Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Exclusivitat: es liure!

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Vòli pas dire mas vivèm una epòca formidabla… E, gràcias a las tecnicas modèrnas qu’an faches progrèsses enòrmes aquestas recentas annadas, podèm saber çò que se passa de l’autre bòrd del planeta im-me-dia-ta-ment!
 
Es vengut quicòm de normal: lo cap-bresilhaire de la Maison blanca, lo cap-messorguièr de Downing Street, l’Amazonian de servici a Rio, lo justicièr filipin o quitament nòstre Robespierre monolingüe o nòstre president, cantorau de l’ecologia, pòdon far conéisser urbi et orbi la mendre paraula que pronóncian o lo mendre escrich suggerit per lors conselhièrs dins la segonda… a la condicion d’aver un relais dins los mèdia.
 
Me sembla que seriá un pauc mai dificil per mond coma ieu o vos dins la mesura que far la vaissèla lo jorn de la Sant-Valentin o quistar pels unicambistas cap-pelats trobariá pas un resson favorable al prèps dels mèdia susdits.
 
Tecnica e globalizacion nos an valgut de canals de ràdio e de television especializadas dins çò qu’apèlan l’informacion. Petit! sètz vertadierament copables se coneissètz pas la color de la camisa de l’artista-estèla —star en francés— del moment o los desirs intims de son amiga de còr!; o alara, vivètz sus un autre planeta!
 
Per n’arribar al punt, eles l’an fach! La femna, condamnada ça que la cinc meses a, e daissada liura en causa d’una santat deficienta, deu far una setmana de trabalh en dos jorns… Son òme, condamnat tanben, aguèt mens d’astre qu’èra engabiat. Figuratz-vos que la novèla petèt mai viste e mai naut que la bomba d’Hiroshima: la justícia veniá de lo liberar… òc… liberar!
 
Autanlèu, ràdios e televisions d’informacion (!), sens jogar ça que la la Marcha noviala faguèron de dirècte live pendent oradas. La femna, lo telefonet intelligent a la man —pòt pas far de mens!— apren la novèla, mena la veitura en parlant als jornalistas (o supausi que l’ai pas vist), s’arrèsta devant la preson, etc. Los jornalistas professionals d’aquela(s) canal(s) nacionala(s) nos fan viure l’eveniment a la segonda…
 
A! N’a, d’astre, lo quidam “normal” d’èsser informat en dirècte live… E l’audimat de las canaus puja, puja…
 
La vergonha? Coneisson pas!


 



abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article