Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Demistificar

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
On ne peut fonder l’histoire sur l’affirmation des différences extérieures et la négation des différences internes.
Histoire d’Occitanie, intro, 1976


Notre histoire ne se dit pas seulement avec ce que la France nous a apporté ou enlevé
Nathali et Sophie Kouroumia, Libération, 20/08/2007
 
 
Lo roman nacional francés es estat fins ara , coma per d’autres países, una entrepresa de  glorificacion a travèrs una tièra plan causida de victòrias, conquistas e annexion, per enfortir lo sentiment de  superioritat. Una istòria que comença tre las originas de l’umanitat fins a uèi dins una contunhetat pron espectaclosa. Un roman aquò vòl dire, jogar amb la realitat dels faches.
 
En prene lo contrapè d’aquela mistificacion, l’obratge Histoire mondiale de la France[1] que ven de sortir., representa una avançada bèla. Una concepcion pluralista de l’istòria contra l’estrechiment identitari. Un pretzfach menat per Patrick Boucheron amb un centenat d’istorians a l’entorn d’unas datas ensenharèlas, per desjogar las continuitats del raconte tradicional. Una concepcion pluralista de l’istòria energica, alargada e divèrsa. Per una istòria en moviment, aquela de las conexions. Ja aviái evocat sul sicut Sanji Subramanyam e Patrick Boucheron dins dos articles precedents en 2013 e 2016[2]. En saber qu’aquela concepcion d’una istòria conectada al mond, los Occitans l’avián encapada dempuèi pron longtemps. Aquí, demèst d’autres, cinc obratges d’istorians o d’assagistas que representan d’unas etapas:
 
— 1979, Histoire d’Occitanie[3], menada per André Armengaud e Robert Lafont amb un desenat d’istorrians. Una entrepresa primadièra dins la dralha de l’istorian Pierre Vilar[4]: “Toute histoire n’est pas l’histoire des Etats”, çò precisa lo prefàci. Per R. Lafont, “Aquela istòria es un pas”. La tòca de l’obratge aquò’s de tirar a la lutz los faches non solament escurzits mas de rendre compte dels processes de provincializacion, e de reduccion”. Demitificar, aquò’s tanben deprovincializar.
 
— 1987, Le mythe national  de Suzanne Citron[5]: un obratge demitificaire mal acceptat quora areguèt. Denóncia vivament la vesion francò-parisenca de l’istòria, tròpa estrecha: “Jamais les historiens ne se décident à débattre de la grille qui sous-tend notre représentation collective du passé et de l’imaginaire sur lequel elle repose”.  En 2003, Suzanne Citron recidiva: “Ni dans les milieux universitaires, ni dans les médias, ni dans l’opinion en général, la déconstruction-reconstruction de la mémoire française ne semble être à l’ordre du jour. Et pourtant le vieux récit d’  Histoire de France aurait besoin d’une mise à plat pour enfin remiser totems et tabous”[6].
 
— 1993, Quand l’islam était aux portes des Pyrénées de Tucoo-Chala[7]: contra l’escafament de la contunhetat istorica que va de la Reconquista a la Crosada contra los albigeses.: “L’histoire générale a fait de l’aire définie à ses extrémités par la Gascogne toulousaine et les Alpes provençales, une sorte de zone morte”. Un biais d’inscriure los Pirenèus dins l’encastre de l’aviada europèa.
 
— 2005, Au-delà des rives, les Orients d’Occitanie[8]. Volguèri dins aquel assag (soi pas istorian de formacion), sortir del raconte tradicional completament enfangat dins l’ideologia de la “pichona patria” o dins la binaritat exagonala nòrd-sud. Sem pas al fons d’un territòri, completament isolat e sens istòria: los países occitans son estats tanben caireforc dobert a las influéncias dels paises vesins e d’al delai. Notadament amb los divèrses Orients.
 
— 2006, Histoire universelle de Marseille d’Alessi dell’umbria[9] qu’a volgut levar al seu torn lo vel “que l’idéologie nationale a tendu entre le local et l’universel “ (prefaci)
 
Demistificar lo sol costat francés sufís pas “La véritable hygiène de l’histoire ne passe ni par le retournement des mythes en place ou par leur rejet”, çò escriguèt Robert Lafont[10]. Felip Martel a denonciat aquel “jeu de miroirs assez pervers, entre discours national et occitan”[11]. Mas fins ont se deu menar la demistificacion. A fòrça d’o tot demistificar, nos podem trapar a calòs, sens chuc ni muc, completament banalizats. “Podetz circular, i a pas res de vèser”. L’autò-derision pòt paréisser alara coma una denegacion de se, que pòt empachar tot rebomb fins a la paralisia. Cal ben trapar un quicòm de positiu, de singular, de particular portaires de sens e que responda a la scietat actuala, un minimum d’eteredoxia. Felip Martel a plan mencionat que la societat occitana medievala “fonccionava amb sas mentalitats, sas estructuras, sos rapòrts amb las autras culturas a l’entorn”[12]. Sabem tanben amb Jacques Derrida que la memòria se bastís “sur la blessure, le disjoint, l’hétérogène”[13].
 
Ma carga regionala de promocion de la lenga e cultura occitanas me forcèt a afrontar aquela contradiccion: cossí far dintrar Occitània dins las institucions e dins l’istòria contemporana? Cossí  mobilizar en nòstra favor los politics, los administratius e lo terren, a la causa occitana? Cossí trapar l’equilibri entre las memòrias archivadas e las bastisons istoricas? Cossí escapar tant al victimisme coma a la subrevalorizacion?Cossí tornar adaptar d’unes concèptes e ne fargar d’autres? E se l’istòria occitana èra aquela de sa subrevida, de son biais de rebombir, de se fargar palancas e conexions? Talvèra estrecha, aquò rai mas en fasi amb las problematicas de uèi.
 
 
Si l’histoire vaut la peine, c’est qu’elle nous aime pour penser un autre monde, les possibles”
Michèle Riot-Sarcey[14]
 


 
 
 
 
[1]Histoire mondiale de la France sous la direction de Patrick Boucheron, Seuil, 2017
[2] Articles d’Alem Surre Garcia in Jornalet de julh de 2013 e genièr de 2016
[3]Histoire d’Occitanie sous la direction de A. Armengaud et R. Lafont, IEO, 1979
[4] Pierre Vilar, La Catalogne dans l’Espagne moderne (3 vol.)1962
[5]Le mythe national, Suzanne Citron, 1987
[6] Suzanne Citron, in Le Monde, 05/11/03
[7]Quand l’Islam était aux portes des Pyrénées de Tucoo-Chala. J&D éd., 1993
[8]Au-delà des rives, les Orients d’Occitanie, éd. Dervy-Médicis, 2005
[9] 2006- Histoire universelle de Marseille, Alessi dell’umbria, Agone, 2006
[10] Robert Lafont in Le Nord et le Sud, Privat, 1971
[11] Philippe Martel in Etudes de langue et d’histoire occitanes, Lambert-Lucas, 2015
[12] Philippe Martel in La Setmana del 11/12/15
[13] Jacques Derrida in Le Monde 2 del 30/10/2004
[14] Michèle Riot-Sarcey in Le Monde del 19/02/2016



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article