Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo garri, la ratapenada e lo pangolin 1720- 2020

A Mcleodganj nomenat “the small Lhassa” sus lei promiers pendis d’Imalaia, avem rescontrat graci a Anil noastre menaire, privilegi rare, Tsenshab Serkong Rinpotché II, joine mestre dau bodisme tibetan, naissut exilat en India
A Mcleodganj nomenat “the small Lhassa” sus lei promiers pendis d’Imalaia, avem rescontrat graci a Anil noastre menaire, privilegi rare, Tsenshab Serkong Rinpotché II, joine mestre dau bodisme tibetan, naissut exilat en India
En 1720- 21 la pesta sagatava lo quart o bessai lo terç de la populacien provençala. De garris l’aurién aducha a Marsilha, desbarcats d’un batèu vengut d’Orient. Lo monde sabién pas d’aquèu temps que lei dichs garris eron a l’origina de la pesta, que de pesols o de moissons avién ponhut puei qu’eron anar ponher de crestians en adusènt lo virus.
 
Tres cents ans an passat. Ara sabem d’onte venon la pandemié, lo covid- 19. Ven d’un mercat d’una ciutat chinesa Wuan onte si vendién de bestis fèras, de ratapenadas portarèlas dau coronavirus que ne’n fagueron presènt a n’aquelei que leis an manjadas. Si ditz tanben que podrié venir de pangolins originaris d’Africa, Gabon, Cameron..., venduts en China d’escondon... Leis escaumas dei dichs pangolins ajudarién leis omes que fan flanèla per qu’aguesson un pauc mai de volha au boan moment... m’avetz comprès. Fou estre colhon per si creire aquò. Leis escaumas de pangolin an la mema composicien que noastreis ongles a quauquaren pròche.
 
Pasmens cada escauma de pangolin si vendié a l’ entorn d’ 1 euro, visa lo benefici per aquelei que fan aquèu pietados negoci entre Africa e Asia.
 
 
Péril Jaune puei Péril Blanc
 
Aquèu Covid- 19 vengut de China a contaminat l’Alsaça, París puei la Provença.... Dins les Menistèris a París ni a que parton pas lo jorn qu’embaston e qu’an leissat córrer la pandemié.
 
Aquèu malastre m’a remés en testa de sovenirs de pichinet. Si parlava dins ma familha en 1950 dau “Péril jaune”, de la paur que lei mestres de China o d’India nos mandesson son subre de populacien en desenats de miliens. Tot aquèu prepaus si tenié segur en provençau mai si disié “le péril jaune”, lo francés donava mai d’ample a ma terror. M’imaginavi lei “Jaunes” montant la Gran Carriera de Rocabruna per nos venir prendre noastre ostau.
 
Pensavi en tot aquò en març 2020 per carrieras dau Rajastan (India). Lei Ragistanis fasién la bèba en vesènt noastre grope de 21 “blancs” partits lo 5 de París (èriam de seniors qu’aviam travalhat per lo servici public de l’audivisuau). Si cresién qu’adusiam lo Covid- 19... e aquo podié estre verai..
 
Jamai leis Chinés e leis Indians eron venguts nos raubar noastre ostau mai ieu venieu (bessai) li aduere lo mau. Avieu crenta e n’avieu la gaunha blanca. Lo 17 leis Indians an demandat ai toristas de garçar lo camp. Quauquei jorns avans la fin prevista dau viatge, lo 21 un avien d’Air France nos a cargats, destinacien Roissy. Ara es un bèu pati en India, leis estajans sensa travalh e sensa sòus assajon de fugir dei megalopolas... e nautrei toristas siam encara tenguts responsables de l’espandiment dau virus.
 
Avem ailàs gaire poscut parlar emé leis Indians, s’escartavon quora avançàviam. Urosament, a Mcleodganj nomenat “the small Lhassa” sus lei promiers pendis d’Imalaia, avem rescontrat graci a Anil noastre menaire, privilegi rare, Tsenshab Serkong Rinpotché II, joine mestre dau bodisme tibetan, naissut exilat en India. Lo Dalai lama l’avié chausit au jorn de sei tres an per estre lo novèu rinpotché. Avem pres em’ èu conscienci dei vertuts de la meditacien. Lo confinament nos a donat a boudre lo temps de meditar.



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article