Ingredients (per 4 personas): 1 alausa d’1 kg e ¼ , 800 g d’agreta, 1 ceba, 6 escaluènhas, vin blanc, òli d’oliva, pebre e sal.

Preparacion: d’en primièr escatarem e estriparem lo peis e, en acabant, tirarem los calòsses de l’agreta, la lavarem e l’atalhonarem. Puèi pelarem la ceba e las escaluènhas e las atalhonarem tanben. Puèi salarem e pebrarem la cavitat abdominala del peis, la farcirem amb una part de l’agreta, la cordurarem amb de fil de cosina, farem qualques incisions pauc prigondas al peis, als dos costats, e lo metrem dins una terrina (qu’aurem onchada prèviament amb d’òli). Getarem alavetz un rajòl d’òli dins una padena e la daissarem sul fuòc, puslèu doç. Quand l’òli serà caud, i metrem la ceba e las escaluènhas e las saurengarem. Remenarem de quora en quora amb lo culhièr de fusta e, abans que prenga color, o tirarem del fuòc e o vojarem dins lo plat, pel dessús del peis. I apondrem un veirat de vin, salarem e pebrarem e o enfornarem, a 160º. Mentretant, getarem un pauc mai d’òli dins la padena, i apondrem lo rèsta de l’agreta e o daissarem a fuòc fòrça doç. I balharem qualque remenada, salarem e pebrarem e, al cap d’un brieu, quand l’agreta serà saurengada e mòla (mas brica eissucha), atudarem lo fuòc. Quand farà trenta o quaranta minutas que lo peis serà dins lo forn, lo trairem, lo metrem dins un plat, i vojarem per dessús lo chuc de la terrina, metrem l’agreta al costat e lo menarem a taula.
 
Variantas: podèm adobar l’agreta, mentre que la saurengam, amb de muscada. I podèm saurengar una lesca de cambajon chaplat (amb la ceba), e podèm tanben asagar lo peis amb un veiron d’armanhac o d’aigardent, abans de l’enfornar. En Gasconha, d’unes i apondon al saurengat de ceba, qualque rameta de jolverd, qualque brin de ferigola, un parelh de fuèlhas de laurièr o, cap a la fin, un rajolet de vinagre. Se la bestiòla pòrta d’uòus, los apondrem al farç. Dins la Marcha lo farcisson amb d’agreta, cerfuèlh, cebolat, d’alhs e mica de pan (trempada amb de lach e estorrida). Per la mitat occidentala d’Occitània, d’unes, après aver saurengat l’agreta, i apondon mièg veirat de crèma e o daissan bolhir una minuta o doas. O podèm far amb de burre.
 
Del costat de Ròse l’aprèstan d’una autra manièra: la capolarem, botarem fòrça agreta dins una ola, i daissarem caire lo peis pel dessús, salarem e pebrarem, i apondrem d’alhs, de jolverd chaplat e de cebas pichonas, o cobrirem d’una autra sisa d’agreta, o asagarem d’òli e o daissarem sul fuòc fòrça doç, amb un papièr d’estraça entre l’ola e la cabucèla. Al cap d’aperaquí doas oras, i apondrem mièg veiron d’aigardent, o tornarem cobrir e o daissarem sul fuòc, encara, un autre parelh d’oras. I podèm apondre qualques fuèlhas de bleda o un citron atalhonat.
 
 
Autras denominacions
 
Colac dab vineta (Landas, Bearn, Armanhac, Guiana, Bigòrra, Comenge), colac dab saladèla (Bearn, Armanhac, Bigòrra, Comenge), alausa emb vineta (Peiregòrd, Lemosin, Marcha), alausa amb vineta (Auvèrnhe, Carcin, Lengadòc, Roergue, Albigés), alausa amb saladèla (Roergue, Gavaudan, Carcin, colac amb saladèla (País de Fois), colac amb vinagreta, colac amb vineta (País de Fois, Bas Lengadòc), colac amb agreta, alausa amb vinagreta, colac amb agrelha, alausa amb agrelha (Bas Lengadòc).’Alausa amb agreta’ es una denominacion correnta en Roergue, Gavaudan, Bas Lengadòc, Costièra de Nimes, Velai, Vivarés, Valentinés, Comtat Venaicin e Camarga.
 
 
Dialectalismes e localismes
 

Alausa   Colac

amb   emb   dab

agreta: ogreta (Gavaudan), eigreta (Gavaudan, Vivarés, Comtat Venaicin), aigreta (Bas Lengadòc), egrita (Velai), egreta (Velai, Valentinés, Comtat Venaicin), oigreta/igreta/eigreta (Vivarés), egreta/eigreta (Comtat Venaicin).   saladèla: sanadèla (Carcin), subodèla/suodèla (Roergue), sajarèla/sagadèla (Gavaudan), salatèra (Bearn, Bigòrra, Comenge)   vineta: vineta (Landas, Guiana, Bearn, Bigòrra), mineta (Roergue), minheta (Guiana) vinheta (Peiregòrd, Lemosin),vinhieta (Lemosin), vinhete (Marca).