Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo verrolh

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
“Je soutiens que la France n’est point, ne peut pas être une démocratie. Elle ne doit point devenir un Etat fédéral composé d’une multitude de républiques, unies par un lien politique quelconque. La France est et doit être un seul tout, soumis dans toutes ses parties à une législation et une administration communes”. Qual a largat tala injonccion? Qual a verrolhat atal lo territòri? Joseph Sieyès, orator provençal de la Revolucion francesa, que s’i coneissiá coma abat en verrolhatge teocratic. Qual lo cita uèi coma modèl  d’actualitat? L’istorian Jacques Julliard qu’opausa la Republica coma “factor d’unificacion” a la Democracia , “factor de diversificacion”, d’un cèrt biais l’òrdre al desòrdre (1). E quora la candidata socialista interven a Senta-Gabèla (2), aquò’s per presicar la Republica “une et indivisible”: l’Istöria çaquelà  nos a après qu’aquel principi d’esséncia religiosa es aquel dels nacionalismes e de las ideologias totalitàrias e atèas del sègle XIX e, a l’ora d’ara, aquel dels fondamentalismes religioses e de la drecha extrèma, exclusius, intolerants e agressius. Pasmens la vida nos a aprés que tot es despartible per se tornar compausar diferentament.
 
La nocion d’autonomia conven pas brica a l’ideologia de l’unitat indespartibla. E nos podem demandar se lo ciutadan francès la pòt comprene. “La société civile n’est pas habituée à se sentir autonome et l’idéologie officielle, çò escriu Suzanne Citron,  n’incite pas les citoyens à denoncer les abus régaliens de l’Etat” (3). Lo ciutadan francès, assistit, espera tot de l’Estat e vei l’autonomia coma sinonim d’independéncia, sens saber que sem totes dins una situacion d’interdependéncia. Volontat d’ignorar ou inconsciéncia?  Dempuèi d’unes meses, la premsa nacionala es a notar un conformisme patetic en çò dels intellectuals franceses. Nicolas Truong se làguia del “vide abyssal d’une gauche…timorée, recluse ou silencieuse” (4). Dins son darrièr libre “L’aveuglement”,  l’istorian  (pauc mediatizat) Marc Ferro  evòca “notre propre incapacité à penser l’histoire hors des grands canevas, des grandes visions, qui sont précisément les principales sources des aveuglements: l’histoire gouvernée par la Providence, l’histoire comme Progrès, l’histoire comme Cycle et la Fin de l’Histoire” (5).
 
Ont ne sem, nosaus occitans, al moment que podriám tornar dintrar dins l’Istòria?Del seu costat, lo P.S. se cerca una presidéncia per “Notre Sud”,mas qual pòt revindicar “Notre Sud” en defòra dels francilians? D’aitant que lo F.N. en Provença revindica tanben lo Sud; d’aitant que lo possessiu “notre” pausa problèma: d’unas agressions son estadas comesas en Vauclusa, al mes de març d’ongan, al nom de “Nous sommes chez nous”!  Mentre qu’avem d’encapar los diferents nivèls interactius entre çò local e çò global (region, interregion, nacional, euroregion, Euròpa, internacional), constati uèi una mena de sobeiransme a l’occitana qu’ensaja , coma ò avem vist a Senta Gabèla (2), de verrolhar tota evolucion.
 
Al delai de la tissa polemica, nos cal saber destriar d’unas constantas ideolgicas pron pervèrsas que podriá un jorn o l'autre, far ligam amb la drecha extrèma:
 
-lo profetisme malurós: ”A, se m’avián volgut seguir! Fòra ieu, lo caòs!” Coma se nos fasiá besonh d’òmes providencials (tissa pron francesa).
 
-lo populisme: la referéncia al “pòble” es obsessionala, mas qual es aquel pòble, ont comença e ont s’acaba?  Se parla sovent en son nom per li raubar la paraula: “Je suis la voix de ceux qui n’en ont pas” ven de clamar Marine Le Pen aqueste 23 d’octòbre. E coma cadun ò sap, lo “pòble” a sempre rason. Se declara parlar “patés”, deu dire la “vertat” e cadun sap tanben que “la tèrra mentís pas” coma disián los petanistas.
 
-lo mesprètz e la negacion: la negacion de tota autre accion que non pas la seuna, viscuda coma sola positiva e vertadièra. Tot çò autre serà declarat improductiu o magrinèl: la Carta europèa (n’avem pas de besonh), la manifestacion publica occitana de Montpelhièr, Euròpa (se’n parla pas son que en negatiu), lo nom possible d’Occitània per la futura region (de defugir al nom d’un fantomatic recampament d’una trentenada de departaments), Puslèu tot renegar puslèu que de concretizar quicòm. La crenta del passatge a l’acte marca plan lo camin de l’autò-censura a la censura tot cort.
 
-la regeneracion de França:: aquí seriá la mission sacrada de la lenga e de la cultura occitanas. “Aimi mai mon vilatge que ton vilatge, aimi mai ma província que ta província, aimi França en sus de tot!”, çò disián los Felibres. “C’est en utilisant la matière poétique des provinces françaises qu’on obviera à l’abaissement momentané de la production parisienne” tal èra lo programa de Maurice Barrès.(6)
 
Los setmanièrs e jornalets occitans an permés praquò, dempuèi d’annadas, l’espelida d’una generacion d’editorialistas e de cronicaires capables de destriar las carrièras bòrnhas intellectualas e politicas; capables d’escapar a la pensada binària, capables de pensar l’avenidor occitan en malhum e fogals creatius dins un contèxte europèu e universal. Las lengas dichas de França son pas unicament “patrimòni” de França, mas tanben d’Euròpa e de l’Umanitat. “Notre plus urgente exigence est celle de l’invention. C’est notre seule parade contre les systèmes et les idéologies”, Edouard Glissant (7)
 
 
 
 
 
 


1-Jacques Julliard, in Le Monde , 10 octobre 2015
 
2-Festival Occitània, intervencions sus la cultura occitana, 10 octobre 2015
 
3-Suzanne Citron, Le mythe national, éd. L’Atelier, 2008
 
4-Nicolas Truong, in Le Monde, 16 octobre 2015
 
5-Marc Ferro, L’Aveuglement, une autre histoire de notre monde, éd. Taillandier, 2015
 
6-Maurice Barrès, citat in  Barrès et la terre  de Yves Ciron, éd. Sang de la terre, Paris, 1987
 
7-Edouard Glissant in Le nouvel Observateur, 2 décembre 1993

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Matiàs Gelúland
3.

Los setmanièrs e jornalets occitans an permés praquò, dempuèi d’annadas, l’espelida d’una generacion d’editorialistas e de cronicaires capables de destriar las carrièras bòrnhas intellectualas e politicas; capables d’escapar a la pensada binària, capables de pensar l’avenidor occitan en malhum e fogals creatius dins un contèxte europèu e universal. Las lengas dichas de França son pas unicament “patrimòni” de França, mas tanben d’Euròpa e de l’Umanitat."

ASG (melhor que BHL) fa pròva d'un estat d'esperit (contra la desesperança) plan escàs chas los occitans e mai que mai los occitanistas: L'optimisme!!
E a rason, me pensi.

  • 22
  • 1
Felip Martèl Montpelhier
2.

Lo problèma de França, es qu'es fondamentalament un pais monarquic e catolic. La França de la revolta capita de quora en quora de srtir la testa, mals en generau dura pas, drant que la li talhen, o que se renegue...
Aquo dich, Alèm, sias segur que redurre "Occitania" a la region LRMP, en remandant doncas d'autres Occitans, coma ieu epr exemple, dins las tenebras exterioras, constituis pas una regression de l'occitanisme coma moviment collectiu ?

  • 13
  • 7
Rei Bèthvéder Nicolau Sent Lis
1.

Excellenta analisi que haussa lo nivèu deu debat e que permet de draubir camins naus. França a un problèma vièlh ambe la Democracia pr'amor qu'arriba pas a establir lo ligam entre la Republica -que vòu una e indivisibla- e l'autonomia.

L'occitanisme a d'aviar una soscadissa pregonda sus eth medish, mès sense jamès arrestar de balhar l'arsec e solucions per las generacions a vénguer.

  • 18
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article