CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 18 de julh

Amador Marqués

Dissabte, 5.10.2013 03h00

Era mala reputacion


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Viuem tempsi d’exaltacions patriotiques, encara que damb drapèus e motius disparions: quan tot entre en crisi e desapareishen es orizons, era bandèra enludís damb sa estela ath pòble estordit en miei de tanta escuretat politica. Es govèrns sagen de profitar eth desconcèrt damb mecanismes un shinhau estonants: quan encara non auíem paït era boutade dera mèrca Espanha, enteni en Catalonha Ràdio, “era ràdio nacionau de Catalonha”, un reportatge sus es bondats dera mèrca Catalonha. Non volietz tassa? Ara auetz tassa e mieja!
 
Acostumadi com èrem ara division sempitèrna entre boni e mali espanhòls (reviscolada pera dreta ultra jos eth mandat des govèrns socialistes de Zapatero), ara mos auem d’enténer en Catalonha un discurs diadèr, insistent e agaçant, de ridiculizacion des idèes non independentistes, especiaument des federalistes, pr’amor qu’eth centralisme neoespanholista ei un vielh coneishut contra eth quau non sonque ei mès facil lutar, senon que, ath delà, apòrte nombrosi redits politics e electoraus (sonque cau escotar un moment es tertúlies de quinsevolh miei de comunicacion public dera Generalitat, sense compdar es hilats sociaus).
 
Amics, ac auem de reconéisher: eth sobeiranisme a devengut eth nau crèdo oficiau e qui gause expausar-li, ad aguest moviment, ua cèrta divergéncia, ua minima critica d’avertiment, de matisacion o umil suggeriment, aquerís de patac er estatut dera “mauvaise réputation”, ara manèra com l’expòse Georges Brassens en sa famosa cançon. Mès: “je ne fais pourtant de tort à personne…”, se decidisqui non seguir era marcha deth 14 de junhsèga o dera via catalana tara independéncia der 11 de seteme.
 
Sò partidari dera liura determinacion deth pòble entà desbloquejar era actuau situacion de collapse politic e territoriau (tanben entà Aran alavetz, coma subjècte collectiu diferenciat), mès ei licit preguntar-se perqué non “decidim” tanben sus es retalhs contra er Estat de benèster, sus eth modèl de país que volem: damb mès o mens sanitat e educacion publiques e universaus, damb mès o mens dependéncia des mercats depredadors…
 
E de qui volem èster independents, se se pòt èster “independent” en ua Euròpa interdependenta? Independents entà èster dependents dera elit economica e financèra locau, tan nostrada? Independents dera Espanha des autonomies entà devier dependents des nòsti sauvapàtries, corruptes includidi? Era independéncia ei aué er unic projècte politic, proclamen erosi es intellectuaus reconvertidi ara naua fe. Mès, quin projècte politic (per tant, sociau, economic, etic…) pòden compartir partits coma Convergéncia Democratica, conservadora e neoliberau, e es Candidatures d’Unitat Popular, defensores deth “socialisme”?
 
Catalonha, com Aran, ei ua societat plurau. Mès aguesta pluralitat (d’expressions, credences, opinions, pensaments, ideologies…) non sonque a d’èster respectada e reconeishuda, senon tanben prebotjada en encastre public, pr’amor qu’ei pròpri d’ua democràcia auançada convertir sa pluralitat intrinsèca (situacion de facto) en un pluralisme dinamizador (situacion de iure), se vertadèrament ei disposada a afrontar es desafiaments collectius luenh de quinsevolh simplisme omogeneïzador. E pensi qu’eth problèma qu’auem dauant (eth dera relacion Catalonha-Espanha) ei massa complèx coma tà deishar-le en mans dera estigmatizacion e era via dangerosa deth pensament univòc.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

7 d'octòbre 00.30h

Adieu,
Francament tot aquò me fariá gaireben sorire se la situacion foguèsse pas tant grèva. Ai l'impression d'ausir lo discors d'aqueles que se planhon que l'espanhòl en Catalonha es a patir e bla bla bla... L'independentisme catalan en general es flac, dins lo sens que cerca sovent de situacions mens conflictivas, ensaja totas las vias possiblas de comunicacion, contràriament a d'autres movements secessionistas o mai las menaças (e agressions) constantas de l'estat espanhòl (desplegam... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 23.06h

#5 En mai d'aquò, i a un debat entre independentistas per saber se Catalonha tendrà una armada pròpria o non (amb l'idèa que las fòrças de polícia sufirián)... O planhi, coneissètz pas res de la realitat catalana...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 23.00h

#5 Comparativament, i a mens de foncionaris en Catalonha que dins d'autras regions de l'estat espanhòl, me sembla... Un autre pseudoargument que vos ridiculiza publicament, mas aquò vos agrada, ailàs...


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 22.45h

És sensat demanar que als mitjans públics de comunicació s'hi representi la pluralitat de les opinions de la societat. És evident que s'ha de donar lloc a altres idees polítiques a més a més de l'independentisme, el dependentisme (Perquè té més d'imperialisme que d'unió.) i el federalisme. Ara bé, hi ha certes coses -que fa sobretot el PSC- i que no es poden fer. Una d'aquestes coses és exigir que l'independentisme representi una gran majoria (Per allò tan absurd de dir que sinó ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 21.14h

#4 Era libertat d'aver votz pròpria ath mon. Mès fin finau, era libertat qu'eth pòble vòte e decidisque. Es Catalans sonque demanden un referendum, sonque demanen poder votar. E sonque enteni bestieses entà justiticar d'empedir aguest dret democratic


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 21.09h

#3 La libertat d'aver ua armada e foncionaris.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 15.25h

Totas las opinions, baste que sián pas l'expression blosa de l'òdi, se pòdon dire, de segur. I a ça que la dos problèmas. D'en primièr, lo federalisme, la "tresena via", es impossible en Espanha ja qu'aquel estat va al contrari cap a un modèl unitari a la francesa, amb la manca de respècte per la democracia locala e la diversitat intèrna qu'aquò implica; los federalistas catalan e araneses se ridiculizan solets en prepausar un camin sens eissida. Puèi, se totòm se pòt exprimir en ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 14.03h

Eth govèrn de CiU hè, e a hèt tostemp, politiques antisociaus. Non massa mès antisociaus qu'es auti govèrns dera Generalitat. Mès, tà jo, cau reconéisher ua causa an hèt ben: escotar ath pòble quan s'na manifestat massiuament.

Est an passat, 1,5 milhons manifestèren pera independéncia, e Artur Mas virèc era sua politica entar independentisme, qu'a reforçat dempús de veir er èxit dera Via Catalana.

Er independentisme catalan ei gessut dera societat civiu ath marge des politics.... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 10.12h

Un article sensat, totun ! Questions primordiaus suu concèpte d'independéncia dens lo noste monde interconnectat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 15
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Amador Marqués

Amador Marqués logo rss

De formacion jornalista, metut en ahèrs politics damb Unitat d’Aran e engatjat damb Aran e eth sòn vilatge, Bossòst.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions