CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Alem Surre-Garcia

Dissabte, 29.6.2013 03h00

La democracia del cocut


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


La departamentalizacion de Maiòta provòca una prigonda destructuracion
© Julien Noel




Etiquetas
colonizacion, comores, departamentalizacion, empèri, imperialisme, maiòta, surre-garcia

La gaireben totalitat dels franceses pòrtan pas cap d’interés a çò que se passa dins los departaments e territòris d’oltramar. Fan partida de l’entitat França per l’eternitat. Veson pas cap d’enjòc dins las lengas e las culturas dels indigènas. Una simpla curiositat exotica. La francoparisianizacion sembla d’èstre lo sol avenidor possible en çò nòstre.
 
Pr’aquò, coma occitans, nos deuriam melhor assabentar de la mecanica de despossession menada per França a las Antilhas, en Canaquia e sobretot a las Comòras estent l’actualitat de Maiòta.
 
Quand França vòl annexar un territòri e escapar a la descolonizacion, lo departamentaliza. Se cal recordar l’abat Sieyes, aquel provençal “revolucionari” qu’aviá somiat de departamentalizar la planeta tota. Napoleon comencèt a l’entorn de França, en Belgica, en Soissa, en Catalonha. La Republica contunhèt amb las Antilhas e la Reunion. En 2011, dins l’indiferéncia generala, Maiòta, una de las islas Comòras, es estada departamentalizada. Atal, malgrat la vintenada de condemnacions de l’ONU (entre 1976 e 1994), França a destacat Maiòta del demai de las Illas. Dins sa logica colonialista, França daissa pas de violar lo drech internacional. Non solament mena una politica de division, de balcanizacion, mas una politica de denegacion de las populacions.
 
Per destabilizar l’ensems de l’archipèl, s’es apiejada sus los Escurs (les hommes de l’ombre) apiejats al seu torn suls Nèrvis (les barbouzes). Demèst eles, d’unes miègjornals  coma aquel Bob Denard, un aquitan religat a una extrema drecha socitosa de gardar l’Empèri. Atal los servicis secrets que dependon de l’Elisi (lo Parlament es pas jamai consultat) pòdon far assessinar o valorar tala o tala personalitat. Coma ditz Pierre Caminade: ”la République se fait contorsionniste pour conserver son capital colonial”. L’OIF (Organizacion internacionala de la Francofonia)  ligada per çò d’ela a la Françafrica, a menat per aquò far, tota una tièra de quichadas. De qué capir çò que passa en Corsega per eliminar d’unes independentistas.
 
Coma los franceses vòlon pas conéisser aquela mecanica (e aquela logica) de la dominança, tot pòt paréisser demasiat dins ma dicha. Mal cal pas èstre nèci.
 
Aquel afar de Maiòta desvela tanben lo ròtle de desinformacion jogat per l’AFP (agéncia francesa de premsa): aquí se compren l’opacitat tenguda entre los DOM-TOM e la metropòli, e de segur al dintre de la metropòli, entre la planeta francoparisenca e la periferia.
 
La departamentalizacion de Maiòta,  se permet a França d’escapar a la descolonizacion exigida per l’ONU, provòca una prigonda destructuracion: assisténcia de la populacion que perd tota volontat d’autò-desvolopament, mesa en plaça d’una economia jos perfusion, immigracion de metropòli que francoparisianiza la cultura locala, marginalizacion dels indigènas e caumatge de 50% per eles. Amb l’instauracion d’un visat, los autres comorians s’endevenon immigrats clandestins (sus son quite territòri ancestral) e venon morir sus las còstas de Maiòta cada jorn e la populacion francesa se’n trufa.
 
Aquela situacion quotidiana de dramas umans es passibla de la Cort Penala Intenacionala, caldrà tre que possible exigir una comission d’enquistas.  Los dreches d’Estat superan l’Estat de drech. Caldrà tanben segre de prèp l’actualitat en Polinesia franecsa tan coma en Canaquia.
 
Jean-Marie Tjibaou que i es estat assasinat (una bona fortuna per França) aviá plan analizat lo sistèma francès que nomenèt “la démocratie du coucou, celle de l’individu qui s’installe chez vous, puis demande un référendum pour savoir à qui appartient la maison”.
 
 
 
 
 
_____

CAMINADE, Pierre. Comores-Mayotte, une histoire néocoloniale. Agone, 2003.
 
CHOMSKY, Noam .  La fabrication du consentement, de la propagande médiatique en démocratie, 1988, 2002. Agone, 2009
 
SURRE-GARCIA, Alem: Archipels et diaspora, la théocratie républicaine, tome II. L’Harmattan, 2010.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

29 de junh 12.12h

Just avant lo referendom trucat de 1860 que entrainèt l'anexion de Comtat de Niça, li manobriers de Napoleon lo Tèrç arribèron discretament a Niça per "preparar" la populacion en aigant los eleits de "valisas d'argent". L'evèsque, li notables, lo cònsol, los elegits e responsables importants... tot aquò permetèt de'n far de relaisses dal futur poler francés per presicar la bòna paraula e lo bòn buletin cf. Enric Sappia "Nice contemporaine". Nòta : li buletins "non" existían ren, ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de junh 11.59h

Un jorn que parlaviam d'aquela situacion a Maiòta, un diguèt : " Mas perque aprendrián a l'escòla leis ensenhaments en shimaore ? Per trobar de trabalh, tant vau de parlar francés per anar trabalhar en Metropòli...
cf. http://www.malango-mayotte.fr/enseignement/francais_ecole_mayotte.htm

Sus un autre aspèct, a Marselha li a una importanta comunitat comoriana. Sèrve sovent ai candidats ai... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de junh 11.52h

Mercés plan per aquel article que nos desrevelha un pauc e fa sortir dels problèmas nòstres (occitània). Que far, benlèu una revolucion, mas quantes sèm ? Lo pòble dormís o nos renèga coma disiá Bodon ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de junh 10.39h

Aval dins la prada
i a un píbol traucat,
lo COGUL i rèsta
benlèu vai nisar...

sis autors dal "Se Canta" arribèron a si memi conclusions per Occitània...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de junh 06.40h

Un grand article!

Paura Maiòta, en efièit! E quines magicians de tria aqueles estatistas franceses d'aver reüssit a metre en plaça un departament "democraticament". Pr'aquò tant lo referèndum de març de 2009 sus la departamentalizacion com lo de 1974 sus l'estatut de l'illa valon pas un pet de conilh vist que se son passats dins un contèxt d'alienacion extrèm sens que los contra-poders sobeiranistas locals se poguèsson exprimir dins lo debat.

La conclusion es totjorn la meteissa: F... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia logo rss

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions