Dins lo libres de recèptas d’Apici[1] (sègle Ir) n’i a qualques unas de lagana que revèrtan plan las actualas lasanhas. Las farcissián amb d’autres ingredients, mas son sens dobte las precursoras de las que coneissèm nosautres. Oraci (Sègle Ir aC) las mençona dins una satira: “puèi me’n torni en cò mieu, ont tròbi una sièta de pòrres e césers e una còca de laganum[2].”
 
La lasanha italiana es la mai coneguda, mas tanben se’n fa en País Gavòt, en País Niçard e dins las Valadas Valdesas, possiblament per influéncia d’aquela peninsula, qu’es pro anciana per çò que se mençona dins un document niçard de cap a la fin del sègle XV. I a de luòcs ont lo trabalhar, en luòga’se ganhar las trempas’,  li dison’se ganhar las lasanhas’, çò que balha una idèa de la popularitat qu’an en tèrras occitanas. Las lasanhas se pòdon servir aital, bolhidas e salpicadas amb de formatge raspat o assasonadas amb de formatge de topin, e se pòdon tanben aprestar al forn, o se pòdon servir amb de legums cosinats, amb de raspat de formatge per dessús. D’unes ne fan de sopas, en fasent d’aquesta manièra. De totas las manièras son bonas e es un dels plats de pasta mai presats dins las regions mençonadas abans. Per far comprene que son noirissentas, un provèrbi de la zòna fa aital:’Lasanhas e macarrons es lo manjar d’un pòutron (saumet)’. Las mençonan de vèrses de Juli Bessi:
   
Lasanhas
 
Ingredients: 350 g de farina, un uòu e de sal.
 
Preparacion: d’en primièr luòc barrejarem la farina amb l’uòu, mièg veirat d’aiga e un pecic de sal e la pastarem fins que i aja una pasta ferma mas elastica (se cal, i apondrem un pauc mai d’aiga o de farina). En acabant, la metrem sul comptador de la cosina o sus una taula enfarinada e la rebaissarem amb un bestortièr fins qu’aja una espessor d’un a dos millimètres. Puèi la talhonarem en bendas d’aperaquí cinc centimètres de larg e, fin finala, ne farem de cairats. Metrem alavetz fòrça aiga dins una ola e la daissarem sul fuòc. Salarem e, lo bolh pres, i botarem las lasanhas. En tornant prene lo bolh rebaissarem la flama e o daissarem bolhir a fuòc doç. Al cap de tres o quatre minutas, quand seràn cuèchas, tirarem l’ola del fuòc e n’escamparem l’aiga.
 
Segon los endreches, se pòdon servir amb de formatge raspat o formatge de topin (bros o cachat, segon los luòcs; las refregirem a rajada de robinet e las i metrem), e tanben se pòdon far de sopas amb lo brolhon de l’ola (alavetz las fan mai pichonas).
 
A Barciloneta e alentorns las aprèstan amb de legums: fan daurar una ceba trissada e qualques èrbas e de legums (espinarcs, menta, lachissons, cerfuèlh, agreta) e i apondon après un uòu, una rajolada de lach e un pauc de crèma e o fan bolhir qualques minutas. Aprèstan dins las siètas una basa de lasanhas, o salpican amb de gruièra raspat e, fin finala, i ajustan los legums dessús. D’unes asagan tot aquò amb un pauc de brolhon de carn. D’unes tanben las aprèstan amb de caulet.
 
En País Niçard la fan al forn: talhonarem una lesca de cambajon e un tròç de carn magra de pòrc, trissarem una ceba, doas carròtas e una branca d’api e o saurengarem tot dins una caçairòla amb una rajolada d’òli. Quan serà un pauc rossit banharem amb un veirat de vin blanc e i balharem qualque barrejada. En  acabant i apondrem de brolhon de carn (just per o cobrir) e un parelh de tomatas talhonadas e daissarem bolhir a fuòc doç, amb la coçairòla cobèrta. Salarem e  pebrarem e tirarem del fuòc al cap d’una ora d’ebullicion, quand vendrà una sòrta de salsa fòrça espessa. Alavetz oncharem amb de burre un plat de terralha e i metrem una basa de lasanha, blanca o verda. I metrem dessús una sisa de salsa e après una autra de parmesan raspat, e tornarem començar fins qu’arribem gaireben al bòrd del plat. Enfornarem (a 200º) e o trairem al cap d’aperaquí vint minutas, quand vendrà un pauc rossit per dessús. I podèm apondre de raspaduras de muscada. Dins qualques endreches de Val Ròia pinçan los cairats de pasta amb los dets e lor dison parpalhons.
 
Dins las Valadas Valdesas la fan en guisa de sopa, bolhidas amb d’aiga, de sal e una notz de burre. D’unes i apondon una patana talhonada.
 
Variantas: podèm botar una rajolada d’òli a la pasta. En País Niçard tanben ne fan de verdas, amb fuèlhas de bleda bolhidas e trissadas.