Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Filosofia en Occitània, filosofia occitana?

Ramon Llull en Randa (Malhòrca) e en fasent lo professor a la Sorbona de París
Ramon Llull en Randa (Malhòrca) e en fasent lo professor a la Sorbona de París
Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
Ja tot depend de la definicion que se dona de la filosofia. Existís pas, ça que la, una definicion consensuala. Segon los diccionaris franceses, seriá una sciéncia qu’estudia los principis e las causas, e que constituís un conjunt de questionaments e soscadissas sus l’èstre uman, un vejaire sistematic e general del Mond. Atal la filosofia questiona e noirís tant çò metafisic coma çò politic, sociologic o poetic.
 
Se ditz pro sovent en França, amb condescendéncia  e arrogància, que los países del sud e de  la mar (Itàlia, Espanha) son pas tèrras filosoficas, mas esencialament poeticas. La pensada seriá un afar seriós que concernís França e Euròpa del nòrd. J.P. Dupuy, dins son obratge La marque du sacré  nos ajuda a vèser mai ample: ”Penser, c’est s’approcher le plus possible de ce trou noir où il n’y a plus de différences, afin d’apercevoir le chaos primordial d’où s’origine toute chose”. A nosauts de nos sarrar, en tota autonomia, d’aquel “caòs”. Renat Nelli, per çò d’el, encluís la poesia dins lo camp filosofic: ”La poésie n’invente pas seulement les rapports entre les choses, elle les incline encore à l’unité de nos mythes intérieurs” (René Nelli et les Cahiers du Sud).
 
Occitània, quora la vòlon prene en consideracion, los intellectuals franceses l’accèptan a minima coma la terra exclusiva de la poesia. E pr’aquò se cal recordar que lo primièr tèxte conegut en lenga occitana es un comentari filosofic de l’òbra de Boèci (S.XI), un autor contemporan del reaiume ostrogotic de Teodoric. E d’aquel comentari fins a las òbras de Ramon Llull que, segon Sala Molins (La littérature catalane, Europe, 1968) gausèt lo primièr en Euròpa de far parlar filosofia, teologia e sciència dins una lenga tota pastada d’occitanitat, de Boèci a Llull doncas se desplega lo Trobar e sa capacitat de fargar una tièra de concèptes que, a l’ora d’ara encara, daisson pas de nos questionar: fin’amor, amor de luènh, flor enversa, mesura, paratge, gai saber, eca…  Avec les troubadours, “peut-être sommes-nous ici à la naissance de la pensée occidentale”, çò escriu Jean Rouquette (la littérature occitane, PUF 1963).
 
A partir del sègle XIV, los occitans son a pèrdre son alteritat e la capacitat de questionar lo mond dins sa quita lenga. Pr’aquò l’exercici filosofic se contunha mas dins la lenga dominaira, de Montaigne a La Boétie, Fénelon, Maine de Biran fins al sègle XX amb Michel Serres, René Girard, J. Dupuy, Bourdieu e tantes autres. En qué aqueles soscaires deurián quicòm al seu territòri de naissença e d’enfància? De quinas connexions mentalas aurián eretat? Aquí nos mancan las analisis.
 
Cal esperar las annadas 1930-1950 amb las “escòlas” de Carcassonna ( a l’entorn de J. Bosquet) de Barcelona (Xirau) e de Tolosa (G. Bastide) per sentir un capvirament ensenharèl e vèire espelir un sentiment de dignitat. La publicacion en 1943 de Le génie d’oc et l’homme méditerranéen (Cahiers du Sud) dobrís pel primièr còp, gràcias notadament a Renat Nelli, dralhas nòvas a partir d’une relectura dels Trobadors: al moment ont França se trapa ocupada dins sa mitat nordenca. Atal la pensada occitana se pòt desplegar dins son airal natural sud-europèu e mediterranèu.
 
Robert Lafont, Carles Camprós, F. M. Castan, puèi G. Krenmitz, P. Kirsch e F. Gardy en matèria literària, F. Martel en matèria istorica, cadun a son biais an enfortit la legitimitat d’una pensada eterodòxa, mas en lenga francesa esencialament. Praquò las revistas occitanas qu’espeliràn dins las annadas 70-90 (Viure, Amiras, La revista occitana, Lengas…) van contribuir a fargar e espandir un vocabulari occitan tant pedagogic coma politic, sociologic o antropologic.
 
Nos mancan de reviradas per melhorar aquel vocabulari. Se consideram la quarantenada passada, las òbras reviradas son mai qu’escassas: pensi a Marxistas e nacions en lucha, Federop, 1976) e al assag sus Michel Serres. Saludi recentament la revirada d’unes tèxtes de Simone Veil e aquela de Stephane Hessel (una obreta pr’aquò leugièra).
 
Mancam non pas solament d’un inventari, mas d’una analisi dels concèptes congreats en tèrra occitana, siagan trobadorescs, lullians o mistralencs. La vitalitat d’una lenga e la preséncia al Mond passan tanben per l’exercici filosofic. La presa en compte recenta de la “convivéncia” lo deuriá relançar. Godolin aviá afortit en son temps que la lenga occitana èra capabla “de derrambulhar tota sòrta de concepcions”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mathí Gibèrt Vilavairac
3.

Fasiái longtemps qu'esperavi un article coma aquel. Mercé, grandmercé sénher Surre-Garcia.
Pasmens, mas aquò va dins lo vòstre sens, espèri qu'aurem pas particularament de "filosofia occitana" (Levat la periòde medievala, crèsi que n'i a pas pus qu'i a de "filosofia francesa" o "aràbi" o qualque siá - i a de filosofia o non, punt a la linha), qu'aquò per ieu fa pas gaire de sens, mas òc de "filosòfes de lenga occitana" - un trabalh conceptual a partir de la resorgas de la lenga nòstra - de traduccion o de creacion, aquò podèm o esperar legitimament!

  • 2
  • 0
G.TAUTIL 83870
2.

Filo-sofia? L'etimologia antica es per ieu la referéncia d'encuei, encar.
Se tracta de reflexions sus totei lei questions qu'an rapòrt a l'òme e au monde, a l'òme dins son rapòrt au monde, per ieu. Adonc, tanben sus la societat. Lo questionament a pas de confinhas e ges de fin, es un pensament d'èstre sempre renovelat. Lei responsas son sempre provisòrias.

Per còntra, l'esprit se sistèma qu'es lo fach d'una pensada circulària dempuei Descartes, Kant e mai Hegel a blocat una autre biais de pensar. Lo cosmopolitisme etic de la pensada kantiana, dins lo fieu d'un crestianisme laïcisat, marca una avançada mai demora totjorn dins una sistematica. E après?

Se pòt dire que la filosofia en Occitània es estada mascada per l'oficialitat d'una pensada filisofico-politica, pastada de questions meta-religiosas e meta-fisicas, e que l'esperit de sistèma a escrachat la pojada d'une pensada originala occitana. Siau pas segur que la poesia responde a aqueste pensament nimai que lo Contracte naturau de Serra siegue una responsa a nòstra question : es-ti que ia una filosofia occitana? Ieu,cresi que resta de faire d'aquesta passa.

Coralament
G.Tautil

  • 2
  • 0
EricTls Tolosa
1.

Es un article d'interés major que nos mòstra, encara un còp, lo nombre infinit de pòrtas a dubrir per recperar la lenga! Coratge e determinacion!

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article