Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

“Morir per unas  idèas…” ?

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
En 1963, Jean Cocteau moriguèt sièis oras après qu’Edith Piaf aguèsse fach lo darrièr badalh e los mèdia, dins la corsa als legeires, aguèron de far una causida entre los dos monstres mediatics. Se me soveni plan, foguèt la môme qu’aguèt l’avantatge. Ironia del sòrt, los dos èran amics…

Anuèit, Haití e Afganistan son al tablèu de l’orror per rasons desparièras: Haïti que son nom apareis dins los mèdia sonque per las catastròfas que l’aclapan, Afganistan que vei lo retorn dels taliban après la decision dels Estats Units de far tornar los boys al país après una intervencion militara de dos decennis.

Los Haitians son pas astrucs… Per ne damorar pas qu’a l’epòca recenta, un tèrratremol o ablasiguèt gaireben tot en 2010: catedrala, edificis public e privats, etc. Lo decenni que ven de s’acabar a vist lo país dins una confusion totala e, malgrat l’ajuda internacionala, trebolicis a contunh dins la vida politica del país qu’an menat a l’assassinat del cap d’Estat, un detzenat de jorns a. E ara, un autre tèrratremol amb una amplitud autant granda coma lo de 2010 ven completar lo tablèu d’un país abandonat pels dieus… Vist del defòra e la pança plena, es lèu fach de trobar un copable que seriá… lo pòble haitian incapable de se prene en carga e de castigar sos elèits corromputs. Mas los mèdia an quicòm mai a far que de s’ocupar d’una republica “fantauma”; los Haitians pòdon pas pus plorar que n’an plus de lagremas e Haití es un país tan pichon!

… E sustot, quitament pas una setmana après lo tèrratremol en Haití, los Taliban tòrnan en Afganistan qu’avián degut fugir, vint ans a, quand los Estatsunidencs avián desbarcat per ensenhar oficialament coma bastir una democracia!

Los mai vièlhs se devon sovenir qu’èran al Vietnam —après los Franceses— per la meteissa rason!

Dos decennis, es un temps cortet per ne bastir una de democracia (a l’occidentala) mas es un temps pro long per permetre al mond de somiar a una vida mai bona, subretot per las femnas que son pas que d’objèctes dins la cultura taliban d’après çò que nos es dich e los  imatges que nos venon… Aquí tanben, los qu’èran al poder o en carga de la seguretat (armada, etc.) amb l’ajuda dels Estatsunidencs, se son desbandats autanlèu e lo cap d’Estat e sa familha a trobat un refugi dins los Emirats… Los Estatsunidencs “an tengut paraula” e son partits per çò qu’es pas a eles a “far nacion” en plaça dels Afgans…

Que foguèssem d’acòrd o pas, del punt de vista estatsunidenc, es una decision que se compren; 2500 sordats son mòrts dins una guèrra que vòl pas dire son nom.

Desempuèi la fin de la Segonda guèrra mondiala, los Estats Units s’èran erigits en gendarmas del planeta e las autras nacions occidentalas se satisfasián de lor ròtle. An metut de temps a comprendre que o podián pas pus far… solets!

L’Union europèa se tròba desprovesida fàcia aquela situacion novèla… al moment que los Estats Units commemòran lo vinten anniversari —11 de setembre— de la destruccion del World Center e son prèstes a reorientar lor politica…

Las armas senhorejan dins l’Orient mejan e en Africa subsahariana tengudas per d’òmes qu’an declarat una guèrra totala contra nòstra faiçon de viure qu’avèm exportada mai o mens fins ara.

Qué ne serà dins la annadas a venir?
 

abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud
1.

DE pertot sur terra, lo monde volan pu de las guerras, de las conquestas colonialas, d'una societat materialista que pensa mas a son pretfiech. La sciença se rend compte aura que son analisa a fragmentat la vita. L'òm apren e estudia de mai en mai dins lo mens en mens. Coneissam ren de la globalitat. Que quò es la vita? Qui sem? Quauqu'un per far, desfar, tornar far? En realitat sem una amna que s'es incarnada sur terra per far una experiença dins la matiera. Nòstra mission es de viure uros, tota nòstra vita e pas d'obeir a una ierararchias o una filosofia, una sciença sectairia.
Tot nòstre monde, totas nòstras creisenças nòstres certitudas tomben las unas apres las autras.
La Colomba nos sonna per las abandonar, bastir un monde de patz, escotar nòstre còr pus leu que le mental; Avem pas de poder sur l'autre, sur los governaments, çò que se passa dins los autras pais mas avem dau poder sur nos-mesme, chausir a tot moment si volam far lo ben o lo mau o adoptar una attituda batarda ente contre de l'argent fasam lo mau.

  • 2
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article