Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Letra d'ua escolana

Adishatz,
 
Prumèr, deishatz-me me presentar:  M’apèri Amelia, èi 18 ans e soi auèi ua escolana de l’escòla Boulle a París. Quan èri au collègi de Samatan puish au licèu de l’Isla de Baish, èi avut la chança d’estudiar, en LV3, una beròia lenga deu pòble que partatja valors deu còr e qui resona encara dins l’esperit d’aqueras que saben la comprénguer. Aquera lenga, qu’es l’occitan.
 
Si divèvi objectivament tornar sus çò qu’aquesta matièra m’a portat, dirèi espontaneament la confiança en se-medish. En efèit, los mons diferents professors d’opcions m’an ajudat a gausar prénguer la paraula e exprimar las mias idèas, capacitats que me son essencialas dins los mons estudis e tanben dins la vida vidanta e qu’èi pas que plan pauc desvolopat dins las autas matièras mès generalas.
 
Apuish, dirèi que dins aqueste periòde de cambiaments e de quista de repèris qu’es l’adolescéncia, l’occitan a en partida contribuat a me hargar la mia identitat que rend fièra de la mia region, apèi la mia pròpria personalitat gràcias a las valors e aus ideaus que carreja.
 
Puish, desbrumbarèi pas de soslinhar los nombroses ligams qu’èi podut crear gràcias a aquera matièra: los mons camaradas de classas, las gents deu mon vilatge pendent hèstas gasconas, los pichons au carnaval occitan mès tanben d’escolans d’autes païses qu’eres tanben cresen en l’importància d’aquesta lenga.
 
Enfin, acabarèi en precisar que los mons corses d’opcions e los mons professors son estats longtemps  l’unica rason que m’a butat a contunhar d’anar en cors pendent près de dus ans. Aquestas quauquas oras per setmana son estadas las mès bèras de las mias annadas liceanas e sens eras aurèi tot simplament tot deishat càiger. Au jorn d’auèi, gràcias a eras èi avut lo bac dambe mencion e m’i soi escaijuda a dintrar dins l’escòla deus mons sauneis.
 
Son pas sonque frasas que sortishen de las nòstas bocas, es ua declaracion d’adesion a la nòsta region e au nòste país, es tota la fiertat d’estar çò qu’èm  e çò que seram que clamam dins la lenga deus trobadors que cantavan autescòps l’amor. 
 
Èm monde passionats per la nòsta lenga e la nòsta lenga es ua lenga passionada: Nos batem per amor entà la nòsta cultura e entà la sua difusion au collègi e au licèu.
 
 
 
 
Amelia
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

FelipMartèl Montpelhier
7.

#5 "Peir" interven JAMAI suu fons dels articles. Es son drech, segur, mas es mon drech tanben d'o far remarcar.

  • 0
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
6.

#5 Siáu consent amb eu, e après lei vacanças farai servir aqueu bèu tèxte en classe amb meis escolans que me demandan: "Mai perqué far d'occitan? Mai perqué estudieratz l'occitan?"

  • 6
  • 0
t.
5.

Me hèi dòu que tròp sovent , pr'amor de ''quauques uns " , los comentaris s'escampilhan sus causòtas formalas de segonda importància, quan l'essenciau , lo mei important, çò qu'exprimis l'autor , es oblidat , deishat suu costat .
La fòrma es una prioritat , ic fau créser ? Osca ! Tuaràn l'enveja d'apréner e de parlar la nòsta lenga .
Es a plorar de bonur aqueth tèxte d'una joena estudianta , la potonari s'èra possible. N'auri pas briga jo idèa d'i criticar que que sia . Quauques uns son crusèus , shens còr.

  • 14
  • 1
Gerard Joan Barceló Pèiralata
4.

#3 Òc, un "repaire" de piratas o de bèstias, pas lo "repère" del francés qu'es d'efièch una "amira", car mèstre :-)

  • 6
  • 1
Franc Bardòu Academia Occitana
3.

#2 * Repèri non es pas una fòrma condrèita, mas "repaire", donat per DGLO en linha de l'Academia Occitana, es atestat tre lo sègle XIII, jos la pluma fina e aguda de'N Raimon de Miraval.

L'Occitania es una nacion ?

Aquí, per contra, sabi pas s'al Congrès vòstre, car Pèir (d'Aragon ? de Garròs ?) l'idèa lor agrada, mas a ieu poèta, si que m'agrada…

La "nacion" es çò pel biais de qué naissèm a nosautres-meteisses, mentre que la "region" es çò regit d'endacòm mai, per un rei. E despuèi lo 13 de setembre de 1213, lo territòri central de ma nacion non es mai la region que foguèt per nòu tròp pichons meses, mas una tèrra pauc a pauc annexada a una poténcia "estrangièra" (es a dire "que non parla la nòstra lenga"). E encara, aquò val sonque per l'Occitania Centrala. Per l'Aquitania, — l'Occitania Occidentala — es encara mai complicat : los reis d'un temps essent politicament angleses, mas occitanofòns… E per las tèrras d'Empèri — l'Occitania Orientala —, qué ne dire, ja qu'èran estadas menadas non pas per de reis estrangièrs, mas d'emperadors multilengas…

Impossible, donc, de definir l'Occitania per una "region" sense simplificar fins al necitge. Mas la requista autora d'aqueste tèxte non i pòt pas grand causa, e la vòli felicitar fèrmament pel sieu messatge de coratge e de motivacion formidable.

  • 9
  • 9

Escriu un comentari sus aqueste article