Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lei fremas dau PSU vistas (e admiradas) per un militant de basa

Ai escrich aqueu tèxt en 2019 per testimoniar... mas en febrièr de 2021, la patrona dau projècte de libre sus lei Fremas au Partit Socialista Unificat l’a “corregit”, òu trobava mau escrich. Ai refusat sei correcciens nècias, segur. Lei polits esperits autogerits parisencs se passaràn de mon testimoniatge que n’avián pas ren a fotre, crei.

 
 
Lei fremas dau PSU vistas (e admiradas) per un militant de basa
 
Siáu estat membre dau PSU pendent leis annadas 70 en companhiá de mon esposa, res que leis annadas 70 mas totas leis annadas 70 (e autanben un pauc après) e aqueleis annadas son estadas globalament positivas.. Èra de temps de Marchais e lo piéger adversari qu’ai conegut emb la seccien de Draguinhan es ni un UNR ni un PS mas un permanent dau PC qu’èra particularament obtus e que veniá semenar lo bordeu dins totei nòstrei reüniens publicas.
 
Dins nòstra seccien, i aviá mens de fremas que d’òmes que sieche avans o après la partença dei rocardians, mas èran mai activas. Preferián l’accien a la parlòta. Evitaviam de parlar per ren dire dins nòstrei reüniens de seccien lo divendres de vèspre. A partir de ganvier de 74 i anaviam emb François nòstre fiu nòu naissut. Josette B de la DPN nos teniá au corrent de la vida caotica dau PSU. L’Unien de Gaucha preniá fòrça de plaça a gaucha e donava fòrça d’espèrs ai trabalhadors que seràn lei cocuts sota Mitterand.
 
A prepaus dei rocardians, una cobla de nòstra seccien èra partida a la seccien PS de Sant Rafèu. Un an mai tard un companh aderent d’aquela seccien (que poiriá encara testimoniar) m’aviá dich que la dama d’aquela cobla èra estada escaissada “la bourrique” per sei cambaradas que èra totjorn prèsta a préner de trabalh a sa carga. Dins leis annadas 70 lo machisme èra encara violent tanben a gaucha (en supausant que lo PS de l’epòca sieche estat de gaucha). Lo Petit Larousse dich qu’una bourrique es un ai (ase).. e una persona estupida, ignoranta, testarda e pauc cortesa.
 
Cu èra o/a militant.a lo/a mai actiu.va quora anaviam pintar au pincèu o a la bomba “Non a Canjuers”?
 
Èra Francine. Yvon disiá d’ela “Cada còup qu’anam pintar, Francine tòrna minabla”.. Minabla en provençau vòu dire bruta o mau vestida. Etre mes minables es se far trissar dins un espòrt o se far brisar la cara. Se metre minable, es se mascarar o tròup chimpar... pas leis memes sens qu’en francés.
 
Cu a participat activament a l’organizacien de la sortida dei soldats dau 19n regiment d’Artilhariá? Doei fremas de la seccien qu’una que se faiá passar per la promesa d’un dei soldats a l’origina de la sortida.
 
Au començament, èri un militant de basa vintenari... pas exactament de basa per acabar que èri estat designat per èsser membre de la Comissien Nacionala Agricòla pendent un parèu d’annadas. D’efièch èri agricultor en activitat principala mas ganhavi pas un cèucle e mon activitat segondària, la fotografia, aviá fach qu’un polit jorn la Mutualitat Sociala Agricòla m’aviá virat que mei rendas non agricòlas èran superioras... tot en me faguent pagar una sagrada lauva de solidaritat. Maugrat tot aviáu gardat una modèsta activitat viticòla fins en 1989 avans de demandar a mon fiu se l’agricultura lo poiriá interessar.
 
Cu èra l’egeria de la Comissien Agricòla a París? Una jove Auvernhata, Monique R, trabalhant au Ministèri de l’Agricultura, eficaça e organizada.
 
Doei còups per an, “montavi” a París e aviáu a n-aquela ocasien agut l’astre de rescontrar Charles Piaget l’eròi dei Lip. Dins la comissien Agricòla i aviá una majoritat d’òmes e una cambarada non agricultritz de París, Suzanne G, i veniá per aportar la bona paraula autogestionària. Nos trobava un pauc bruts de decofratge. I aviá un costat etnologic o etnografic dins son comportament. Aviam de còups que i a l’impressien d’èstre près per de Masaïs o de zolos, eròis simpatics de societats primitivas.
 
Un jorn que me trobavi carrièra Borromée i èra una reünien de la Comissien Frema, emb aumens 50 damas dins la granda sala. Aviáu esperat la fin de sa reünien per parlar emb l’una d’entre elei disponibla causida a l’azard.
 
Li aviáu dich que s’i aviá una Comissien Frema faudriá tanben au PSU una Comissien Òme. M’aviá respondut “e per qué pas una comissien Patron?” Aviáu barrat ma cara, li aviái pas dich que dins ma cobla coma dins fòrça d’autrei èra ma frema la patrona.
 
De fremas, ne’n rescontraviam fòrça dins la nebuloa d’extrèma gaucha, tipe “Secors Roge” e èran lei mai entreprenantas. A n-aqueu prepaus, aviáu presentat una conferéncia de nòstre camarada a l’umor decapant Victor Fay qu’èra estat secretari de Lenin e qu’aviá dich aqueu jorn “Quand auvi un discors d’extrèma gaucha, tendi l’aurelha drecha”. Èra fòrça ben observat. Avèm perdut fòrça de temps dins de reüniens esterilas. Mi recòrdi d’ecologistas de Salèrnas qu’èran particularament gratinats.
 
Venguèt lo jorn de 1981 qu’aviá faugut anar pegar leis afichas d’Huguette Bourchadeau. La zòna Frejús - Sant Rafèu m’èra estada fisada en companhiá de Pierre V que manjava sonque de legums e que pesava mens de 60 quilòs. Leis afichas de Huguette èran lei mai grandas e lei mai luxuosas de totas, aviáu pogut comparar. A la fin de nòstre circuit aviam pas mai de pega e aviam decidit de pegar sus leis afichas de Giscard d’Estaing per qu’aviam pas manco de simpatia. Son equipa veniá de passar avans nos e profechaviam de l’astre e de la pega.
 
Venguèt lo moment sus lo còup d’una ora e sus la placeta au pè dau relòtge au Poget d’Argenç que lei cinc pegaires de Giscard nos èran tombats dessús. Urosament coneissiáu un pauc son cap Micheu G e aviam escapat a la tanada.
 
Existe un art de viure provençau que permete de prendre de reculada dins de situaciens de còups que i a azardosas. Mercés Michel, aquò auriá servit a ren de nos metre minables.
 
Foguèt a Pierre V e a ieu nòstra darrièra accien per lo PSU. Ai apertengut a minga d’autre partit francés, ni avans ni après. Huguette m’a puèi fòrça deçauput. Es pas estada la sola ailàs, Rocard tanben.
 



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

serra
1.

Los articles de l'Andrieu Abbe me fan remembrar un episòdi de la miá vida : èri dins las darrièras annadas 1970 e a la debuta de las annadas 1980, un militant de la seccion CFDT de la Caissa Nacionala de Credit Agricòla (CNCA) a París. I aviá amassadas ambe les "Paysans travailleurs". Rescontrèri a n'aquela escasença los paures Bernat Lambert e Bernat Tharaud .
Lo Victor Faÿ balhava conferenciás a l'ENS Ulm.
Una cordiala salutacion als camaradas de la Federacion Generala Agròalimentari (FGA) de la CFDT se n'i a que legisson aquel comentari.
Espèri ambe interés los autres articles de l'Andrieu.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article