Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La brofada

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
S’agís d’una sòrta de buòu a l’estofat qu’aprèstan los marinièrs de Ròse. D’en primièr meton a marinar la carn e, après, la meton a bolhir dins una ola, a fuòc plan doç, amb d’espècias, fòrça ceba e una talhonada d’alhs, de taperas e d’anchòias confidas. Debitan de carn en gròsses talhons e la resulta es una olada plan substanciosa, mençonada per Frederic Mistral dins Lo poèma dau Ròse:
 
E manjan la brofada espessa e fòrta
Que i es lo buòu empielat sus lei cebas;
E dei palabordons[1] fan bèla brifa
E pican au pechier.[2]
 
 
Brofada
 
Ingredients (per 4 racions): 1 kg de buòu (entrecòsta, costèla, paleta, nose, garra), 1 kg de cebas, 1 cabòça d’alhs, 50 g de taperas, 3 anchòias confidas, vinagre, frigola, laurièr, clavèl de giròfle, pebre en granas, òli d’oliva e sal.
 
Preparacion: d’en primièr, coparem la carn en talhs ni prims ni gròsses, a talh de filets, puèi la botarem dins un grasal amb la mitat dels alhs (pelats), qualque brin de frigola, quatre fuèlhas de laurièr, dos clavèls de giròfle, unas granas de pebre, un pecic de sal, un rajòl d’òli e unas gotas de vinagre. Amb aquel marinat o metrem a pausar quatre o cinc oras (o tota una nuèch). Puèi pelarem las cebas e las coparem en rodèlas. Vojarem dins una coquèla d’en primièr una sisa de ceba talhada, après, una autra de carn, e aital fins que s’acabarà la carn e acabarem amb un tet de ceba. I ajustarem un rajal d’òli, o montarem sul fuòc (fòrça doç) e taparem amb una sièta amb d’aiga, que ne poirem apondre al fricòt, se cal. Al cap de trenta o quaranta minutas, i vojarem la marinada e daissarem bolhir. Mièja ora après, i ajustarem d’aiga fins arribar a pena a acaptar. Mentretant, pelarem e chaplarem los alhs restants e chaplarem las taperas. Tirarem l’espina, l’aleta dorsala e la coa de las anchòias, daissarem los filets dins una escudèla, los acaptarem d’aiga e los daissarem dessalar per espaci de dètz o quinze minutas; en acabant, las abocinarem. Al cap d’un parelh d’oras, i apondrem las anchòias e lo chapladís d’alhs e taperas. Una ora après o tirarem del fuòc e servirem.
 
Variantas: i podèm apondre qualque brin de frigola, un veirat de vin blanc (o roge), un veiron d’armanhac o un culhierat de farina (a la fin, diluida dins un pauc d’aiga freja; d’unes càmbian la farina contra de bòlas de burre pastadas amb de farina, mas, dins aquel cas, las i meton abans). Dins lo chapladís i pòt aver de cornissons amb de vinagre o unas rametas de jolverd. La primièra sisa de ceba pòt èsser precedida per una lesca de carnsalada abocinada. Se pòt far amb de vin roge (Còstas de Ròse) en luòga d’aiga. D’unes, a taula, aprèstan la carn amb una notz de burre e un pauc de jolverd chaplat.
 
 
Autras denominacions: grasilhada.


[1]   1. Palabordon. Pèira qu'òm met dins l'aiga per traversar un ga. 2 Tròs de pan qu'òm trempa dins la salsa.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article