CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 6 de decembre

Alem Surre-Garcia

Dissabte, 29.3.2014 03h00

L’isteria francoparisenca


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Quora una civilizacion se pensa d’aver agantat l’universalitat, lo seu pòble se trapa eissorbat per çò que l’istorian Toynbee apelava “lo miratge de l’immortalitat” (A study History, 1934-1961). Se crei d’èstre arribat al gra ultim de l’evolucion de la societat umana  . Aquela pretencion a l’universalitat mena a l’imperialisme e a l’enregdesiment  ideologic. Redusida a l’exagon e a qualquas islas exoticas, l’intelligentsià francoparisenca capita pas de decentrar son agach. Al contra escampa una subrevalorizacion a ras de l’isteria. Se sentís agressada apenas se parla d’una autra lenga o d’una autra cultura encara viva al dintre del seu prat cairat. Es a denonciar sul pic lo secessionisme e lo comunautarisme (alevat lo seu). Tre 1908, Antonin Perbòsc aviá  notat aquela trevança del separatisme. Paur panica quora se tracha de superar las frontièras (en general nascudas dins la sanc). Atal França se trapa incapabla de crear d’airals experimentals (talvèras) e de pensar l’autonomia. Incapabla de gerir l’alteritat e la pluralitat vistas coma d’amenaças. L’omogeneizacion  demòra per ela una evidéncia.
 
Se cal recordar Jules Ferry que la grandor de França per el, voliá dire espandir per tota la planeta “ses moeurs, son drapeau, son génie” (dicha al Parlament, 1885). París contunha d’espandir “ses moeurs” (cf la tièra televisuala  Plus belle la vie ). François Mauriac, ja tre 1926, denonciava aquel biais de far: “Paris nous impose un uniforme…Nous réduit tous à un type commun” (La Province). L’identitat pensada son qu’a partir de la capitala foncciona coma una colonizacion de las mentalitats. La martelada es un afar quotidian: “Paris restera toujours Paris” (A2/17-12-13), “Paris la plus belle ville du monde” (A2/ 29-8-13) “Le plus beau pays du monde, le nôtre” (A2/17-12-13). Les Champs Elysées sempre son presentats coma “la plus belle avenue du monde” e Lo Lido una institucion  “que tout le monde nous envie” (JT/ A2/ 29-12-13). “La France est un pays sublime, je suis très fier” declara Patrick Sébastien, (31/12/13) que se ditz menar “le plus grand cabaret du monde”. Sens parlar de “la meilleure cuisine du monde” e tutti quanti. Aquí perqué la revista Books de genièr de 2014 parla d’un país “isteric”
 
Los exemples son nombroses e recurrents. Las oficinas parisencas menan son afar dins un fum de festenals o d’eveniments culturals coma “Marselha 2013”, un dels darrièrs..Lo MUCEM es estat concebut a partir dels ATP parisencs. E cadun pòt constatar cossí Marselha es a se transformar en banlèga solara e balneària de la capitala.
 
La lectura de la brocadura Louvre-Lens es pron ensenharèla :  “C’est en 2003 que le Louvre a manifesté son souhait d’implanter un nouveau musée en province, un Louvre hors les murs”. La banlèga, qué! Un musèu, çò dison, qu’aurà pas cap de colleccions en se e que deurà presentar çò que los conservators del Louvre voldràn plan i presentar. E qual foguèt lo financièr màger de la bastenda? la region Nord-Pas de Calais per una “antenne en province sus un territoire parfaitement légitime”! Coma lo Beaubourg “decentralizat” a Metz: lo centre espandit fins a las frontièras. Dins la dralha de  Malraux, un còp èra, amb sos Ostals de la Cultura.
 
Elizabeth Badinter estima que França seriá passada atal del cogito al credo (Le Point, 10-10-13). “J’ai la foi inébranlable dans la patrie républicaine, declara J.L. Mélanchon sus Europe 1 (O2-12-12). Vous croyez en la France ou non…La splendeur de nos idées, ,l’universalisme”. E quora Henri Guaino se ditz “viscéralement opposé à la signature de la Charte des langues” (France Inter, 18-12-13), comprenem aquí qu’amb el, França ven de passar del credo al tripal!
 
De qué pensar d’ara enlà d’aquela informacion balhada per lo magazin del Monde (8-3-14): tres cagadors publics importats de París, pintrats en blau, blanc e roge, amb la mencion “Liberté-Egalité-Fraternité” son per èstre lèu installats a Oslo a l’escasença del 200° capdan de la Constitucion norvegiana. E dison que los ciutadans i podràn ausir la Marselhesa! La French Touch!



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

30 de març 17.54h

A ma coneissença, sonque las donadas de la fisica experimentala pòdon pretendre a l'estatut d'universalitat, estant sa neutralitat objectiva maximala de principi, e encara, amb totas las resèrvas metodologicas d'usatge en desmarcha scientifica. Alara pensatz ! Un enonciat politic e ideologic que se prend per de filosofia… Per qué se prenon, aqueles Franceses ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de març 10.15h

#6 Enfin qualqu'un qu'a la capacitat de metre un pauc las causas en perspectiva...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de març 00.18h

Aquela folia certanament és incurabla, mais es pas una especialitat dels franceses. Se trapa de pertot: en Espanha, en Angleterra, en Russia e Ucraïna, Romania e Eslovaquia, etc., e tanplan en Alemanha: vos ne remembratz: Am deutschen Wesen, soll die Welt genesen, sonque adara en Alemanha avem pas d'autres a faire desapareisser, o gaireben, a diferença d'aquels païses.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de març 16.17h

Una situacion que vivèm cada jorn de manièira inconscienta dempuèi nòstre enfança .Me rapèli quand era a Montpelhièr a la fac , adejà l'accent marcat qu'avia fasia sorire los montpelheriencs aparisenquits.
Era lo besierenc sortit d'aquel airal que d'unes d'aqueles çai sus non avian pas trepejat de sa vida , per aquel mond Besiérs non s'es jamai vist que de l'autorota anant en Espanha o esquiar dins los pirenèus.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de març 11.33h

detalhs: sanG e non *sanC, fonCionar e non *fonCCionar


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de març 11.28h

lo mot ben adaptat del rus es 'intelliguéntcia' e non "intelligentsià" (amb marrit accent afrancizat sus la A)


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de març 10.48h

Un grand article, òsca!

Personalament, cresi puslèu que "l'isteria francoparisenca" es pas una malautiá. Aquesta "isteria" es en realitat l'expression quotidiana de "l'èsser francés". L'èsser francés, per definicion e per esséncia, es un ultra-nacionalisme de conquèsta, un imperialisme de cada estona. Atal es fargat "l'èsser francés" e es aquò qu'aqueste estat jamai non se poirà pas èsser un estat normal. França es un estat anormal.

Lo pòble occitan non se pòt pas reconéisse... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de març 09.02h

Aquí un article plan escalcit. Òsca Alem! Mas demòra la question de saber cossí pausar un miralh davant la cara de França per qu'aquesta pògue véser e se mainar de sa folia? Cal esperar qu'aquesta folia siá pas incurabla.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia logo rss

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions