Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Cadun sas idèas mas lo vent las ten totas!

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Res de novèl jos lo solelh… levat que dimenge e lo que seguís, los bons ciutadans aniràn a la comuna —o dins luòcs dedicats— per designar los conselhièrs departamentals e los conselhièrs regionals per los sièis ans a venir.
 
Mas, se ne cresèm los mèdia, lo partit dels abstencionistas serà lo partit mai important de l’exagòn al ser del vòte!
 
Ne i aurà de segur per acusar la pandemia, l’embarrament o la masqueta… Cal que siá la fauta de qualqu’un o de quicòm se los resultats son pas los esperats pels protagonistas.
 
Qualques ans enrè, las eleccions vesián florir las afichas de las professions de fè amb la bandièra ideologica bravament empeutada sus l’aficha.
 
Totas an gaireben desapareissudas levada la de la drecha extrèma… e encara fa un brieu que sos candidats meton al primièr plan la cara de lor “gauleiter”; lo punt e la ròsa son tornats dins lo nonres e tot parièr pel martèl amb lo volam, etc. O alavetz, son venguts talament pichons qu’ai pas sabut los veire…
 
E las declaracions dels candidats son a l’auçada de las representacions balhadas per las afichas… Dins ma vilòta —òc ben, es mai granda qu’un vilatge, çò dison— lo cònsol màger que partiguèt, doas mandaturas a, en fasent valer son apartenéncia al Partit socialista, es vengut ara un òme liure e se revindica… d’el, metent en abans son accion a la comuna per tornar candidatar al conselh departamental que n’es lo vice-president. Mas cal pas s’imaginar qu’aja abandonadas sas idèas… que non pas… sas idèas, las ten autan vivaças coma al temps de sa primièra campanha electorala!
 
Notatz qu’a pas a èsser vergonhós de se comportar aital… Totes o fan: vèrds o roges, se reclaman de la proximitat, de l’ecologia triomfanta e de la democracia que serà mai transparenta que jamai! Mas de bandièras, nada.
 
A creire que dins aqueles tempses londans —dètz ans!— las bandièras èran tròp grandas per las poder metre dins la pòcha.
 
Coma o aviá teorizat l’Edgar Faure qu’aviá un pel sus la lenga: “Ieu, mas idèas an pas jamai cambiat; mas pòdi pas èsser tengut responsable se lo vent vira!”
 
 
abonar los amics de Jornalet


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Papioli
1.

Mesme l'aiga benita dau curat era pus santosa qu'aquel gel idroquauquaren que trobarem a l'entrada daus bureus de vòte. E si la gleisa era plena lo curat disia de se sarrar mai per que tot lo monde poguessa profitar de l'espectacle tots coma los organisators de cinema o autres.
Dins los bureus de vòte, sem acuelhit emben aquela frasa "a distança, a distança" coma si eram daus pestiferats, obligeats de portat lo masc coma si eram dau betail. E lo stilò que devan portar per sinhar! Tocarem pas lo stilò de l'autre, a non!
E enguera parlam pas de la frauda electorala pertant las machinas electronicas a fraudar son vendudas dins lo monde entier.
Tot es fach per divisar, separar, trobar un ennemic, criticar l'autre.
Lo temps de la Revolucuion ven e aquel temps tornara trobar l'unitat, tornarem trobar dins l'autre un amic, Lo temps de la separacion entre la matiera e l'esprit, entre lo bonhur e lo còrps, sorça de division, de paurs, de rivalitats es acabat. Sem aimat tots qualque sia çò que pensam o fasam per l'amor divin, un amor incondicional e non pas per l'amor uman qu'es quauqu'a ren de batard.

  • 0
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article