Aquel vas en cristal de ròca dich d’Alienòr, demòra pron desconegut e notadament dels occitans. Fasiá partida del tesaur de l’abadiá de Saint-Denis e se trapa a l’ora d’ara al musèu del Louvre. Aquela peça, constituís de fach una de las peças fins ara mancantas per çò de las relacions entre la civilizacion arabò-andalosiana e aquela dels Trobadors.
 
D’ont ven aquel vas? Se tracha d’un present prestigiós (d’origina persana sassanida-sègle VI o VII) del darrièr emir de Saragossa Imad el Dawla. Present ofèrt al primièr trobador conegut, Guilhem IX d’Aquitània. Sa felena Alienòr, n’a eretat, e del temps de son primièr maridatge amb lo rei de França, lo present serà balhat a l’abadiá reiala.
 
Dins quinas circonstàncias se faguèt lo present del vas a Guilhem IX? Cal tornar a l’istòria transpirenèa. Los bearneses, aquitans e tolosans participèron a la conquista de Saragossa en 1118 e, tot primièr, Gaston IV de Bearn còsta lo rei d’Aragon, Amfós I lo Batalhaire. Saragossa era d’aquel temps entre las mans dels Almoravis venguts de Còrdoa, una dinastia berbèra mai que mai rigorista, e qu’aviá caçat Imad el Dawla, l’emir legitim de la dinastia dels Banu Hud. D’ara enlà, aiceste se traparà a combatre del costat dels aragoneses.
 
Un còp conquistada Saragossa, los aragoneses s’entrevaràn de conquistar totas las autras ciutats almoravias. Es aquí que trapam en 1120 Guilhem IX. Se cal ramentar que son paire aviá, al sègle d’abans, pres la ciutat musulmana de Barbastro, e cossí aviá raportat a Bordeu e Peitius una pilha importanta de teissuts de seda, d’objèctes d’evòri e sobretot d’aquelas musicairas e cantairas tan famosas (qiyyan) que transmetián la poesia andalosiana mai refinada. Segur que lo nòstre pichon trobador aquitan se n’èra congostat.
 
En 1120, Guilhem IX combatèt de còtria amb Imad al Dawla, e s’endevendràn bon companhs de cavalariá. L’emir descasut recuperarà fin finala un pauc del seu poder, a l’aflat del rei d’Aragon, dins son castèl de Rueda de Jalon, al nòrd-oest de Saragossa, A sa cor, podrà recuelhir l’elèit scientific e artistic qu’aviá menat la reputacion de Saragossa coma segonda Còrdoa a la fin del sègle XI. Basta de remembrar los sabents en matematicas e astronomia repertoriats per lo profesor Cassinet de l’Universitat Pau Sabatièr^[1]. O la figura de Ibn Bajja (l’Avempace dels latins) filosòf e sobretot autor d’un tractat de musica.  O encara lo darrièr poeta oficial dels Banu Hud, Abu Bakr al Jazzar, contemporan dels primièrs trobadors e autra peça mancanta que nos caldrà melhor considerar. Salvador Barbera Fraguas a publicat en 2005 l’òbra completa d’aquel poeta^[2].
 
Per probar la grandor del seu companhonatge amb Guilhem IX, Imad al Dawla li ofriguèt doncas lo vas prestigiós. Martin Aurell de l’Universitat de Peitius^[3] nos mena a tornar considerar  lo poema  Ab la dolçor del temps novel  de Guilhem IX ont lo  bon vezi  podriá esser lo quite Imad el Dawla.. Lo trobador Pèire Ramon de Tolosa aviá cantat la novèla Cor d’Aragon  de  pòrt d’alegratge  qu’es la revirada de dar al Soror , lo palais de la Aljaferia. N’avem pas acabat amb los Pirenèus coma rastèl d’esquina e non pas frontièra opaca: Saragossa constituís aquí la palanca mannada entre Orients e Occidents^[4-5].
 
 
 
 

---

[1] Huit siècles de mathématiques en Occitanie, de Gerbert et des Arabes à Fermat, actes du colloque de Toulouse et Beaumont de Lomagne, 1992/Ed. du CIHSO, 1995
 
[2] Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljaferia, DIWAN, Salvador Barberà Fraguas, Prensas universitarias de Zaragoza, 2005
 
[3] Guilhem de Peitieus, duc d’Aquitaine, Prince du Trobar, Trobadas de Bordeaux, 2013, article de Martin Aurell “Guillaume IX et l’Islam”, Cahiers de Carrefour Ventadour, 2015
 
[4] Historia de Zaragoza, Zaragoza musulmana (714-1118), José Luis Corral Lafuente, Ayuntamiento de Zaragoza, 1998
 
[5] El esplendor de la poesia en la taifa de Zaragoza, Fernando Andu Resano, Mira editores, 2007