Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Joan Peire (II)

Joan-Pèire Belmon
Joan-Pèire Belmon

(Aquèu texte siguet jamai publicat, Bartomieu l’aviá legit lo jorn de l’omenatge a JP Bemon au Cep d’Oc; ne’n doni la rason a la fin)

 

Au castèu d’Artinhòu en julhet 72, Danièu Daumàs aviá convidat leis occitanistas provençaus e niçards. Siguèt nòstre promier rescòntre emb Joan Peire. Trenta ans de temps puei avem militat, festejat e travalhat ensèms en mesclant un pauc tot aquò: la Bugada, Lucha Occitana, la FOSA (Front Occitan Socialista Autonomista o Autogestionari -sabi plus-..., creeat après la fin de Lucha OC que l’i aviá Belmon, Monnier e ieu... ai oublidat leis autrei, dsl), de corta vida, avem fach de quilometres, escotat de discors gramcians, pegat d’afichas e improvisat. Per la promo de Lucha Occitana a Marsilha en 74, aviam fach venir Imanol e d’autrei cantaires coneissuts. Li aguèt de monde. Aquèu ser aviam votat per mandar un telegrama en occitan ais indians de Wounded Knee en plèna revòuta. Leis amerindians an bessai pas tot comprès. Joan Peire, Jan Novè Tamisier e ieu aviam lo brassard sang e òr. Eriam lo Servici d’Òrdre. Urosament degun nos aviá atacat!
 
“On veut bien porter les vaIises mais il faut nous dire où les déposer”, il avait l’humour bilingue Joan Peire. Detz còups l’ai auvit dire aquela frasa e avem jamai trovat l’endrech per pauvar nòstre Sant Miquèu!. De temps n’avem gastat en aquela epòca, per grand cauva.
 
En 83, venguèt lo moment de l’intrada dins lei mèdias, Radio France Provence, puei France 3. Totei nòstrei producciens son gardadas dins lei tiradors de la radio e de l’INA. Cadun pòu jutjar nòstre travalh.
 
Era “ar Morinhet” que conveniá de rescontrar Joan Peire, lo trovaviam au sieu. De damont mi resta que de bèus sovenirs. Mi reven un promier de l’an en 1990 o 91, emb son oncle fornier, que pèu de rire. Tot aquò s’èra acabat emb una partida de balon sus la plaça ente si fa cada estiu lo festin.
 
Joan Peire a bessai cochat. doas nuechs au mieu... ieu n’ai passat un molon au sieu au Morinhet, en Avinhon e a Vilanòva. La largueza que lei trobadors celebravon, l’aviá facha sieuna. Era largant emb seis amics.
 
Sabi pas se li a de companhs acampats encuei qu’an coneissut Joan Peire cantaire occitan.
 
Duviá èstre en 73 o 74 dins una granda sala de Niça. Passava lo promier, davant Maurís e Marti.. la discutida finala s’era acabada d’una garolha embe l’estat major dau PNO, entre occitanistas. Aviam besonh de degun autre per si carpinhar.
 
“On savait pas accorder notre guitare et on vous faisait payer 30 francs” regretava Joan Peire que sabiá manejar l’autocritica.
 
Joan Peire era un escrivan e dei melhors. Sabiá acordar sei mòts e sei frasas. Auriá poscut publicar força mai. Li duvem la parucien de “Trobar doç around the world”, per ieu a remplaçat lo viatge qu’avem jamai fach ensèms. Si duviam trovar au Brasil en 1994 mai aviáu pas poscut partir.
 
Mon omenatge a Joan Peire va tanben a Hélène e a son enfant qu’ai pus rescontrats dempuei lo milenari passat. Pensi en elei.
 
Saludi lo monde que son a l’ostau de Provença encuei. Aviáu promés a mon enfant e a mei felens de passar la setmana de vacança dins lei Vòges ensèms. Li siam pas estrangiers, ai trovat de mòts pròches dau provençau dins lo parlar vogian de Gerardmer qu’es ailàs per si perdre.
 
Aquí l’agaça si ditz “l’aigaice”, la moffa “le mofè”, escupir si ditz “squipè”, l’escobeta “la scovotte”. Ren de veire emb ''pie, moisi, cracher, balayette”. Venem de mai luenh.
 
 

 


Setembre 2015

Jornalet: Joan Pèire Belmon es mòrt
 Aquò d’Aquí: Écran noir pour Joan-Pèire Belmon
— France 3: Une voix provençale s'est tue, Jean-Pierre Belmon est décédé
— France Bleu: Disparition de Jean-Pierre Belmon, l'une des grandes voix du Vaucluse et de la Provence
 

 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Reinat TOSCANO LO VAU
1.

Gramací per aquest omenatge à Joan-Pèire, un òme coma n'i a gaire! Onèst, professionau, d'una fidelitat en amistat sensa manca, e d'autrei qualitats qu'aquelei que l'an coneissut mai que ieu n'an segurament conservat una lista lònga dins son còr.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article