Variantas regionalas
 
Carcin: i podèm apondre un talh de carnsalada, una salsissa, una salsissa fina, una mica de pan (qu’es semblabla a las que fan en Lemosin) o de farciduras, que tanben son coma las de Lemosin.
 
I podèm tanben apondre de micas de milh: dins un bol metrem dos cents gramas de farina de blat d’Espanha, la meteissa quantitat de farina de blat, una lesca de carnsalada capolada, un cullhierat de grais d’auca, un pecic de sal, una esposcada de pebre e un veirat d’aiga. En acabant, o barrejarem tot plan barrejat e, quand n’aurem fach una pasta consistenta, ne farem una bòla espessa (o quatre de mai pichonas). I podèm apondre doas rametas de jolverd (chapladas). D’unes las fan solament amb de farina de blat d’Espanha, o tanplan barrejan blat e blat negre, segon l’endrech; d’unes tanben i apondon una ceba, un parelh de pòrres, un parelh d’alhs o tres (tot chaplat) o un culhierat de graissons de guit. Après cuècha, las restantas, atalhonadas en rodèlas, se pòdon passar per la padena amb un pauc de grais d’auca e servir ensucradas pels dessèrts.
 
La mica levada, al sieu torn, es semblable a la que fan en Peiregòrd.
 
I podèm tanben apondre un farson: dins un bòl metrem quatre cent gramas de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), setanta cinc gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba, un parelh d’escaluènhas, tres alhs (tot chaplat), dos culhierats de farina, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant l’estroparem amb de fuèlhas de caulet, la ligarem amb de fil de cosina e la metrem dins l’ola, que i deurà bolhir pendent una ora. I podèm apondre un manat d’espinarcs (o de bledas, o agreta). D’unes, en luòga de l’estropar amb de fuèlhas de caulet, ne farcisson un estomac d’anhèl o de vedèla.
 
 
Gasconha: i podèm apondre un confit d’auca o una tomata.
 
I podèm tanben apondre un farson: metrem dins un bòl mièg quilo de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), setanta cinc gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba chaplada, un parelh d’alhs (tanben chaplats), dos culhierats de farina, qualque brin de ferigola, un parelh de rametas de jolverd (chapladas), un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm ne far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins l’ola, que i deuràn bolhir pendent una ora. I podèm apondre una lesca de cambajon capolat. La mica pòt èsser de pan tendre; dins aquel cas lo deurem  trempar en lach e, tot d’un còp, l’esquicharem amb la man. Lo podèm estropar amb de fuèlhas de caulet, que caldrà ligar amb de fil de cosina.
 
En Chalòssa i meton una bròia, qu’es una pelòta de farina de blat d’Espanha estropada amb de fuèlhas de caulet. En mai de farina pòrta de carnsalada picolada, grais d’auca, sal, pebre e un pauc d’aiga. Dins qualques luòcs de Bearn li dison lèbre.
 
 
Lemosin: i podèm apondre un talh de carnsalada, una salsissa, un parelh de rutabagàs, qualque brin de ferigola o qualques rametas de jolverd.
 
I podèm tanben apondre de micas de milh: metrem dins un bòl dos cent gramas de farina de blat d’Espanha, la meteissa quantitat de farina de blat, una lesca de carnsalada capolada, un culhierat de grais d’auca, un pecic de sal, una esposcada de pebre e un veirat d’aiga tebesa, o barrejarem tot plan barrejat e, quand n’aurem fach una pasta consistenta, ne farem una bòla espessa (o quatre de mai pichonas). I podèm apondre un parelh de rametas de jolverd (chapladas). Après cuècha, las restantas, atalhonadas en rodèlas, se pòdon passar per la padena amb un pauc de grais d’auca e servir ensucradas pels dessèrts.
 
I a tanben la mica levada. La deurem aprestar amb mièg quilo de farina de blat, un rajòl de lach, un culhierat de grais d’auca, una lesca de carnsalada amenusada, quatre o cinc uòus, sal, pebre e quaranta gramas de levam. Ne farem una pelòta espessa e la daissarem se pausar tres o quatre oras dins un luòc tebés, cobèrta amb una tòrca, coma s’èra per un pan, fins qu’aja doblat de volum. En còire encara s’enfla mai. D’unes càmbian lo grais d’auca contra de burre. I a la costuma, a taula, de la trocejar amb doas forquetas.
 
Un autre es encara la mica de pan. S’aprèsta amb un quart de quilo de pan secòt (desgrunat), una lesca de carnsalada capolada, dos uòus, sal, pebre, un pauc de farina e mièg veirat d’aiga (o bolhon, o lach). O barrejarem tot plan barrejat, ne farem una bòla e la passarem per farina. I podèm apondre un alh chaplat o una culhierat de grais (lard, grais d’auca).
 
I podèm apondre de farciduras: botarem un culhierat de lard o grais d’auca dins una padena e fregirem una lesca de carnsalada capolada. En acabant ne tirarem aqueles lardons e los reservarem. Pelarem e rasparem quilo e mièg de patanas (amb lo raspador de traucs espesses), las estroparem amb un toalhon e las quicharem per ne traire lo pauc d’aiga que pòscan aver. Puèi o metrem dins un bòl, i apondrem un parelh d’uòus, tres o quatre alhs chaplats, los lardons e dos culhierats de farina, salarem e pebrarem, o barrejarem plan barrejat e ne farem uèch pilòtas de la pagèla d’un irange pichon. Las estroparem fin finala amb las fuèlhas de caulet (prèviament escaudadas dins la meteissa ola) e las ligarem amb de fil de cosina. I a qualques variantas: i podèm apondre una ceba chaplada, un ponhat de fuèlhas de vineta (o de bledas, o espinarcs), de rametas de jolverd o qualque raspadura de muscada. La farina pòt èsser de blat negre. Podèm metre la carnsalada capolada, sens la fregir.
 
E i podèm tanben metre un fars (o farson): metrem dins un bòl quatre cent gramas de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), setanta cinc gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba chaplada, dos alhs (tanben chaplats), dos culhierats de farina, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e un esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins l’ola, que i deuràn bolhir pendent una ora. D’unes o fan amb mièg caulet (prèviament escaudat), carnsalada, alhs, ceba, jolverd (tot chaplat), farina de blat negre, un parelh d’uòus e mièg veirat de bolhon. La costuma es de l’estropar amb de fuèlhas de caulet, que se devon ligar amb de fil de cosina.