Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La sobronada

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Es una recèpta de Peiregòrd, una sopa amb de carn e de legum, que se servís sus de lescas de pan. Cal que siá espessa, gaireben sens brolhon. Los peiregordins dison per aquesta rason qu’una sobronada es pas bona s’en volent pincar lo culhièr ten pas drech. Es una sopa abondosa e consistenta e sovent arriba a la taula coma plat unic. Autres còps èra costuma en Peiregòrd, e tanben d’en pertot, de far una olada un còp per setmana, en granda quantitat, per que durèsse, e cada jorn las patronas ne rescalfavan una part e la servissián a la taula. Conti aquò per çò que trapi que sobronada benlèu deu venir de subrondar, probable pr’amor que, en emplenant l’ola a bèl èime, en fòrça ocasions lo liquid deviá regorgar en bolhir. Se pòt tanben que, en estent plat unic, i aguèsse la costuma de l’emplenar de tròp.
 
 
Sobronada
 
Ingredients (per 4 personas): 300 g de mongetas, 300 g de carn magra de pòrc, 1 lesca de cambajon, 1 lesca de carnsalada, 3 carròtas, 1 rutabaga, 1 branca d’api, 1 ceba, 300 g de patanas, 100 g de pan un pauc secòt, 4 grans d’alh, una jolverdada, frigola, laurièr, 2 clavèls de giròfle, pebre, grais d’auca e sal.
 
Preparacion: per començar metrem las mongetas (que las caldrà aver mesas a trempar la velha) en una ola, las cobrirem amb d’aiga e las daissarem sul fuòc. Picarem en pichons cairats la carn e la lesca de cambajon, o ajustarem e, tanlèu prene lo bolh, baissarem la flamba e o daissarem bolhir a fuòc doç. Mentretant, pelarem las carròtas, la rutabaga e las patanas e o abocinarem tot. Abocinarem tanben la carnsalada e pelarem la ceba e los alhs. Metrem dos culhierats de grais d’auca dins una padena e la daissarem sul fuòc. Quora l’òli serà caud i metrem la rutabaga, la carnsalada, los alhs e unas rametas de jolverd trissat e o farem rossir. Remenarem, virarem e revirarem; quand aquò serà plan rossit, o botarem dins l’ola. I ajustarem tanben las carròtas, la ceba, un brin de frigola, una fuèlha de laurièr e los clavèls, o salpicarem de sal e pebre e i botarem un fuòc mai viu. En prenent tornar lo bolh, baissarem la flamba e o daissarem a fuòc doç un autre còp. Al cap d’una ora i ajustarem las patanas. Mentretant, lescarem lo pan (plan fin) e lo botarem dins las escudèlas. Al cap de mièja orada o tirarem del fuòc e o servirem sus las lescas de pan. Cal que siá espessa, amb solament un pauc de brolhon.
 
Variantas: i podèm ajustar un pòrre. N’i a que i daissan un pauc mai de brolhon e amb aquò fa las sopas; servirem en aquel cas la rèsta de segond. Las sopas pòdon èsser de pan de mestura. Podèm cambiar lo grais d’auca per de lard.
 
Dialectalismes: sagranada, sabrenada, sagrenada, sogronada, sabronada, sagrunada, saugranada.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

L’Etimològ
9.

Felicitacions e mila milanta mercés per aquestes articles apassionants sus la cosina, Sénher Marqués! Contunhatz se vos plai!

  • 7
  • 0
Gaby Balloux
8.

#5
E au fèit, i a ''bouga'' qu'es, cresi, sentongés.

  • 5
  • 0
L’Etimològ
7.

#6 Fasètz çò que volètz en cosina. Mas per l'etimologia, daissatz aquesta reflexion als lingüistas. L'etimologia s'improvisa pas aital.

  • 4
  • 6
Gaby Balloux
6.

#4
#5

Me damandi bien d'ont pòt venir lo mòt ''gimborrat'', etc. Benlèu que ven de ''borrar'' ?

Per la sobronada/sagrunada etc., benlèu que ven de ''sabor'' ? Fau notar tanben que ''sagrunar'' significa ''persamiar, saupicar'' en quauque lòc (en Medòc? sabi pas mèi), donc benlèu que mantuna etimologia a poscut se crotzar.

  • 4
  • 0
Vicent Marqués
5.

#4 Hi ha també les variants 'bogràs' i bougràs', el que em fa pensar si no tindrà res a veure (etimològicament) amb el brou bufat dels catalans, que és el mateix plat, una sopa de matances preparada amb el brou de la caldera. Sembla que el mot 'brou' ha desaparegut del vocabulari occità, però sí que es feia servir a l'edat mitjana per algunes contrades. Podria ser, doncs, que 'bougràs' fos una romanalla dialectalitzada per 'brou gras', però no sóc lingüista i no ho puc assegurar. Si ho sap algú, ja ens ho farà saber.

Salut!

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article