Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ressons africans

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
Los sistèmas de la Françafrica e de la Francofonia son estrechament ligats.Venon totes dos de la “descolonizacion”. La cecitat eretada de l’absolutisme francés nos empacha de comprene.
 
Africa comença en Argeria e Argeria foguèt declarada tèrra de França dins lo prolongament del “Midi”, una mena de super-Miègjorn. Atal una part importanta de la populacion  “miègjornala”, acostumada al solelh e sens avenidor economic i es anada colonizar, missionada per “La plus grande France” al nom de la civilizacion.
 
D’unes intellectuals a l’ora d’ara son a clamar que l’avenidor del francés e de la francofonia se trapa en Africa. De novèls missionaris organizan corses de tota mena, lenga, cultua, filosofia: impòrtan e espandisson de manuals escolars unicament en francés coma al temps benesit de la colonizacion. Sens cap de contrapartida, convencits de la famosa “generositat francesa”.
 
Dempuèi Napoleon I, avem aprés que los africans an pas cap de civilizacion (discors de 1802 contra l’independéncia d’Haití), dempuèi Victor Hugo avem tanben aprés que los africans an pas cap d’istòria (aquò rampelat per Sarkozy-Guaino dins lo discors de Dakar (26/07/2007). Los occitans tanpauc tenon pas d’istòria legitima fòra aquela de París. Los etnològs franceses del sègle XIX nos an afortit que los Africans coneisson sonque la practica orala, es de dire un biais inferior de comunicacion. Sol çò escrich testimonia de la nautor de la pensada. A la fin del sègle passat, Danièle Salleneuve, una academiciana d’origina bearnesa, trapèt un argument pron enganiu e indigne contrat contra l’ensenhament de las lengas autras que lo francés, coma l’occitan: seriá lo retorn “ à des langues qui n’ont survécu que dans les formes parlées, pour l’essentiel privées de l’indispensable passage à la maturité que donne la forme écrite, littéraire, philosophique” (Le Monde, 3 de julh de 1999). Sota la Copòla, tot vira redond e l’ignorància pòt èsser immortala! Los africans coma los occitans son a tornar escriure l’Istòria. Los manescriches de Tomboctó pòrtan la pròba d’una cultura escricha scientifica e religiosa de naut nivèl.
 
Totes aqueles rejutats empachèron pas l’Empèri colonial de la Tresena Republica de far lo laus de la diversitat, tant al dintre de la metropòli coma al defòra. Una diversitat redusida a l’anecdòta e a un estrangisme superficial. “La Francophonie constitue un des acteurs essentiels de la diversité culturelle” çò contunha d’afortir en 2004, Dominique Wolton. Diversitat culturala e non pas linguistica (sempre la lenga  se trapa ocultada). Mancan los debats, manca la democracia. “La Francophonie est une chance pour tous les peuples qui partagent cette langue et ces valeurs”. Curiosa concepcion univòca del partatge! La lenga de l’autre se parteja pas, que siá lo bambara o l’occitan. Pas cap de reciprocitat nimai d’escambi. En 2013, a l’escasença del seu viatge african a Kinshasa, lo nòstre President Hollande se permetèt de dire als Africans: “Parler français, c’est parler les Droits de l’Homme”. E aquò dich a proximitat de Rwanda ont la ràdio-television  francofòna des Mille Collines  aviá, meses de longa (1993-1994), butat al genocidi. E davant l’acusacion, los franceses tant de drecha coma d’esquèrra (l’Union sacrada!) de cridar a l’escàndol: “la France si piure” de Maurice Barrès (Echo de Paris, 16/08/1914) s’escana. Aquí perqué la presidenta de l’FN aima de se vestir tota de blanc per passar a la television: la Verge pura, incarnacion de França!
 
Los màdias nos aprenon pauc del colonialisme passat, encara mens del colonialisme present que siá interior o exterior. “De Vichy à la guerre d’Algérie, il a fallu des décennies pour que la France soit capable d’affronter les vérités dérangeantes et éclairer les pages sombres de son histoire”, çò venem de legir recentament (Le Monde, editorial del 8 d’abrial de 2014). A nosauts de nos questionar de cotunh sus l’imaginum nacional francés pron totalizaire. Las escasenas de soscar mancan pas, aquí un exemple:
 
—1984: creacion del  Festival  International de  la Francophonie  a  Lemotges, lo breç dels trobadors, dins un encastre de decentralizacion a la parisenca. A calgut esperar 2013 per ausir la directora M. A. Sevestre  levar critica: ”Il faut sortir de l’universel à la française qui ne raconte plus rien du monde multipolaire, à part une pensée narcissique de la France elle-même”(bulletin SACD, automne 2013). Qué ne serà de la preséncia de la cultura occitana?
 
—1986: primièr acamp  de la Francofonia, nomenat Sommet (!) a Versalhas, lo Temple de l’Absolutisme!
 
—2014: la comuna de Villers-Cotterets famosa per son Edit lingüistic, ven de passar al Front Nacional!
 
 
Bibliografia:
 
Tuez-les tous, la France au Rwanda, de Raphaël Glucksmann, documentari, 2005
 
L’inavouable, la France au Rwanda, Patrick de St-Exupéry, Ed. les Arènes, 2004
 
Francophonie et mondialisation, CNRS,  N° 40, Hermès, 2004 (sota la direccion de Dominique Wolton)
 
Que fait la France en Afrique?, Ed. Les renseignements généreux, mars 2008

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

sergent Bokassa
3.

ieu, contesti tot : non se pot comparar la França miejornala que podèm pereu li dire Occitania ambe lei pobles africans e amerindians, l'istoria, l'etnologia, la tecnica, tot aquo participa d'un autre univers, que o voguèm o,pas, fem partida d'una civilizacion up to date qu'a conquistat la planeta,la tecnica e lo progrès au servici de l'ome -e de cops que i a, a son prejudici. Lo colonialisme data de cinquanta ans, nos faudrà doncas repepiar jusqu'a la fin dei sègles e se batre la colpa de longa ? e la responsabilitat dei caps d'estat negres, de l'individù african, aquo eisista pas au cors d'aquelei 50 annadas que venon de s'escolar? non, leis occtans siam pas un poble dau terç-monde, siam europèus que se pot pas mai, trobadorescs e nostre tam tam li dison tamborin

  • 3
  • 6
garric
2.

Soscrivi complètament a l'analisi. Pr'aquò lo mond que coneisson Villers-Cotterêts sabon plan que i a pas cap de rapòrt entre l'Edit del Sègle XVI e la presa actuala del poder pel FN. Aquel fenomèn es degut a las divisions cronicas de la drecha locala e a las aliganças passadas entre drecha e FN, tot aquò dins un contèxte d'aflaquiment del ligam social pròpri a las vilòtas de la banlèga granda de París.

  • 5
  • 0
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
1.

Tot es dit aquí. I tròbi pas res d'ajustar !

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article