CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 22 d'octòbre

Alem Surre-Garcia

Dimècres, 23.12.2015 03h00

Masclàs, lo retorn: contraconte de Nadal


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Lo masclàs de las originas, l’òme vièlh, es tornat. Amagat dins un replèc del cervèl de l’òme contemporan, èra pas luènh. Barbassut e pelut al mai, aquí la marca de sa virilitat e de son animalitat. Lèst a sortir del bòsc per defendre son territòri, lèst a pissar als quatre cantons, mestrejar, dominar o tuar los autres mascles,  e s’assegurar de la fiselitat de las femèlas. Cal dire que la natura de Masclàs es ansiosa: vei complòts de tot caire contra sa persona. Aquí perqué s’es fargat un poder absolut que sofrís pas la mendre discutida. Exigís la crenta contunhadissa de sos subjèctes-objèctes. Mas conscient de sa quita flaquesa intèrna, s’es inventat un Dieu a sa mesura: un Dieu essencialament venjador que cal crentar a cada estona de sa vida, coma aquel del Testament vièlh. E per legitimar encara mai son autoritat absoluda, afortís que la tira del Creator: se proclama profèta o messia, es de dire intermediari entre lo Cèl e los òmes, o, çò melhor, encarnacion de Dieu. Fins ara podem aisidament notar que los profètas son pas que de mascles: faiçonan Dieu a lor imatge de mascle. Dieu, lo Paire etèrn l’an fin finala redusit al ròtle antropomorfizat d’un expèrt comptable e d’un policièr a l’entrada del Paradís.
 
 Atal legitimat per denaut e deresponsabilizat, Masclàs pòt espandir son asir de tot çò qu’es pas el,de tota persona que lo podriá contestar o vèire una contradiccion. “Me devetz obesir coma obesissètz a Dieu” çò clamèt lo califa de l’Estat islamic a son autò-investitura. Un biais d’acorchir e de negar tota transcendéncia: la blasfèmia bèla!. Crist aviá afortit, per çò d’el” Mon Pare amb ieu, sem un, lo paire es al dintre de ieu e ieu al dintre del paire”. Los Profètas son pas que d’òmes en manca de paire, çò qu’infantiliza la pensada. Pas cap de femna al zenit.
 
Atal legitimat e deresponsabilizat, Masclàs pòt emplegar son lèser a torturar, violar e chaplar. Ten lo gost de la sanc, la sanc dels autres e mai aquela de sos pichons: el, se ten a distància, comanda e met en scèna. Masclàs es lo rei de la tragedia umana. De quora en quora declara lo temps d’Apocalipsi de tant li manca la carn umana rostida e trocejada. “Viva la muerte” cantavan los masclasses de las milícias franquistas.
 
Los barbassuts o los peluts de las diferentas religions, pòpes, imans, mollahs, rabins e autres, los paires dels pòbles e de las pàtrias, se vòlon representants dels profètas e dels missionats de Dieu. Barbassuts e peluts coma Abram, lo paire dels cresents (qu’èra prèst a sagnar son quite filh), los dieus mesopotamians, lo Zèus grec o lo Jupiter roman (cf la representatcion que ne faguèt Ingres), coma los apòstols del Mèstre de Rius (Musèu dels Agustins, Tolosa), coma Mahom e Crist junts sus un camèl[1], coma los paires etèrns dels retaules barròcs: la semblança fins a l’idolatria.
 
A l’epòca medievala, los missionats de Dieu cramèron los erètges per lor quite ben, per los far dintrar mai lestament al Paradís. Uèi, son a escotelar los mescresents al nom de’Dieu Misericordiós. Masclàs es lo rei del cinisme. son crimi es perfièch: a fach de Dieu un assassin, al nivèl d’aquelas divinitats anticas que demandavan lo sacrifici uman per assegurar la corsa solara o per esconjurar la mala sòrt.
 
Masclàs es obsedit, pèl e pel, per la sexualitat. Aquí perqué organiza la penuria e la frustracion a còps d’interdiches. Un iman salafista de Brest assegura que se tocar aquò’s pecat, que lo mascle se deu reservar per sa femna o las esclavas[2]. Un autre afortís que la femna se pòt pas sostraire al desir del mascle quora que siá, tre que la quèca li prusís, segon la volontat divina[3]. Masclàs organiza doncas, per son quite plaser, la prostitucion publica o domestica (una de las fòrmas de l’esclavitud modèrna) e promet als autres la felicitat sexuala otratomba. Als autres d’esperar lo Paradís per s’i bandar de vin (aquò’s autorizat) e de baisar las vèrjas e los jovenòts sens barba a cada estona de l’eternitat. Mas coma degun n’es tornat, se pòt profetizar coma òm vòl sul sicut.
 
Lo mistèri de la Creacion demòra entièr. Coneissem pas las intencions del principi creaire,e praquò d’unes pensan de las conèisser. D’en d’aquí l’antropomorfizacion de la figura divina. Masclàs manca d’imaginum e blòca tota evolucion al seu profièch. Gardian de la tradicion, determina lo formatatge a l’unenc (amb l’unifòrme religiós e militar) e impausa l’infèrn sus tèrra se per cas existissiá pas al dela.
 
Nos demòra ça que la lo Paire Nadal, encara un paire, mas d’aquel sabem que la barba es falsa.e que nos ven visitar solament un còp l’an sens kalashnikov.
 
 
 
 



[1] Manescrich iranian , sègle XVI, Arte, “Jésus et l’islam”, dec.de 2015
[2] In Libération, Rachid Abou Houdeyfa, 24/11/15
[3] Salon de la femme musulmane, Nader Abou Anas, 12 sept 2015
 
Cf article personal, Jornalet, genièr de 2015



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

23 de decembre 10.11h

Me diretz se m'engani mas i vesi una essencializacion de la barba, dins aquel tèxt, assimilada a l'animalitat (coma s'èra absoludament una deca) e pasmens, me fa pas pensat a la virilitat aquela barba aicí per exemple : http://www.eurovision.tv/save-files/resizes/1a/1e/09/17/36/3f/13/54/61/9b/e6/b4/1f/e4/e6/9c/conchita_wurst_... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de decembre 10.11h

Me diretz se m'engani mas i vesi una essencializacion de la barba, dins aquel tèxt, assimilada a l'animalitat (coma s'èra absoludament una deca) e pasmens, me fa pas pensat a la virilitat aquela barba aicí per exemple : http://www.eurovision.tv/save-files/resizes/1a/1e/09/17/36/3f/13/54/61/9b/e6/b4/1f/e4/e6/9c/conchita_wurst_... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia logo rss

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions