Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Diversitat

Dins leis annadas 50, dau tèmps que s’intrava pas a l’escòla comunala avans lo promier d’auctòbre, anavi endumiar emb mon paire. Començaviam emb lei 7053, puei faiam lei 128, lei 1020 e lei n°1 que leis endumiaires italians nomenavon chichibelli. Pus tard endumiaviam lei sève-villars negres e sève-villars blancs... totei aquelei raïms èran d’ibrides que son estats enebits fa de tèmps. Èran estats plantats dins leis annadas 1940, dau tèmps que la sulfata (sulfata es feminin en provençau) e lo sofre restavan rares e cars. Mon paire diiá que se leis ibrides èran estats enebits, es que faián ganhar gaire de sòus ai marchands de produchs de tractament, mai que pasmens aquelei raïms faián de bòn vin. Endumiaviam tanbèn de pecolhstoarts (avián verament la coa toarta), de barbarós, de rossana, de borbolenc e de pascau. Cu cultiva encara d’aquelei cepatgis encuei? Gaire de monde ben segur, e leu convendrà d’anar dins lei conservatòris botanics per ne’n trovar. Pareisse qu’es ara lo merlot la promiera varietat francesa emb mai de 100 000 ectaras cultivats. Darnier ven la granache emb un pauc mens de 100 000 ec. L’ugni blanc es de luench la promiera varietat de blanc emb 90 000 ec. Seguisse lo chardonnay emb 40 000ec. Cabernet-sauvinhon e cabernet franc aumentan d’un an sus l’autre lei susfàcias plantadas. L’exemple dau merlot es revelator. Es un excellent raïm que dona de vins ais aromas de fruchs rotges que agradon ben ai consomators d’ara. En Provença, se ne’n planta de mai en mai maugrat lo fach qu’es pas un dei cepatgis autorizats dins l’apelacien Côtes de Provence. Pas colhons, lei viticultors dau monde entier si son mes a plantar de merlot. Aquò fa que dins lei degustaciens a l’avugle es pus gare possible de sacher se tau vin ven dau Bordelés, d’Australia, de la regien dau Cap en Africa dau sud, de California o de Chile. La diversitat aquí, la fau cercar emb lo fanau e avèm d’òbra per la trovar.



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article