Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La sopa de coja

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Es una de las sopas tradicionala d’Occitània, de las qu'an la costuma de venir a taula amb regularitat. N’i a de doas sòrtas: amb de legums verds, pròpria de l’Occitània centrala e del sud, e amb de lach, qu’es la que normalament fan al nòrd (Lemosin, Marcha, Auvèrnhe, Velai, Vivarés, País Gavot e las Valadas Vaudesas); aquesta conten de còps de crèma e de burre, a l’estil francés. N'ai pogut solament trobar una referéncia literària, dins la poesia d’Aimable Richièr “La cogorda”, publicada dins lo numèro de 27 de julhet de 1896 del setmanièr provençal L’Alhòli:
 
Ta frucha, en creissent, ven redona
E fa lusir sa blonda pèu,
Coma un sen de frema bombona
E retrai lo biais dau popèu.
L’a ren de melhor que ta cara
Quora es farcida, tendra encara;
Es pereu bòna a la sartan.
En sopa fa nòste delici
Mai, quand ti chanjas en calici,
Es alòr que nos chalas tant![1]
 
 
Sopa de coja (nòrd)
 
Ingredients (per 4 racions): 800 g de coja, lach e sal.
 
Preparacion: d’en primièr pelarem e atalhonarem la coja, la metrem dins una ola, i apondrem de lach (just per o cobrir) e o portarem sul fuòc. Lo bolh pres, rebaissarem la flama, salarem e daissarem bolhir a fuòc doç per espaci d’aperaquí trenta minutas, amb l’ola cobèrta. En acabant o trairem, o passarem pel molin de legums e servirem.
 
Variantas: i podèm apondre una patana o una esposcada de pebre. Après l’aver passat pel molin de legums, i podèm botar una rajada de crèma o de bocins de burre. O podèm servir amb de crostets de pan fregit, o podèm tanben far de sopas escaudadas (lo pan pòt èsser de segal, e lo podèm tanben torrar). D’unes menan a taula una sietona amb de formatge raspat. D’unes fan còire la coja amb d’aiga e, quand es cuècha, escampan l’aiga e barrejan la coja amb de lach. En Lemosin e en Auvèrnhe d’unes i saurenjan prèviament una ceba, amb una notz de burre. Per las tèrras lemosinas i a la costuma, de còps, de la servir amb un chapladís de jolverd per dessús. En País Gavòt d’unes la fan doça. En Val Varacha (Valadas Vaudesas) d’unes i apondon un ponhat de ris.
 
 
Sopa de coja (sud)
 
Ingredients (per 4 racions): 600 g de coja, 1 patana, 1 pòrre, grais de cosina (segon las regions: òli d’oliva, lard, grais d’auca, burre), sal e pebre.
 
Preparacion: per començar pelarem e atalhonarem la coja, la patana e lo pòrre. En acabant metrem un pauc de grais dins una caçòla, i apondrem los legums e o daissarem sul fuòc, puslèu doç. Remenarem de quora en quora amb lo culhièr de fusta e, quora serà tot saurengat, cobrirem d’aiga, i donarem mai de fuòc e salarem e pebrarem. Lo bolh pres, rebaissarem la flama e daissarem bolhir a fuòc doç (amb la caçòla cobèrta). Al cap d’aperaquí trenta minutas o tirarem del fuòc, o passarem pel molin de legums e servirem.
 
Variantas: i podèm apondre una ceba. O podèm manjar atal, coma s’èra una purèa, o tanplan podèm far de sopas escaudadas (amb de pan secòt, normal o torrat).
 
 
Variantas regionalas
 
Bearn: i podèm apondre un tròç de cap de còsta de pòrc (salat), un ponhat de favon, una branca d’api o un parelh d’alhs.
 
Carcin: i podèm apondre una lesca de carnsalada.
 
Gasconha: i podèm apondre una lesca de carnsalada, un ponhat de favons, una tomata madura o un parelh d’alls. O podèm servir amb un pauc de formatge raspat.
 
Landas: i podèm apondre un parelh de carròtas, un ponhat de favons o una branca d’api.
 
Lengadòc: i podèm apondre una lesca de carnsalada, un ponhat de favons o unes brins de ferigola. D’unes o acompanhan amb un pauc de formatge raspat.
 
País Niçard: i podèm apondre una fuèlha de sàlvia. D’unes, après o aver passat pel molin de legums, o tòrnan menar sul fuòc e i fan còire un ponhat de ris. O podèm servir amb de formatge raspat.
 
Peiregòrd: I podèm apondre una lesca de carnsalada, un tròç de caulet, un ponhat de favons, un autre de mongetas verdas, doas carròtas, un nap, una branca d’api, doas tomatas maduras, un parelh d’alhs o doas rametas de jolverd. D’unes o passan pas pel molin de legums: fan de sopas escaudadas amb lo bolhon e se manjan los legums verds de segond plat, acompanhats de cebolat, jolverd (tot chaplat), e d'una vinagreta d’òli de noses.
 
Provença: i podèm apondre una rama d’api, un ponhat de favons, un parelh d’alhs o de raspaduras de muscada.
 
 
Autras denominacions: sopa de citrolha (Comenge, Peiregòrd, Lemosin, Marca, Auvèrnhe), sopa de cocorda (Peiregòrd, Lemosin, Velai, Vivarés, Valentinés, Provença, País Gavòt, País Niçard), sopa de cogorla (Auvèrnhe, Velai, Gavaudan, Bas Lengadòc, País Gavòt), sopa de cogorda (Vivarés, Provença, País Gavòt, País Niçard), sopa de tuca (Albigés, Bas Lengadòc), sopa de carbassa (Bas Lengadòc), sopa de carabassa (Provença), menèstra de coja (Valadas Vaudesas). Sopa de coja es una denominacion abituala en Gasconha, Peiregòrd, Lemosin, Auvèrnhe, Carcin, Lengadòc, Roergue, Gavaudan, Albigés, País de Fois e País Gavòt.
 
Dialectalismes e localismes: calabassa, carabassa, carbassa, citra, cocorda, cocorla, cogorda, coja, cojon, tuca, tuquièr.
 
[1] La poesia se tròba dins lo poemari Tamborinada, d'Aimable Richièr. Ciel d'òc lo presenta aicí

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Alaric de montgordinhan
2.

Plan merces per vostras finas receptas que nos balha l'aiga a la boca. Soi ja afamat d'emplir la topina a l'ostau amb los produch del casau. N'en volem totjorn mai!

  • 0
  • 0
Gaby Balloux
1.

Auta denominacion : se ditz ''cuja'' en gascon septentrionau.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article