CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 17 de setembre

Alem Surre-Garcia

Dissabte, 29.10.2016 03h00

Occitània. Un laboratòri


Comentaris 16 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Le désenchantement démocratique commence à faire sentir ses effets lorsque monte le sentiment que les citoyens n’ont plus de prise sur les choses
 
Pierre Rosanvallon[1]
 
 
 


Dins son decret del 28 de setembre de 2016, lo Ministèri de l’Interior ratifiquèt la denominacion Occitanie (portada per las associacions) per la novèla region amb Tolosa coma cap-lòc. Una region centrala dins l’ensems dels países d’òc que, d’ara enlà, se presenta coma un novèl laboratòri d’idèas e d’accions. Nos cal, segon la formula de Georges Balandier[2]: “transformer  l’improbable en probable”.
 
Lo primièr article qu’escriguèri pel Jornalet l’aviái titolat Emergéncias[3]. Dins un mond que cada jorn es a morir una lenga, Occitània, país emergent, ditz òc a la vida, al dintrar dins l’Istòria. Un autre article lo consacrèri a la fin del “Midi” (setembre de 2013). La region Midi-Pyrénées s’esvalís amb la nocion de Midi que tant nos aclapèt en demesir la lenga en patés, e la cultura en anecdòta exotica.
 
Occitània doncas: non solament conservatòri, mas tanben e sobretot laboratòri. Novèlas relacions son de trapar amb los autres países d’òc, amb los países catalans, amb l’euro-region que se podriá apelar en tota logica Occitània-Catalonha o al revèrs. Amb l’esper qu’Aragon tornèsse dintrar dins lo jòc, e caldrà alara tornar considerar lo nom. A cada etapa sa problematica de reglar. Nos cal aprene a negociar.
 
Per l’ora d’unes militants son a reganhar. Misèria d’una tenença minoritària que totes ne sem mai o mens pastats.: lo tot o pas res. Ausissem d’unas Cassandras cridar a la traîson, al centralisme, a l’imperialisme, a l’arrogància, que te sabi. Los occitans d’Occitània seriám condemnats a sempre repapiar l’equacion suprèma francò-francesa: un sol Estat=una sola nacion=una sola lenga=una sola cultura=una sola istòria[4]. Ailàs, los occitans son estats pron sovent sos quites enterraires.
 
Pensar laboratòri, aquò’s afrontar la realitat dels rapòrts de fòrça (los quicha-buta) e avalorar alencòp las nòstras flaquesas e la nòstra fòrça de conviccion. Aquò dins una nacion  anti-europèa, anti-migraires, anti-pluralitat qu’es a se replegar. A cada jorn son fais de lamentacions, a cada jorn las rampeladas al roman nacional. “Nous n’avons pas à pleurer sur les nationalismes blessés des vieilles nations impériales”, çò nos aviá recomandat P. Bourdieu[5].
 
Laboratòri aquò vòl dire sortir de las encantacions. I aguèt pas d’atge d’aur, mas d’ensajges de coexisténcia o de tempses de mai granda inventivitat. E uèi sabem qu’ Occitània pòt èsser una cauquilha voida o un label neò-exotic sens prigondor: dins la dralha de la gentrificacion. S’arreglarà pas d’un còp lo problèma de la lenga occitana. La batèsta deu contunhar. Question de dignitat, de justícia e de democracia. Mancam de relais mediatics per assabentar tota la populacion sus la lenga e la cultura occitanas, mancam de formators de formators, mancam de tecnicians. Ne caldrà trapar en defòra dels mitans costumièrs.
 
Laboratòri, aquò vòl dire tanben sortir d’aquel culturalisme que separa la cultura de çò politic, de çò economic e de çò societal. N’i a encara que pensan qu’Occitània “c’est uniquement une revendication d’ordre culturel[6]. E praquò totun se pòt mainar que la cultura es una economia pron ligada a de causidas politicas o societalas.
 
Laboratòri, aquò vòl dire levar d’energias novèlas amb los estatjants d’onte que vengan. Fàcia a la pujada d’un extremisme de drecha pastat de maurrassisme e de pojadisme, eissuts d’en çò nòstre.
 
