CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 21 de junh

Alem Surre-Garcia

Dissabte, 24.12.2016 03h00

Violéncia e religion


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Los rescontres Convivéncia del 19 de novembre passat, s’an formalizat una etapa importanta dins l’amira d’una societat mai frairala entre los tres monoteismes, agotan pas la problematica. D’una part de çò qu’aqueles tres monoteismes nascuts entre Mediterranèa e Mar Roja, devon reconéisser non solament los diferents corrents que los traversan, mas tanben, en defòra d’elles, las autras expressions espiritualas, religiosas o filosoficas.
 
En general lo monde legisson pas o pauc los libres e los tèxtes, tenguts per sacrats, que son praquò a la basa del nòstre imaginum. Per i destriar noadament la part de violéncia que tenon alentorn d’un Dieu concebut coma Mèstre de la Venjança. Violéncia e venjança son, segon Adonís “las leis de la tribu transpausada a l’al-delai”[1]. Cal tornar legir l’ancian Testament, lo Deutoronòme o lo libre d’Isaîa per exemple per s’en persuadir “Car veja que ven lo Senhor, dins lo fuòc, en sòrta  qu’es en furor que tornarà sa colèra, e sas repotegadas en flamas de fuòc ...e totes  dispareisseràn, dins l’auragan”[2] Lo tresen dels monoteismes a pas res inventat en la matèria que tira sa violéncia (la lei mesopotamiana del talion per exemple) alencòp dels tèxtes precedents coma del seu environament tribal.  
 
Se lo Testament Novèl prepausa la figura evangelica cristica que supera la lei tribala (“L’Evangèli aportèt atal un pauc de caritat al mitan de las atrocitats de l’istòria”)[3], cal pas doblidar lo tèxte de l’Apocalipsi que nos menaça d’una violéncia extrèma, totala, e qu’inspira uèi los salafistas[4]. Los àngels i semenan la terror, menan la famina, escampan la sanc dels òmes, de las femnas e dels pichons, expausan los cadavres en plaça publica. Una violéncia sadica que la podem vèser als timpans de las nòstras glèisas coma aquela de Concas. Nos trapam aquì fòrça aluenhats de l’espiritualitat lausada per los quites libres “sacrats”.Lo Dieu misericordiós antropomorfizat se càmbia en mascle exterminaire. ”Se los crestians dobtavan un pauc de se, cometrián pas totes aqueles crimis” çò escriguèt lo teologian Castellion del temps de las guèrras dichas de religion[5].
 
La pulsion mascla de mòrt e la lei del mai fòrt se trapan divinizadas. Coma se los mascles  podián pas assumir d’espereles lor violéncia e ne fasisán portar la responsabilitat a Dieu, un Dieu assassin, incapable de mestresa. Aquì perqué cada fondamentalisme enebís tota possibilitat d’interpretar los tèxtes religioses. L’espiritualitat desapareis jos la capa del poder mascle. Sufís de considerar los dictators del sègle passat que se volián en deòra de tota religion (Estalin, Hitler, Franco, Pol Pot, eca…) per desirar que los tres monoteismes se purguessen de tota pulsion de mòrt, de tota vesion apocaliptica e de tota practica patriarcala!
 
Cossí sortir d’aquela carrièra bòrnha. Lo pretfach de Scherazad qu’èra de traire del mascle la pulsion mortinèla e de far d’aiceste un òme, demòra d’actualitat. Basta d’analizar la condicion femenina dins los tres monoteismes. ”Los òmes tenon autoritat sus las femnas pramor de la preferéncia que Dieu lor acordèt”[6]. Ne seriá doncas atal, e per l’eternitat, de la mitat del mond? De qué far l’òme de sa part femenina?
 
“Cal tornar considerar lo nòstre passat a partir d’una novèla concepcion del mond”, çò prepausa Adonís1. Cada òme ten lo drech a la libertat de consciéncia, al saber e a la coneissença. Li levar aquel drech, aquò’s li levar l’umanitat. La Convivéncia occitana ten sa fòrça de çò que pren en compte l’alteritat non solament aquela de l’Autre, mas tanben aquela al dintre de Se. Si que non cossí podriám fargar palancas …

 
[1] Adonís, Violence et Islam, entretien avec Hauria Abdelouahed, Seuil, 2015
[2] Ancian Testament, Isaïa-66, Revirada occitana de Larzac, 2013
[3] Paul Veyne citat in Sébastien Courtois, les Chrétiens d’Orient sur la route de la soie, la Table ronde, 2007
[4] Jean-Pierre Filiu, l’Apocalypse dans l’Islam, Fayard, 2008
[5] citat in Michel Servet de Vincent Schmid, Editions de Paris, 2008
[6] Coran, Sorata IV





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

22 de genièr 15.46h

A prepaus dera lista deths dictadors, jo i metariài tambès a Mussolini (que en Itàlia estant, totun s'aluenhèc dera glèisa romana), e sustot non i meti a Francisco Franco. Era majoria deths istoriador deth estat espanhòu consideren era dictadura franquista com un "nacional-catolicisme". Politicament èth que sabèc integrar ath son projet toteras valors deth diu tot poderós e castigador d'era biblia. E qu'èth, alavètz com cap deths crotzats e cronta aths "rojos y ateos", eths quate ge... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de decembre 23.40h

Coma ditz un amija miá, qu'es pas las religions que son chaitivas, o marridas, en elas-mesmas, qu'es los umans (o los umans au nom de...).


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de decembre 08.55h

#3 Segon vos, dins l'Islam — tal coma seriá majoritariament e egémonicament practicat ara — lo sol fach de criticar pòt èsser considerat coma d'apòstasia. Plan segur que nos cal aver un grand respècte, per los que, al perilh de lor vida, de còps, vòlon préner de camins bartassièrs e critics. Mas…

1) Non i a pas de practica unica de l'islam. Çò "majoritari" es çò que l'actualitat ne nos conta. E l'actualitat non parla que de çò que non va plan coma cal. Quora las causas so... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 19.28h

1# Triggered much?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 16.13h

Tant val per vos , ASG, de parlar de "Violença e religion"que non pas d' "Occitània e d' "Oxitany"....
Osca , donc, per aquel article!
Per ieu, que soi pas brica especialista en religion ( finiguèri çaquelà clèrgon capolièr - deviai téner 12 ans- dins la glèisa de mon vilatjon), e que me soi plan aluendat de tot aquò dempuèi, doas causas simplas m'ajudan per me far una idèia:
- la plaça e lo tractament de las femnas- coma o avetz tant plan explicat , lo camin ( pres... o ba... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 09.46h

Qand la sciencia se fa mai complicada e que l'economia es mal reulejada ne demora que la sociologia theologica, sola responsa balhada per canalizar los comportaments humans dons lors enclaus respectius. Es a dire una educacion "al fach religios" coma vol lo restaurar qualques governaments el-meteiss en crisi morala. Vos remembra quicon, beleu? Mai de moneda dins l'educacion OC mas la balhar al clergat... Volem la talha a la carta per un servici a la carta! Es aquo la democracia participativa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 05.00h

la llei de l´antic testament podria exposar el pecat pero no pas lliurar l´home del pecat llavors nomes quedava la condemna lo que si pot lliurar l´home del pecat es jesuscrist i el seu sacrifici per aço el nou testament té un tó diferent de l´antic per que ara l´home pot tenir pau amb déu i lliurar-se del judici.vosté suggereix una nova mentalitat bé cal tenir en consideració alguns fets historics les democracies britanica i americana que son model per totes les altres han estat co... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia logo rss

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions