CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 de julh

Alem Surre-Garcia

Dissabte, 31.5.2014 03h00

Lenga-instrument


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Quora l’Emperaire de Brasil, Dom Pedro II, rescontrèt Frederic Mistral en 1872, aconselhèt lo poèta provençal de favorizar l’escritura en pròsa e mai que tot las òbras d’istòria. Coneisséire de l’occitan provençal e sòci del Felibritge, l’Emperaire aviá plan comprés la necessitat per una lenga (e per l’avenidor de la Causa, coma diguèt), de se daissar pas embarrar dins lo solet domèni poetic e lliterari.
 
A la seguida de la Santa Estela d’Albi e de la dicha que i faguèt Mistral, Joan Jaurés critiquèt l’abséncia de las questions socialas en cò dels Felibres. Praquò, segon l’Unesco existís pas  ren dins l’estructura d’una lenga quala que siá, que l’empache de venir un “veïcul de la civilizacion modèrna”.Una lenga afortís sa preséncia al mond dau mai delarga sa curiositat dins totes los domènis de la pensada.
 
“Tròp sovent, l’occitanisme se contenta d’esplechar las mòdas esteticas e intellectualas parisencas, çò escriguèt Jòrdi Blanc (Vent Terral, revista occitana trimestrala N° 1, 1981). Es possible de posar a las nòstras fonts, en matèria de versificacion, de filosofia e de religion coma ò mostrèt per exemple Nelli”. Nelli, praquò,aviá dobtat quin escrivan d’òc ausariá uèi publicar dins sa lenga un libre de filsofia, de sociologia o d’arqueologia (Histoire du Languedoc, 1974). “Caldrà comptar sus nosautres se volem passar d’una lenga signe de familha, d’una lenga-drapèu a una lenga viscuda a una lenga-instrument (Jòrdi Blanc in Jaurés e Occitània, 1985)”.
 
Alavetz, ont ne sèm? Una primièra investigacion sus 60 ans (1954-2014) de Estudi mistralen de Charles Mauron (articles recampats e editats solament en 1989) fins a Quin occitan per deman  d’Eric Fraj (2014), balha al mai una trentenada d’assages en lenga nòstra: pas res en matèria juridica, al moment que se crea a Tolosa, aqueste mes de mai,   un Institut europèu del drech; un sol tòca la sociologia, Occitans sens o saber  de M. C. Viguièr que nos donèt aquí l’estat d’una pensada collectiva de las annadas 1966-67; un sol per las matematicas , Aisinas matematicas  de J. Peladan (1989), un sol en matèria artistica,  L’art occitan  de J. Larzac, pron insufisent çaquelà; quatre per l’istòria, quatre per la filosofia, cinc per la politica, sièis per la linguistica...
 
Tres personalitats son per èstre saludadas per aver impulsat l’escritura d’assages en occitan:
 
Joan Larzac amb sa Lectura politica de la Bíblia (1973) seguit de son Descolonisar l’istòria occitana (1977 e 1980) fins a l’assaber de sa revirada de l’Ancian Testament (2013). Robert Lafont amb  L’ortografia occitana (1972), Nani, Monsur (1979), Temps tres (1991) e la Petita istòria europea d’Ocitània (2003). Jòrdi Blanc amb son Jaurés  e Occitània (1985) que demòra un obratge de basa sempre d’actualitat, L’autor i evòca “lo caminòl redde, umil de las reviradas, l’obertura volontària, capuda a d’autras culturas a partir de la nòstra”. Justament per çò de las reviradas, Jòrdi Blanc aviá editat en 1976 Lo manifèst del Partit comunista de Marx e Engels.
 
La meteissa annada,pareissiá Marxistas, nacions en lucha (edicions IEO), reviradas de tèxtes politics non encara revirats al francés,  un exemple preciós de curiositat intellectuala. Una lenga s’enriquís, segur, a travèrs las reviradas: podem assenhalar Lo bilingüisme coma mite de Luís Aracil en1982, d’unes tèxtes filosofics de Simone Weil revirats per Peyre Anghilante en 2007 e Indignatz-vos de Stéphane Hessel revirat en 2013.
 
