Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Istoric

Vaquí de la rintrada a l’escòla e, lo promier jorn, de la distribucien dei libres. A prepaus de libres, m’es venguda l’enveja d’anar querre mei manuaus escolaris que m’ eri gardat preciosament (a l’epòca lei parènts pagavon lei libres quora avián lei sòus). Lo contengut dei libres a ben chanjat dins 50 ans de tèmps. Lei doei que mi siáu gardat “vendon” l’ideologia de la quatrena Republica. “La grandeur de la France” èra de lònga presenta de Vercingetorix a la liberacien de París d’avost 1944. Pas estonant emb aquò que lei Francés siguesson un brigon “chauvins” e que aguesson un complèxe de superioritat, gaire justificat. La realitat istorica dins aquelei libres èra tractada emb un gros peçuc de fantasiá e seis autors mancavan pas d’imaginacien: Roland, nebot de Carles Manhe, pensa a la doça França au moment de plegar parpèla. Pasmens “la France”, existissiá pas encara!!    “Louis IX quitta son royaume pour aller à la croisade en Afrique”... aquí l’autor auriá poscut dire que la destinacien principala dei Crosadas era Ierusalem, en Asia. “Louis XIV se montra dans de nombreux sièges. Grâce à Vauban, il prenait toutes les villes qu’il attaquait”. Cocorico e adiu la veritat!
 
La mai pebrada de totei, es un “inspecteur de l’enseignement primaire de la Seine” que nos la serve: “Lui (Charlemagne) qui, pourtant, n’était pas méchant fit, en un seul jour, couper la tête de quatre mille prisonniers saxons”. Urosament qu’era pas marrit, siguesse estat marrit mi demandi ce qu’auriá fach emb lei Saxons.
 
Convèn encuei de faire son mea culpa. L’estat francés, monarchic o republican, es aquèu qu’ a fach lo mai de guerras dins lei mile ans de tèmps qu’an passats. Pron sovènt son de guerras que sei governaires an provocadas. Es aquò la veritat de l’istòria.
 
 
 

 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article