Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Sondatge per lo nom de la region nòva d'Occitània centrala

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Fins al 30 septembre de 2015, La Dépêche du Midi, Midi-Libre, L’Indépendant, Centre-Presse e La Nouvelle République des Pyrénées lançan un sondatge subre le nom futur de la région nascuda de la fusion de Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus. Demest las 13 proposicions, podèm trapar:
 
— Occitània,
— Occitània - País catalan,
— Occitània - Pirenèus.
 
Mai de 30 000 personas an ja respondut al sondatge, e fins ara es Occitània qu’arriba en primièr amb 29 % dels vòtes davant Pirenèus-Lengadòc amb 12 % e País-d’òc amb 10 %.
 
Amassa, las causidas Occitània, Occitània - País catalan, Occitània- Pirenèus e Pais-d’Oc soman 46 % dels vòtes mentre Sud de França fa sonque un plan petit 7%.
 
Es la resulta de mai de cent ans de trabalh militant per far prendre consciéncia de la realitat occitana del nòstre país.
 
Es l’escasença de far paréisser lo nom d’OCCITÀNIA subre las mapas del monde. E mai, se es una mapa plan redusida, es un pas màger cap a la fin de la vergonha d’èsser un occitan. Es un pas màger se volèm fargar una futura euroregion Occitània que reünisca Gasconha, Auvernha-Limosin, Lengadòc e Provença las valadas d’Itàlia e Espanha.
 
Votatz e fasètz votar per OCCITÀNIA per impausar aquel nom als nòstres politician qu’an generalament tant paur de sonque prononciar.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Masorick
21.

Vesi pas le problema amb le nom d'Occitània per la novèla region LRMP. En Alemanha, i a tres Länder sul territòri de la Saxe anciana: Saxe-Anhalt, Bassa Saxe, e simpletament Saxe.

  • 0
  • 0
Hebé Endacòm mai
20.

Qu'es incresible d'ausir de chausas coma quò! Aquí vesèm ben que beucòp d'occitanistas lengadocians son tant jacobins coma França! Fan exactament çò-mesme que repròchan de long lu temps a França. Los reialistas mai reialistas que lu rei...

  • 1
  • 0
Lilian Chovèl Occitània de bisa
19.

#16 «Serà la futura region que deurà lançar de programas per promoùre l'occitan Alpenc, limosin e alvernhat al nivèl interegional» Dins aquèu cas, me crese que podem 'peitar longtemps!
Un còp de mai, se pòt veire la tendença lingadociana de s'engaitar l'embonilh... Pasmens, eirosadament que ne'n damora enquèra que pensan pas coma quò... Marcès Mossen Cairon...

  • 1
  • 0
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
18.

Vos rapèli que lo quite "lengadòc" territorial es un concèpte reial francés que correspond pas a grand causa culturalament !!! E ja, aqueste concèpte daissava entendre falsièrament que la dita lenga d'òc (segon la definicion del grand Dante) se seriá parlada sonque dins aquel domani del reialme de França !!!! Aicí e ara, tornam trobar la meteissa trapèla se donam nom d'Occitania a aquel tròç central d'Occitania. Occitania non es una region, mas un país, lo territòri d'una lenga, e non pas la fruta d'una chaupinada administrativa francesa. Mas se tròba qu'Occitania es tanben, metaforicament, l'inconscient (e la mala consciéncia rebutada) de l'empèri colonial francés, reial o republican. E las fòrças nevorpaticas de rebutadas son aquí de las ferrotjas ! An pas enveja de nos saber existir. Sèm lor marrida consciéncia. Lor donam pas un bon image d'eles ! E donc, per la fòrça del transfer, nos asiran, quora nos ignòran pas… Comptètz pas tròp sus eles per nos aficar obèrtament e positivament…

  • 5
  • 2
GERARD CAIRON Florentin d'Albigés
17.

#15 . A ieu tanben, me sembla que pòt èsser una causida correcta( sens mai) pel nom; çaquelà doblidam Catalonha-Nòrd......E, avalisant un nom, avalisam tanben lo concepte d'aquelas regions, que lo descopatge e la forma son estats decidits del biais franchimando- centralizaire que conèissem

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article