Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Coma una letra a la Pòsta

Alan Roch

Alan Roch

Responsable de l’IEO-Aude. Contaire,escriveire, cronicaire (ràdio, premsa escrita). Afogat de rugbi de 13.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Brave monde, vaquí lo primièr Papieròt del dijòus de l’an. Un Papieròt qu’a perdut son adjectiu geografic de menerbés aprèp l’arrèst de publicacion de l’ebdomadari La Semaine du Minervois a la fin de decembre. Esperam que trapen una solucion per se relançar. Doncas, en aquesta debuta de 2023, lo Papieròt passa en version radiofonica e setmanièra sus Ràdio-Lenga d’Òc-Aude e Ràdio-Lenga d’Òc-Eraue pareisserà tanben dins lo Jornalet per parlar coma de costuma de tot e, tanben, de res.
 
Aprèp, vos aver desirada la bona annada, plan granada e tot e tot, pensi que m’acontentarai d’aquel messatge parlat e que me vau pas lançar dins un mandadís de cartas de vòts.
 
Comprenètz que me cal daissar lo temps de decorticar lo foncionament novèl de distribucion del corrièr imaginat per la Pòsta segon una logica implacabla: d’ont mai va, i a mens de corrièr e per que n’i agèsse encara mens, faguèm en sòrta qu’arribèsse de mai en mai tard.
 
Dins lo temps, a Carcassona, i aviá una boita de letra a la gara que s’i escampavas ta letra, partissiá per un trin seguent ont postièrs preparavan son acaminament a la destinacion finala. I a pas mai de boita de letras a la gara de Carcassona.
 
Dins lo temps, tanben, s’escriviás las adreiças en occitan, lo corrièr arribava que los postièrs de la tria trapavan lo monde que coneissián. Quand aquel trabalh foguèt fait per las maquinas, las adreiças occitanas passèron pas mai que las maquinas coneisson pas lo monde.
 
La Pòsta darnièrament publicava paginas entièras de publicitat per demandar de pagar un seguit en mai del sagèl per saupre ont n’èra vòstra letra e s’èra arribada a destinacion. Per faire clar, te caliá pagar un suplement per èsser segur que la Pòsta fasiá lo trabalh qu’èra lo seun. 50 centimes de mai pel contraròle! Es que van metre en plaça un servici de pèrda del corrièr per justificar lo recors a n’aquel sistèma?
 
Per entamenar 2023, passam a l’estadi superior: la supression del sagèl roge, dit corrièr rapide! Dins un monde que va de mai en mai vite, vaquí una causida de la lentor! I aurà pas mai de letra distribuida l’endeman de son mandadís. Se volètz faire aquò, vos la caldrà faire informaticament e es lo burèu de Pòsta d’arribada que farà lo tiratge per l’anar balhar a vòstre correspondent. Bonjorn la confidencialitat. De fait, val mai mandar un corrièl. E se pèrd lo plaser d’escriure a la man, de dessenhar un pichon còr s’es per ton amorosa o ton amorós, de daissar liure cors a ton inspiracion calligrafica o a ton escritura de gat o de mètge !
 
La letra verda èra ja dita de tarifa lenta: la lentor se va renfortir que vos explican qu’ara caldrà esperar tres jorns per que lo corrièr arribèsse a son destinatari en plaça de dos. Mas auretz mème a disposicion un sagèl turquesa que vos garantirà l’arribada del corrièr dins los 2 jorns s’es un mandadís important que necessitariá una traçabilitat, coma lo mandadís de chèc. En resumit, lo sagèl roge desaparegut, lo verd a 1,16 e lo turquesa a 2,95 èuros e 1,49 per la letra informatica
 
Pareis que la Dòna de Sévigné ven d’anonciar qu’arrestava d’escriure Letras; d’autres, se lançan dins l’elevatge de palombs messatgièrs… Pels corrièrs manuals e pels sagèls, es vengut lo temps de la desuetud; los pauròts passan d’usatge: passan pas mai coma… una letra a la Pòsta…
 
 
 
 
Sagelat Roch
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

Del temps que Bèrta fialava, e que los corrièrs de papièr s'acaminavan lèu lèu, que tot lo mond i emplegava lo sagèl rotge, a despart dels mai pingres, la Pòsta èra un servici public, e, sense comptar, rendiá donc servici al public, per definicion, per principi.

Ara, es venguda (per obligacion europèa e mondiala, tant val dire mondialista) una entrepresa privada que son solet objectiu es de far moneda, sempre mai, per dire d'engraissar d'accionaris. Donc, abandona inexorablament totas las activitats que rapòrtan mens, divisisson per dos o tres (o mai) los efectius de personal, e servisson de mens en mens lo public, fins a res mai.

Privat o public, a moment donat, cal saber çò que volèm.

E vos conselhi d'abandonar l'idèa que los emplegats del public non fotián res. I versiái, pichon qu'èri alara, partir la maire a las albetas, cap a las sièis oras del matin, per anar rabalar cada jorn cap un burèu de pòsta o un autre a l'autra man de la vilassa de Tolosa, per non la veire pas tornar que o ser, rarament abans 19h30, a l'ostal, pagada totun amb un crostet. Tre que i aviá una error de comptablitat, la caliá repairar, resólver, reglar abans de quitar l'ofici, e aquò costava fòrça temps als emplegats, a totes los emplegats. Me'n remembri fòrça plan. Las maldisents que los tractavan alarza de fanients sietats al cafè o çò del peruquièr sense saber jamai de qué parlavan, ara, se pòdon congostar de la qualitat del servici privat. I devon èsser a lor afar ! Ne lor desiri grand plaser per l'an nòu…

  • 14
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article