabiroades, sabatères, tenhats, tets e solèrs des cases occitanes.
 
Ad aquera prosperitat tanben i aurie ajudat era contrabanda  deth bestiar.
 
 
Era crotz de bedoth
 
Enguan botgèrem es rèstes mortaus deth praube Papa deth cementèri de Vielha, a on i demorèren pendent cinquanta ans, ath de Vilamòs a on ara se pòse entà tostemps tamb era rèsta dera familha. Tamb es rèstes tanben mos dèren era crotz dera hòssa. En tot limpiar-la mo’n dérem compde qu’ère una polida crotz en ciment, mès ben trebalhada e que reprodusie talaments una crotz tamb es balhons d’un bedoth, en fin una autentica pèça d’artesania. D’aqueres filigranes de crotzes que n’auem trapat en d’auti cementèris dera Val. Tanben se pòt veir era madeisha tecnica de reprodusir elements dera natura, generauments eth bedoth, en bèri balcons de Les, Bossòst, Aubèrt, Vielha, etc…(veir fotografia).
 
Tant es crotzes coma es balcons probablaments sigueren hèti cap ara mitat deth passat sègle XXau peth artesan Joan Barés de Çò deth Grand de Les, qu’aurie aprenut era tecnica de sa pair. Ua plan bona tecnica, ja que dempús de mès de miei segle se mantien intactes. Un trebalh ben hèt, tè. Es nuds e era pèth des balhons de bedoth son tan ben hèti que te les cau paupar entà assegurar-te que non son de husta.
 
 
Es horns de pastar pan
 
Vestigis de arquitectura tipicaments aranesa d’un temps en que se pastaue et pan en  cada casa e que mos rebrembe un des drets qu’era Querimònia autregèc as aranesi. Se pòt veir era sua forma redona en exterior des cases. Sonque en Vilamòs que n’auem compdat ua desena: Çò de Lúcia, Çò de Lajan, Çò de Joan de Jaime, Çò deth Hustèr, Çò de Pajarito, Çò de Jusèpa, Casa deth carrèr deth bassin, Rectoria, Casa deth carrèr Major numerò vint-e-quate, Casa deth carrèr Major numerò trenta-e-un.
 
 
Es relòtges de Solei
 
Vestigis d’ua epòca en que eth temps se mesuraue pes tòcs des campanes e pera inclinacion dera ombra. Dus que ne queden en Vilamòs: Çò de Joanchiquet e Çò deth Jarrós.
 
Encara se pòt veir tanben enes parets de bèra casa coma Çò de Madrona era pèira per a on desaiguaue eth polader.
 
 
Es cornasses en tet
 
E Entà acabar un aute detalh que podí apreciar e que, aguest si qu’aurie de desaparéisher en mès córrer, ei era èrba e es cornasses que an possat en tet (veir fòto) dera glèisa de Sant Miquèu (Vilamòs).
 
Aquiu qu’auem una des jòies deth romanic dera Val, que hè mila ans que ten, dilhèu eth temple mes antic e que segons Istòria dera Glèisa d’Aran ei era unica que se manten talaments coma quan siguec bastida.Tamb eth tet originau de labades, no de lòses.
 
Donques ara eth tet que risque de hèr-se a héner pes males èrbes e pera manca de manteniment. Çampar mos calarà hèr çò de madeish que en Finlàndia, que pugen ua craba en tet, entà que se minge era potja.
 
Cau suenhar es nòstes glèises. Cau destinar sòs entà promòir eth espòrt, eth torisme, era literatura, mès tanben ne cau destinar ara mantiença deth tresaur patrimoniau. Se non ac hè era administracion que calerà anar tà vediau.
 
Que pensi qu’ei una bona iniciatiua de destinar sòs entà portar eth “Torn de França” entara Val, mès tanben ne cau destinar entà dar un torn peth nòste patrimòni e hèr-ne eth manteniment. Eth “Torn” que passe, es glèises que demoren.
 
Guarda que serie polit qu’eth proplèu dia 29 qu’ei era hèsta de Sant Miquèu, s’auesse apraiat eth tet dera sua glèisa.
 
Amen.
 



publicitat



Comentaris

2 d'octòbre 23.51h

Després de llegir l'article, de ben segur observi aquests detalls del nostre entorn amb més deteniment.
Gràcies, Tonho, per fer-me'n adonar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions