Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’olada (II)

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Ingredients (per 4 racions): 750 g de magre de pòrc (baticòl, costelham), 1 garron de pòrc, ½ caulet, 4 patanas, 4 carròtas, 2 naps, 2 pòrres, 1 branca d’api, 1 ceba, 200 g de pan secòt (de 3 o 4 jorns), 4 alhs, clavèls de giròfle, ferigola, laurièr, sal e pebre en grana.
 
Preparacion: abans tot troçarem las carns e, puèi, pelarem los legums. Sul còp metrem las carns dins una ola, o cobrirem d’aiga, o daissarem sul fuòc e i metrem la cabucèla. Lo bolh pres, rebaissarem la flama e daissarem bolhir a fuòc doç. Al cap d’un brieu escumarem, salarem e pebrarem, i apondrem los legums, exceptat las patanas (la ceba, capolada amb un parelh de clavèls de giròfle). Mentretant, lescarem lo pan e lo metrem dins las escudèlas. I apondrem dins l’ola qualques brins de ferigola e doas fuèlhas de laurièr, o daissarem bolhir un parelh d’oras, i apondrem las patanas e farem montar lo fuòc. Lo bolh pres, tornarmai rebaissarem la flama e o daissarem a fuòc doç un autre còp. Al cap d’aperaquí trenta minutas o tirarem del fuòc, ne colarem lo bolhon, e amb lo bolhon escalcirem las sopas. O servirem fin finala, d’en primièr las sopas, e après las carns amb los legums.
 
Variantas: es fòrça espandida la costuma d’emplegar de pòrc salat, mas cal alavetz lo dessalar prèviament. Lo pan pòt èsser de segal, e lo podèm torrir un pauc. Per tota Occitània centrala e occidentala i a la costuma de far chabròt, que consistís a apondre un veirat de vin als liquids residuals de la sopa, barreja que se beu dins la meteissa escudèla.
 
 
Variantas regionalas
 
Auvèrnhe: s’i pòt apondre un talhon de carnsalada, un tròç de cap de pòrc salat (prèviament dessalat), un tròç de salsissòt, un parelh de salsissas, un ponhat de lentihas (o favons), brancas de bleda (o fuèlhas), mièja dotzena de genibres, qualque rameta de jolverd o un culhierat de lard. Podèm metre subre las lescas un pauc de formatge de Cantal raspat. Dins lo sud de la region d’unes i meton qualques micas de milh, una mica levada o una mica de pan, que son semblablas a las que fan en Lemosin.
 
I podèm tanben apondre un farson: metrem dins una caçòla quatre cents grams de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), setanta cinc grams de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba chaplada, un parelh d’alhs (tanben chaplats), dos culhierats de farina, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins l’ola, e i deuràn bolhir pendent una ora. I podèm apondre un ponhat de fuèlhas de vineta (o de bledas, o d’espinarcs), una ceba, una escaluènha, un parelh de rametas de jolverd o tres, un pauc de cebolat (tot chaplat) o un rajòl de vin blanc; lo podèm envolopar amb de fuèlhas de caulet (prèviament escalcidas dins la meteissa ola), que caldrà ligar amb de fil de cosina. Podèm cambiar la farina de blat contra de blat negre. Dins lo massís de Cantal farcisson l’estomac del pòrc, nommat ase, e an tanben la costuma d’i apondre una salsissa especiala nommada pastre, que pòrta solament de costelham amenudat, amb los òsses quitament.
 
Bearn: i podèm apondre de micas de milh. Dins un bòl metrem dos cents grams de farina de blat d’Espanha, la meteissa quantitat de farina de blat, una lesca de carnsalada chaplada, un culhierat de grais d’auca, un pecic de sal, una esposcada de pebre e un veirat d’aiga. O barrejarem tot plan barrejat e, quand n’aurem fach una pasta consistenta, ne farem una bòla espessa (o quatre de mai pichonas). Per qualques luòcs i apondon una ceba, un parelh de pòrres o doas rametas de jolverd (tot chaplat), e las envolopan après amb de fuèlhas de caulet. Après cuèchas, las restantas, atalhonadas en rodèlas, se pòdon passar per la padena amb un pauc de grais d’auca e las servir ensucradas pels dessèrts.
 
I podèm tanben metre un farson, qu’es semblable al que fan en Gasconha.
 
Bigòrra: i podèm apondre de micas de milh, que son semblablas a las de Bearn, o un farson, qu’es coma los de Gasconha.
 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article