 “Loin d’appauvrir l’invention culturelle, d’uniformiser les créations, d’abêtir les peuples, la mondialisation, çò escriguèt Roger Pol-Droit, permet des déploiements inédits de l’imagination collective, stimule la fabrication d’identités originales[7].
 
[1] Pierre Rosanvallon In Libération, 15/06/1995
[2] Georges Balandier, recentament defuntat, Le Monde del 07/10/16 
[3] Article de mars de 2012
[4] La Théocratie républcaine, A. Surre Garcia, éd. L’Harmattan, 2010
[5] Pierre Bourdieu, in Libération del 14/01/1992
[6] J.P. Becvort in O Toulouse, 05/10/2001
[7] Roger Pol-Droit, in Le Monde del 07/12/2001    



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 de novembre 01.05h

"Misèria d’una tenença minoritària que totes ne sem mai o mens pastats.: lo tot o pas res. Ausissem d’unas Cassandras cridar a la traîson, al centralisme, a l’imperialisme, a l’arrogància, que te sabi. Los occitans d’Occitània seriám condemnats a sempre repapiar l’equacion suprèma francò-francesa: un sol Estat=una sola nacion=una sola lenga=una sola cultura=una sola istòria[4]. Ailàs, los occitans son estats pron sovent sos quites enterraires."
La pauretat de l'argumentà... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de novembre 14.52h

Una citacion :

"Occitània doncas: non solament conservatòri, mas tanben e sobretot laboratòri. Novèlas relacions son de trapar amb los autres países d’òc"

Au mens, siam dins lo clar. Occitània es ara ren mai qu'una partida dei "país d'Òc".

Me demandi ben qualei saràn aquestei "novelei relacions". Espèri que se faràn dins mantei direccions, a pas a l'unenc profiech d'una region soleta... Estent lei precedentei relacions, me permeti de ne'n dobtar grandament (Ai pas per exemple,... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'octòbre 11.15h

N'i a que pretendon qu'un laboratòri es un endreit per "laborare" (trabalhar) e "orare" (pregar). Atal o pretendián los alquemistas.

Seriá un endreit per i laurar los quatre caires del camp vòstre, puèi per i contemplar lo cèl, tasca complida, sens pensar mai a res…

Es lo nom, laboratòri, que doni ieu a mos quasernets de poèmas. Cada accion e cada contemplacion ajustada una a l'autra, seriá aquò, Occitania ? Mon solet conselh seriá aicí de non pas jamai desseparar accion de con... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'octòbre 00.01h

E aqui que te citi Rosanvallon , e alà que te citi Bordieu per ensajar de donar de consistencia a un rasonament fumos e bufèc. Si!, çaquelà , un beleg de luciditat dins la vision del dangièr de" venir una cauquilha voida o un labèl néo-exotic sens prigondor, dins la dralha de la gentrificacion". Solide que se separa pas la cultura de l'economic, del politic , del societal e....de l'ecologic tanben mas l'ais central de la reivindicacion occitana deu èsser la lenga. Que i aje, puèi, deb... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'octòbre 23.06h

#11 "Nacion" es un concèpte que fa pas onor a l'òme.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 22.43h

#10
Doncas per tu una lenga existis en defòra de las gents que la parlan.
L'occitan es mai una lenga de França e rai. Quiriqui !
Culturalisme quand nos tenes...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 19.55h

#8 trabalhar per una lenga en dangièr d'extincion, rai, mas trabalhar per una nacion me'n chaute coma de l'an cranta en parlant sens respecte.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 19.37h

#6 Mas propausicions son escriches al messatge N° 3

Platussa que platussarà de que n'en eissirà : lo triangle de las Bermudas ... Benlèu !

A un moment cal trabalhar... si que non .....


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 18.29h

#7
Sembla que confondètz l'ultranacionalisme de conquèsta (çò que França fa) amb lo nacionalisme qu'es la simpla volontat de trabalhar per sa nacion.

Se cal pas daissar enganar pels tèrmes politics que França confisca


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 17.37h

L'autor fa mina de criticar la nocion d'estat nacion mas l'emplega per definir "occitanie". Dequ'es aquò ? Quane interès a lo nacionalisme ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia logo rss

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions