CAPÇALERA: IEO09-01
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 5 de decembre

Andrieu Abbe

Dimenge, 6.2.2022 03h00

Latin


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Carcassona 2009
© Guilhèm Sevilha




Dins una dei mai grandas librariás de París, que vende tanben de discs, d’ordinadors, de cameras... vegueri una plancarta qui mi donèt l’estomagada: “Langues mortes et régionales”, proche leis estagieras “littérature italienne” e “littérature espagnole”. Pas marrit lo còup! Metre dins la mema banasta lei libres e lei diccionaris en latin, grec, sanscrit e aquelei en breton, basco e occitan es una anticipacien que si pòu concebre qu’a París, emb aquel esperit franchouillard que coneissèm tròup ben. Pus degun parla latin en defòra dau Vatican, mai de molons de fremas e d’òmes parlon provençau, lengadocian, catalan, alsacian per carrieras. Encara mai nombrós son aquelei que comprenon e que sarián capables de parlar emb un modèste esfòrç. Apondi una precisien, sus leis estagieras de la librariá parisenca, li aviá qu’un desenat de libres en lenga d’Òc, quasi que de dicconaris. N’i aviá vint còups mai en latin.Se lei “langues régionales” perdon sei locutors naturaus, aquelei que la tenon dau brèç, ganhon cada an d’escoliers que leis aprenon, au nòstre li diam “calandrons”. La reconquista demanda de sòus per pagar leis ensenhaires, lei locaus deis escòlas, dei bibliotècas, dei centres culturaus. Ren si pòu engimbrar sensa l’ajuda dei poders publics, dei collectivitats localas. E convèn de constatar que l’ajuda ven, mai planplanet. Per mostrar que leis aparaires dei lengas mau nomenadas regionalas son encara viuts, nombrós, solidaris, agueriam una manifestacien a Carcassona en octòbre 2005, ente eriam 10 000, vista d’uelh, sentida de nas. L’ambient era amistadós e quora entrariam dins la ciutat fortificada, l’efiech siguet estrambordant emb totei lei drapèus e lei bandeiròlas au vent. En 2007, eron un vintenat de miliers per carrieras de Besiers e en 2009, 25 000 a Carcassona. Ente son lei mòrts? Per carrieras de Carcassona o sota la copòla de l’Académie Française, quai Conti a París?
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

6 de febrièr 08.17h

Transicion fonologica
Le francés franchimand dich estandard s'es perdut le paroxiton, qu'apocopeja la quita "e" finala venguda muda. Le monde occitan, emai ambel accent vènen incapables de marcar la tonica, le "quich", de las lengas latinas. Le monde occitan se dissòcian fonologicament e culturalment del monde latin despreciatiu...
La lenga occitana vèn una grafia latina de las oralitats furtivas
Qu'una pèna!
Sense recobrança de la fonologia naturala nòstra, nada perspectiva de revitali... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Andrieu Abbe

Andrieu Abbe logo rss

Jornalista e païsan, militant occitan e viatjaire

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions