Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Un “vam” d’actualitat

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
Aqueste dissabte 2 de novembre, foguèt presentada la novèla revista VAM a la Cava Poesia dins l’encastre del Festenal Peuples et musiques au cinéma. Tornar lançar una tala revista critica dins la dralha d’unas experiéncias menadas un còp èra en domèni occitan coma Amiras, Obradors, Dire, La revista occitana, Menestral, Axe sud, Baroque e autras, aquò’s sembla mai qu’urgent e necessari. Mercès a J.P. Becvort d’aver volontat l’afar.
 
Question de dignitat e de subrevida intellectuala dins un temps de quichada populista. Afortiment d’una capacitat a comprene las contradiccions que nos travèrsan. Un biais de se despegar d’una grasilha de lectura francò-francesa fargada del temps d’una tresena Republica  tota teocratica e missionària. Una escasença de se brancar sus las soscadissas e las experiéncias que se debanon dins d’autres países, sovent en defòra d’Euròpa. Decentrar la nòstra mirada sul mond. Aquí  d’unes arguments màgers que pòdon explicar la creacion de la revista VAM.
 
Pr'aquò, un còp acabada la presentacion s’ausiguèron d’unas assercions problematicas coma “Tout est faux historiquement, politiquement, culturellement” de çò qu’auriám après en matèria occitana. Aquí un biais totalizaire que remanda a una ideologia d’essència religiosa: tota vida de davant lo “Profèta” seriá lo temps de l’ignorància. Après el, ven lo temps de la coneissença! D’un costat serián los “cretins” que fan de “la merde” e de l’autre, çò sembla los adeptas esclairats. Una vesion completament dualista, blocaira e pas cap dialectica: los revolucionaris volguèron en son temps practicar la tabula rasa  e promòure l’an zèro; lo virar-pagina practicat per França sens aver vertadièrament legit la pagina en question procedís de la meteissa vesion. Al nivel occitan, sem plan en rè del debat que se tenguèt en 1951 entre Ch.P. Bru, F. Castan e R. Lafont sul sicut de l’Istòria occitana [1].
 
Notre situation est totalement à part”: encara una apreciacion totalizaira. Se nòstra situacion es aicesta, alavetz sem un “isolat” que se pòt pas acomparar a una situacion autra, quina que siá. Mas quina coneissença avem dels autres, nosaus frontalièrs sens ò (voler) saber? Quicòm que se pòt pas acomparar se trapa siá en sus de tot, o, çò pièger, en jos de tot. França  se vòl campiona incomparabla, en sus de tot, aquò va de se. En sus de tot doncas e sola difusèira de l’universalitat, la seuna. Normal d’ausir qu’Occitània deu menar una soscadissa “pour le monde entier”: aquí encara la repeticion de la grasilha de lectura coloniala de Jules Ferry [2]. Per parafrasar lo libre de Karoline Postel-Vinay “L’Occident et sa bonne parole” [3], Occitània deuriá doncas difusir, en plaça e per la glòria de França, sa paraula missionària!
 
Per d’unes occitans, Occitània se concep a travès del solet prisme exagonaL Atal foguèron evocadas tanben “les langues de France” mas cadun sap praquò qu’aquelas lengas son pas solament de França e que participan tanben d’Euròpa e de l’Umanitat. Òsca doncas per un VAM capable d’una critica seriosa, dialectica, pron luènh dels diktats, pregits, presics e bramadas…
 
 
 
 
 
_____
[1] Annales de l’Institut d’Etudes occitanes, 15 mai 1951
 
[2] Jules Ferry, discours sur la mission civilisatrice des races supérieures, Chambre des Députés, 28 juillet 1885
 
[3] POSTEL-VINAY, Karoline. L’occident et sa bonne parole. Flammarion, 2005.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gèli Grande Lairac en Agenés
2.

Adiu Alem

Es impossible de trobar lo camin per anar sul siti internet de VAM.
Lo nos pòs indicar se te plai ?

  • 0
  • 0
JF Tolosa
1.

Perdon, de qui son aquestas declaracions ? De la redaccion de VAM ? Del public present a la presentacion ? Mercés.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article