Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Er òme deth temps (Meteoaran)

Tònho Castet

Tònho Castet

President e fondador dera Associacion Es Paums, acordeonista, dinamizaire culturau en Vilamòs, activista dera lengua e traductor

Mai d’informacions
Que ja auem er òme deth temps tanben en Aran. Li desiri bon astre ara ora d’endonviar es previsions. Guarda que quan plò no va ben entà toti. Quan nhèue tiò, que va ben entà toti.
 
È saludat tamb illusion era notícia dera creacion de Meteoaran, eth Servici Meteorologic d’Aran. Coma país, qu’auem era nòsta pròpria lengua, era nòsta pròpria gramatica, et nòste pròpri imne, eth nòste drapèu… e, perqué non? …ara qu’auem eth nòste pròpri Servici Meteorologic, tè.
 
Be n’auíem de besonh. Dempús de tanti errors sistematics enes prediccions que mès d’un viatge an provocat pèrtes economiques plan importantes ena Val, que calie hèr aguest pas entà sajar de garantir un mès gran grad d’encèrt. Guarda qu’es errors se paguen cars en un territòri coma eth nòste qu’a ua dependéncia tan grana dera nhèu. Pòt hèr mès mau ua error en pronostic qu’eth ors en Uishèra. Eth temps qu’ei quauquarren massa important tath nòste país entà hèr-ne es previsions a centeats de quilomètres de distància. Es previsions hètes entà un país mediterranèu coma Catalonha no son pro precises entà ua Val atlantica coma era nòsta virada cap ara Mar Grana. Non ei çò de madeish pronosticar entath Pirenèu, que entath Pirenèu orientau, centrau, occidentau, eth vessant Nord, eth vessant Sud.
 
Ara es previsions que se haràn en Aran e entà Aran. Pensi qu’es previsions hètes a pè de chantièr per fòrça han d’auer  mès precision que es que se hègen ath delà deth tunèl, luenh.
 
Ues previsions ena lengua aranesa, encara que, domatge!, era web per defècte, ei en espanhòl e te cau trigar er aranés se la vòs.
 
Ua web plan complèta que balhe es previsions a tres dies vista e a cinc dies enes hèstes de Nadau e pònts hestèrs. Ath delà qu’indique era temperatura de Vielha e de Les. Cau demanar qu’ad aqueri dus punts se n’i poguen ahíger d’auti, aumens un per pòble. Ena web s’i trapen tota sòrta de grafiques e estadistiques e en futur dues camères aufriràn imatges en dirècte des des dues boques deth tunèl, coma qui campe per dues capuchines.
 
De moment, en aguestes prumères setmanes de foncionament eth grad d’encèrt qu’ei totau e no an cap auut pòur d’anonciar “solei e temperatures agradables ena Val d’Aran…temperatures nautes entara epòca…” ath miei dera sason der esquí. E que vòs? Meteoaran que no ei responsable deth temps, sonque lo pronostique. Guarda qu’era meteorologia no ei ua sciéncia exacta e que cerque logica en quauquarren tant caotic coma era atmosfèra. Ath delà es mejans de comunicacion que son tostemps prèsti entàs noticies sensacionalistes tanben tamb eth temps, mès quan diden “Hè quaranta ans que no ploiguie tant” , ja ei ua manera d’arreconéisher que non ei quauquarren de nau, hè quaranta ans ja ploiguie atau.
 
Enquia ara era informacion deth temps ère plan generica entà tota Catalonha e pòc precisa entà Aran. Òc, qu’ei vertat qu’eth clima ei cada còp mès descrabestat e tamb registres cada viatge mès extrèmi e alhocardidi, mès non per aquerò cau hèr pronostics qu’espanten as visitants. En Vilamòs que mos en fiauem mès des metòdes tradicionaus, eth baromètre deth Frare deth Temps[1] (veir fòto), es arrepervèris[2], eth baran[3] dera lua, es bromalhs en cèu e es romatismes des pairs senhèrs.
 
Seguraments tornaram a sénter mots coma balaguèra, caumàs, torbèg, tronada, relampit, borrat, bromalh, escahuament, arcolan, arrosada, auratge, sequèra…
 
Ara qu’auem eth nòste Servici, dilhèu mès pensat entara nhèu, entàs toristes, Vaquèira, Vielha… Ara que calarie hèr-lo mès entà toti, mès nòste ahigent bères opcions: pagina web per defècte en aranés[4], informacion de temperatura en toti es pòbles,  informacion der estat deth temps tanben en Banhères, Sent Biat, Sent Gaudenç, Montrejau e Tolosa, eca., mapa deth temps d’Aran, indicacion dera tendéncia, avís de risc d’incendis en estiu, avís de carretères barrades o tamb gèu en iuèrn, registres de ploja recuelhuda, oraris deth Solei per autan e per cogant, canvis de Lua e d’autes informacions tara agricultura.
 
Meteoaran amassa tamb eth servici de Prevencion de Lauegi e deth Nivèu des arrius pòden èster uns Servicis de referéncia, ua mòstra de coma un país petit se botge e hè es causes.
 
Aguest nau Servici que se guanharà eth prestigi tamb eth temps balhant ues prediccions rigoroses e çò de mès objectiues possibles. Agraden o non agraden.
 
Eth temps no lo podem cambiar, aumens que lo pogam preveir.
 
 
 
[1] Eth frare deth temps, qu’ei un igromètre que mesure era umitat. Eth mecanisme qu’ei plan simple: eth braç e era capucha se botgen en arropir-se o estener-se es dus peus ròis umans tamb eth cambi d’umitat.
 
 
[2] “Arcolan deth maitin era ploja peth camin, arcolan dera serada era ploja despassada”. Eth libe Arrepervèris, Pagès editors, 1992, qu’a tot un capitol dedicat as arrepervèris sus eth temps.
 
[3] Baran: cercle, corona que se pòt veir bèri viatges ath torn dera Lua. Aquerò qu’indique que va a cambiar eth temps. “Era Lua qu’a baran”
 


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jan l’Aisit
2.

endonviar, auer de, estadistica (pl. estadistiques), defècte, pòur son formes o torns normaus en aranés normalizat (Furness 2006).

  • 1
  • 0
Pèir
1.

*endonviar>endovinar
*han d’auer>deuen auer
*grafiques e estadistiques>grafics e estatistics
*defècte>defaut
*pòur>paur
*escahuament>escauhament

  • 0
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article