Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Tustarem los tres còps…

Alan Roch

Alan Roch

Responsable de l’IEO-Aude. Contaire,escriveire, cronicaire (ràdio, premsa escrita). Afogat de rugbi de 13.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Aqueles tres meses passats, avèm agut l’escasença de seguir en Carcassés unas creacions teatralas occitanas (e, es utile de precisar, en occitan o per lo mens, majoritàriament). Atal, aqueste dimars 7 de març, la tropa de TIO-La Rampa dobriguèt la quinzenada Fasètz la Lenga en Cabardés al Teatre Na Loba de Puègnautièr amb una representacion d’Antigòna. La revirada del tèxte de Sofòcle que faguèt lo Marcèu Esquieu serviguèt de basa al’adaptacion de Brunò Cecilhon e del meteire en scèna Felip Curé.
 
Quauquas colomnas grècas per un decòr sòbre menan lo public del costat de l’Olimpa. Los bessons de l’Eudipa s’entretuan: atal se compligan las prediccions dels oracles. Lor oncle, Creon, ven rei e vòl impausar son vejaire en remetent en causa las règlas volgudas pels dieusses. La neboda Antigòna refusa aquelas mesuras inicas. Dins lo ròtle d’Antigòna, la freula e pertocanta Noemia Rallièr ten bravament cap al borrut Creon-Gèli Buonomò alara que sa sòrre Ismèna (Delfina Sire) sap pas de qun costat se virar entre amor frairal e respècte de la lei. Simon Pèire-Ramon (en rason d’aqueles 3 pichons noms?) ten plan tres ròtles: garda, messatgièr e Emon (filh de Creon e amorós d’Antigòna). Las masquetas del teatre grèc fan unas aparicions per sotalinhar los enjòcs de la tragedia, occitan e francés s’entremesclan e lo Cecilhon es impeccable en Corifèu-mèstre de ceremonia amb un biais segur per tirar lo ridèu d’abans-scèna. Creon, inflexible, condemnarà a mòrt l’Antigòna; l’Emon davalarà amb ela als Infèrns e lo rei descobrirà tròp tard la vanitat del poder solitari. Un pèça vièlha de vint-e-sèt sègles que demòra d’una granda actualitat e que lo public saludèt per unes longaruts picars de las mans.
 
En decembre, lo Gèli Buonomò e la Dellfina Sire presentèron tanben Minòt ,un dialògue amb plan de voses (lo dròlle, la maire, lo paire, la sòrre, lo camarada…) sus totas las questions qu’un dròlle de dètz ans se pòt pausar sus la vida, l’amor, la mòrt, la lenga mairala o pairala, los mestièrs,… Una revolumada de frasas e de situacions que fan perpensar e que lo jove public s’i retrobèt fòrça plan.
 
En febrièr, la Perrina Alranq e lo Clamenç Baudry (la Fabrica Salvatja) presentèron als pichons de la mairala de Concas l’estat de lor trabalh sus la pèça jove public: A l’ors! Amb lo meteis vam que l’espectacle precedent sus Carnaval e Carèsme, jògan amb un decòr inventiu, un dialògue ritmat, unas intervencions musicalas per seguir la quista de Lonà que los parents vòlon pas daissar anar a Carnaval e qu’a perdut lo nonors. Per lo tornar trapar, li caldrà anar véser la mameta, l’Orsa Granda, Joan de l’Ors, l’Ors sacrat e faire son camin dins la vida… Lo parelh contunha d’obrar per proposar lèu doas versions: una corta pel public plan jovenòt e una version tot-public.
 
A la fin de la prima, lo Teatre de las Originas proposarà sa novèla Conferéncia Borlesca d’Interés Occitan. Aprèp lo Patrimòni Cultural Immaterial, Carnaval e Martror, serà abordada una volontat de ”Sant-Joan, tot l’an!”. De segur, las comedianas traparàn plan de qué dire e far participar lo public dins l’interactivitat a l’entorn de la fèsta del solstici e de las simbolicas del fuòc.
 
Se sap la riquesa del teatre occitan, malastrosament plan sovent mai escrit que jogat. Cal senhalar las iniciativas de La Rampa per faire conèisser aquela riquesa amb las conferéncias teatralizadas de Joan-Glaudi Forèst e Brunò Cecilhon sul teatre de Max Roqueta o sus las òbras de l’abat Fabre (aquesta amb lo concors de Viviana Allocco) e, centenari de la naissença oblitja, per la conférenécia de Joan-Loís Blenet sul teatre de Robèrt Lafont. E doblidarem pas lo trabalh sus l’occitanitat de Molièra realizat pel Glaudi Alranq.
 
A aquelas realizacions d’un teatre professional, menadas pas pro sovent a èsser programadas dins de condicions bonas (normalas?), cal sotalinhar la persisténcia d’un teatre amator. Del costat d’Aude o d’Arièja, per se pagar una panta de rire e un excellent moment de lenga d’Òc, se pòt comptar sul vam de la tropa dels Galejaires de l’IEO-Arièja amb las pèças La sopa al piston, La gata de la barona o Es còit, lo fètge gras!
 
 
 
 
Ridèu Roch
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article