Nos manca ça que la un lexic que recampariá lo vocabulari tan tecnologic coma filosofic: “La lenga de la pensada rigorosa cal que siá rigorosament definida”  soetava ja en 1989 Patric Sauzet dins l’assaber de Aisinas matematicas de Peladan, 1989. Dispausam pas per l’ora d’una enciclopedia occitana, çò qu’empacha pas d’anar consultar la catalana. Lo recensament dels articles de fons dins las colleccions de libretons tan felibrencs coma occitanistas, demòra de far: pensi als articles de la revista trimestrala Vent Terral, de l’Astrado, dels armanacs, dels periodics (Aquò d’aquí o la Setmana), pensi als assabers e als editorials, als recuèlhs d’articles coma Argumentari de Castan, al Jornalet e a las blògas. I trapariám, esparpalhadas, pronas idèas originalas amb son vocabari adaptat o inventat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

2 de junh 09.49h

#6 Ai pas las competençias per revirar malastrudament, si que non o auriai ja fach.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de junh 18.30h

#5 parlam pas de la mema causa. Se tracha pas de dire qu'es "la fauta dels autres" s'avèm pas de granda revista scientifica tot en occitan. M'acontentavo de constatar un fach purament materiau. Poètz provar lo contrari ? E se volètz revirar smartfon e ordinador de burèu, anatz-i, non pas esperar qu'o façan d'autres, qu'an probablament pas vostra conoissença de la causa. Se pensatz qu'aquo bastarè, veirem ben.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de junh 11.46h

#4 Non pas benlèu, lo problèma es pas lo d'el public, n'ai un sadol d'aquèla tissa qu'avetz de totjorn diser : es en causa dels autres". Los occitans vòlon totjorn far melhor que los autres e fan pièger !
D'articles scientifics òc ben la mager part del mond s'en foton. Pr'aquò avèm cap de vocabularia per parlar d'un smartfona, dun ordenator de burèu : causas subre utilizadas pel mond joves et vièlhs d'auèi.

I deuria aver un mena de fial per sicut : exemple cada mès, ont se faria un... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de junh 11.24h

D'acordi amb l'Alan. Doas o tres causotas : Estudi mistralen es estat publiat en son temps (l'ai) mas sota forma roneotaa, a quauques centenas d'exemplars, e naturalament, vist los raports amb l'IEO a l'epoca, los occitanistas n'an ren sabut, o ren vougut saber. Aquel exemple permet de veire ont son los problèmas per publiar de recèrca en occitan :
-pas lo vocabulari, en tot cas pas per las sciéncias umanas. Per las autras, chal estre un vièlh con coma Michel Serres per s'imaginar que se po... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de junh 10.15h

errata: conesseire e non *Coneisséire, regde e non *redde


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de mai 08.51h

Sèm pietadós pel lengatge tecnic e l'occitan ne'n patís de segur . Personnalament me soi totjorn demandat çò que fotian los lengüistas. Devon aver quicòm mai a trastejar entà causas que tenon mai pressa.?
Los domènis tecnics de la telefonia son de manca (poria atrevar los joves çaquelà que son totjorn de picar suls smartfonas ! E cossi diser una "phablet" ?

Un autre domèni dins l'informatic: Vos propausi de revirar la santa bibla dels malhums TCPIP :
http://www.redbooks.ibm.com/re... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de mai 08.10h

Capelada ampla a l'Alem Surre-Garcia per sa brava erudicion. Rebrembi en passant per los que se voldrián lançar, que l'Escòla occitana d'Estiu de La guèpia, organisa encara ongan un atalièr de revirada animat per Sèrgi Carles. Los valents se pòdon encara escriure.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia logo rss

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions