CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 6 de decembre

Alem Surre-Garcia

Dissabte, 6.5.2017 03h00

Occitan Tower. Turrita Tolosa


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Prevei de se bastir per 2021-22 a Tolosa una tor originala dessenhada per Daniel Libeskind: Occitan Tower o Tor d’Occitània
© Daniel Libeskind




Etiquetas
surre-garcia, tolosa, tor occitània

Tolosa, apenas capitala de la novèla region Occiània-Pirenèus-Mediterranèa, cerca de s’enauçar a nivel d’una metropòli europèa. Aquí perqué prevei de se bastir per 2021-22 una tor originala dessenhada per Daniel Libeskind: Occitan Tower o Tor d’Occitània[1]. La nautor, aquò’s la marca de la modernitat e d’una cèrta poténcia. Un gabinet americanò-tolosenc a adaptat lo projècte al seu entorn, a saber lo Canal del Miègjorn, Canal d’Occitània per excelléncia. Sus aquela ligason orizontala entre ocean e mar, la tor se quilharà cap al cèl a l’egal de la fusada Ariana de la Ciutat de l’Espaci. Los signes son aquí onte los desiram vèser. Afar de metafòra comunicativa e poetica. Cal notar que los signes arquitecturals son de manca a Tolosa dempuèi lo conjunt demorat inacabat de Candilis al Miralh. S’aquel projècte de tor desvaria d’unes tolosencs, segur qu’an doblidat lo nom balhat autres còps a Tolosa rapòrt a sa centenada de tors: ”un poète du moyen-âge donna à la capitale du Languedoc l’épithète de Turrita Tolosa[2].
 
Una autra escomesa tecnologica ven d’un consòrci portat per Enedis:  Smart Occitania[3]; sa tòca es d’assegurar la ret de distribucion de l’electricitat (veitura electrica, energias renovelairas e lor estocatge) e de delargar una cadena numerica dins lo campèstre de la region Occitania mal servida fins ara. Enedis experimentarà lo projècte sus dos ans en Garona nauta e Lozèra. Lo consòrci en relacion amb lo CNES podrà melhor destriar los auvaris sus la ret electrica. Lo numeric aquò’s un palfèr per d’airals isolats. Conscient de l’ecosistèma regional, s’apiejaràn sus las start-buta e PME d’aicí, per tal de levar d’emplecs e d’afavorir l’exportacion.
 
Se lo desvolopament del sector terciari e lo creis urban s’inscrivon dins una dinamica internacionala, semblan d’anar de còtria amb la restructuracion de l’economia agricòla qu’es a se far aic í quitament: produches biologics, relançament de varietats perdudas o doblidadas, novacions alimentàrias...Un vertadièr laboratòri de sostèner, al moment justament dels replecs nacionalistas e de la crisi societala noirida d’un populisme e d’un proteccionisme agusats. S’entreten a l’ora d’ara la confusion entre lo liberalisme (que se fondèt istoricament contra l’absolutisme e l’estatisme) e l’ultraliberalisme ligat a un capitalisme pron fèr. Negociacion, regulacion e perequacion son de recercar, mas se vei que l’idèa de l’Estat es talament encloscada dins l’èime francés que se pòt pas reformar. Un afar de cultura qu’es tanben un afar d’economia: sabem plan cossí la manca de moneda alentís e minoriza las iniciativas occitanas sul terren.
 
Cossí concebre una civilizacion sens circulacion d’òmes, de merças e de moneda? Basta de considerar.la civilizacion dicha dels Trobadors tal coma la Renaissença tolosenca que se poguèron espandir mercès alencòp al negòci internacional e al mecenat intèrne.
 

 
[1] in Le Monde del 18/03/17: “Toulouse veut prendre de la hauteur”
[2] in “Toulouse monumentale et pittoresque”, 1840
[3] in La Dépêche del 27/03/17



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

10 de mai 06.44h

#6 Avèm besonh de Sens dinc nòstra vida aiçaval. Podèm pensar ce que volèm, mès l'esperitualitat es un dals pilars fondamentaus que l'i contribuïs. Vesèm pro que l'òme de nòstre temps sustot se crei d'èstre superior a la Vida, a la fòrça de Vida (apelatz-la Diu se volètz) e se'n baila los mejans : orguèlh enterplanetari que sèm a pagar automaticament, mecanicament.
Se fai temps d'acampar consciença collectiva. Se fai temps que l'umanitat comprengue quò d'aquí : tot èsser vi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 08.05h

Una tor pus nauta que Montségur, que Bugarach?
Aquò una tor de Babel.
Sens spiritualitat l'òm tomba dins lo materialisme, l'economisme, la finança.
L'òm porra veire la conferença de Michel Deseille, sur lo site Nuréa TV :" le mystère des templiers".


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de mai 23.11h

Aquela tor, serà un centre social? amb d'apartament HLM e un centre cultural al planpè? Amb una bibliotèca e un garda-mainatges? o un daquo de burèus e protprot en costume?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de mai 19.42h

#3 Excusatz per l'error; linha 8 del comentari cal legir, non pas "se desbosigan" mas " se desbigòssan"....es pas çò meteis !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de mai 12.41h

Per parlar pas que d'aquel anòncia de l' "Occitan tower" (qu'es pas qu'una part de l'article):

Es per ieu plan significativa de l'alienacion culturala dels responsablas municipals, de las pseudò-elèits culturals locals e dels mediàs regionals, totes aplatussats davant la cultura dominanta.
- Quand s'agis de far un edifici arquitectural novèl, o un amainatjament urban, puslèu que de causir ( o al mens cercar) un nom occitan enrasigat dins l'istòria locala, aquel monde te van causi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de mai 09.06h

Damora sonque d'esperar lo pont !
Imaginatz monde un pont gigant dentre la tor occitana
e otel arts de barcelona. Una brava passejada per las
dimenjadas longas.
D'ara enlâ se pòt nomar lo cap redactor de jornalet correspodent exclusiu
de la region occitanie a barcelona per un salari devèrs 3600€/mes.
es pas aquò qu'aflaquiria lo budget de la region laboratòri.....
Segur jornalet passaria 6, 8 articles cada jorn....
E poriam cocanha, cocanha, es tolosa qu'es la mai granda.

Segur tot aqu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de mai 08.52h

" Un afar de cultura qu’es tanben un afar d’economia"Totas las rasons d'una accion pedogogica acculturativa per la lenga romana occitana es estada dicha aqui. Plan merces de far viure nostre esperit
singular mon senher.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia logo rss

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions