Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo lèit exagonal de Procust

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
Segon l’autor antic Diodòr de Sicília, Procust forçava los viatjaires a se metre al lèit, puèi copava tot çò de cadun que despassava, e alongava los membres d’aqueles qu’èran tròp pichons.
 
Constrénher atal a una sola dimension pensada coma nòrma perfiècha, s’apària plan amb l’èime francò-parisenc: podem nomenar aquela tissa “lo complèxe de Procust”. Dempuèi la famosa cinta de fèrre de Vauban que foncciona coma un cilici, nombroses son los ideològs, los intellectuals e filosòfs franceses qu’an privilegiat la Rason d’Estat contra tota rason. Lor espòrt afavorit: redusir las culturas e las lengas dels pòbles conquistats a la dialectalitat, a la sola oralitat, a la ruralitat e al passadisme, davant de los despossedir de tot avenidor.  Cadun coneis la senténcia de l’abat Grégoire: “anéantir  les patois”. L’abat revolucionari volguèt aplicar la mecanica inquisitoriala que remanda  tota eterodoxia al neient, es de dire al delai de l’infèrn, dins l’oblit definitiu. Lo jornal Le Messager en 1840 tornarà exprimir  amb la  meteissa violéncia aissabla: ”Détruisez si vous pouvez les ignobles patois des Limousins, des Périgourdins et des Auvergnats, forcez-les par tous les moyens possibles à l’unité de la langue française” [1]
 
Un dels mai acarnassits foguèt Eugène Garcin, un felibre amar qu’acusèt en 1868 Frederic Mistral de separatisme, pecat mortal. Dins son libre Les Français du Nord et du Midi s’entrevèt de demostrar  qu’aicestes èran “de même race”, celtica evidentament, e que “la belle langue française” ven de dos dialèctes bessons, l’òc e l’oïl. E quora vòl abordar las diferéncias, aquò’s per aitanlèu las amendrir e las escafar: “les Provençaux ne parlent-ils pas l’idiome du terroir qui, après tout, n’est plus qu’un patois?”[2]. L’autò-òdi mena tot naturalament a l’autò-censura, camin de l’assimilacion.
 
Los arguments mingres avançats per Eugène Garcin trèvan encara las cervèlas aparisenquidas. Cada generacion congrea mai d’un Procust: permanéncia d’una ideologia d’esséncia coloniala, incapabla de capir las mudasons contemporanas. Atal en 1999, Danièle Sallenave remanda las lengas regionalas a l’oralitat e al neient: “En proposant aux jeunes générations un retour à des langues qui n’ont survécu que dans les formes parlées, pour l’essentiel privées de l’indispensable passage à la maturité que donne la forme écrite, littéraire, philosophique, croit-on sérieusement leur offrir un avenir de travail, d’insertion sociale, de pensée ““ [3]. Ignorància crassa d’una bearnesa qu’a pas jamai ausit parlar dels Trobadors nimai de Mistral, nimai de Manciet. O Jean-Marie Rouart, en 2008: “le terme’langues’ pour les idiomes de région me parait abusif. Il s’agit plutôt de patois, de dialectes. Preuve en est qu’elles n’ont jamais produit de grandes œuvres littéraires, contrairement à la langue française” [4]. Cal senhalar qu’aqueles dos escrivans son d’immortals academicians de l’Acadèmie Française, eretièra de l’absolutisme reial!
 
2015: lo filosòf maurrassian a la mòda Michel Onfray, es a tornar tirar la rega: “Il n’existe pas une langue corse, mais des dialectes” Per el, las lengas regionalas son “un outil de fermeture sur soi, une machine de guerre anti-universelle, autrement dit un dispositif tribal…La langue régionale exclut l’étranger, elle fonctionne comme un cheval de Troie de la xénophobie”.  Coma se disiá dels “idiòmas” de l’Empèri colonial. Promòure aquelas lengas, per Michel Onfray, aquò’s complir un ”acharnement thérapeutique”[5]. E de levar un argument que lo crei imparable: “Et puis, comment dit-on télévision et voiture électrique en occitan?” [6]. Pietadós! Una pensada francò-francesa  d’hamster que vira redond dins sa gàbia. Ja en 1864, Elie Reclus qualificava la lenga provençala de “pauvre et stérile pour tout ce qui est abstrait. Toute spontanée, elle est incapable de réflexion” [7].
 
Tornem a Procust que voliá tanben estirar a la mesura del lèit aqueles qu’èran tròp pichons: ”La Provence isolée n’est rien, elle ne sera jamais forte et libre que par son union avec le Nord”, çò explicava Eugène Garcin, la sansonha d’aquel temps per tota colonia “Toutes nos provinces ne peuvent et ne doivent vivre que dans la commune vie nationale. E tant que nous serons la France, nous aurons ce cœur, ce cerveau qui se nomme Paris”[2]. Atal nos trapam sens cambas, sens mans ni còr nimai cervèl, brancats a la maquina.
 
Annexion-devitalizacion-substitucion, la cara sorna del triptic sacrat  inscrich al fronton republican!
 
Aquí perqué d’unes de nosaus se noirisson de la pensada archipèlica o diversala de l’antilhés Edouard Glissant o de la vision istorica de las connexions de l’indó Subramanyam o de la pensada post-coloniala. Per rebombir, per nos tornar inventar e per evitar definitivament lo complèxe exagonal de Procust.
 
 
 
 


1-Le Messager du 24 septembre 1840
2-Eugène Garcin, Les Français du Nord et du Midi, 1868
3-Danielle Sallenave, in Le Monde du 3 juillet 1999
4-Jean Marie Rouart, in France-Soir  du 8 mai 2008
5-Michel Onfray, in Le Monde du 10 juillet 2015
6-Michel Onfray, Cosmos, éd. Flammarion,  2015
7- Elie Reclus in Le Monde maçonnique de 1864

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Felip Martèl Montpelhier
6.

Aquo dich, es puslèu positiu, per pas dire un onor, d'aguer coma enemics de Rouart, d'Onfray (que lo mond començan de veire exactament quau es) de Tillinac e tot aquo, sens eissubliar los chevenementistas qu'an pas encara passat a l'FN, e l'FN eu meteis.
Lo problèma es qu'aqueu mond an taula dubèrta, dins los medias que fan l'opinion, e que dins lo debat que comença sus la Charta, vai chaler assajar de passar nautres tanben, per respondre.

  • 0
  • 0
Matieu Castel Marselha
5.

Fai longtemps que me truquèt e que fau referéncia a la filosofia proc(r)ustiana de la Republica Francesa. Siáu urós de legir que mon pensament es estat més en escrich, per quauqu'un que lo saup autrament mièlhs escriure e explicar que non pas ieu.

Gramací !

  • 1
  • 0
Matiàs Carcassona
4.

PS: l'article d'Onfray, plan segur! ;)

  • 3
  • 0
Matiàs Carcassona
3.

Aquest article es d'una marrida fe terribla.
Necessitat d'una filosofia occitana e en occitan per n'acabar amb las jacobinadas.

  • 3
  • 1
Mikolaj Szymanski Varsòvia
2.

Procrust, pas Procust!

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article