Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo revenge dels peses?

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Vos sovenètz del temps qu’èra president e que fasiá l’actualitat amb totjorn un cortègi de jornalistas — mai paparazzi que jornalistas ça que la de mon punt de vista. Aviam a l’epòca un òme de las qualitats immensas que donava l’imatge d’un president esportiu que foguèsse a caval, a bicicleta, en fasent son jogging o quicòm mai; l’imatge tanben d’un òme que, coma lo Zorro de la cançon, anava desbarrassar las banlègas de la “racalha” e qu’èra prèste a far lo còp de punh amb un tal que l’insultava… de luènh!
 
Sas apostròfas son damoradas dins totas las memòrias, de “Vos’n vau desbarrassar de tota aquesta racalha, madama!” a “Davala se siás un òme!” en passant per: “Tira-te, paure con!” —“Cass’ toi, pauv’ con!”— al Salon de l’agricultura a un tipe que refusèt de li tocar man.
 
Agèt tanben, del temps de sa presidéncia, qualques mots per un o l’autre dels “còrses constituits” e subretot la justícia quand comparèt, dins una emission de television, los jutges a “peses pichons… que se semblavan totes”.
 
Lo temps passa… lo temps a passat e l’èx-president, malgrat una campanha “à l’américaine” foguèt pas tornar elegit e deguèt daissar la plaça a Flamby — que se tornèt pas presentar, el, après los cinc ans de mandatura.
 
Decebut, o foguèt l’èx-president mas s’es consolat desempuèi lo temps en se fasent pagar car per balhar conferéncias un pauc pertot… Aviá totjorn dich que se sacrificava en fasent lo president e que, quand o seriá pas pus, fariá de moneda… Los electors, a l’epòca, li balhèron son congèt, de segur per que posquèsse far de moneda…
 
Ça que la, la moneda que despensava per estar reelegit èra pas siuna e nòstre èx-president doblidèt —o volguèt pas saupre— que la lei electorala li permetiá pas de despensar tot l’aur del mond.
 
E çò anonciat arribèt, los Savis refusèron d’acceptar sos comptes de campanha après s’aver clinat sus las facturas qu’èran pas francas coma l’aur! Despassaments, facturas faussas, Bigmalion, etc. L’èx-president, que fasiá pas mai don de sa persona a França, descobriguèt, en desclucant los uèlhs, la condicion afrosa e òrra d’un justiciable!
 
Foguèt condamnat un primièr còp e ven de o èsser un segond… a de la preson fèrma! Mas coneissètz lo sesam de las gents coma l’èx-president —o mailèu sos avocats—: “Totòm es presumit innocent tant qu’es pas reconegut copable; e, per aquò far, cal esperar d’aver agotat totes las possibilitats balhadas per Dama Justícia quand òm se pòt pagar avocats pendent meses, pendent annadas…
 
Nòstre èx-president es pas que lo darrièr d’una longa tièra de mond que se pensan al dessús de las leis. O al mens, d’après la practica costumièra dins la “doulce France” cap als poderoses, deguèt pensar a l’epòca que los Savis se farián indulgents dins la mesura que lo president es, after all, lo primus inter pares.
 
Per vos la far corta, coma se ditz e, sens tornar al temps del rei Cezet, avètz pas doblidat Jacon, un autre president, èx-conse de la capitala, Tiberi, un autre conse de París; i aguèt tanben personalitats d’esquèrra…
 
Seriá estat vos o ieu, ieu almens, que nos foguèssem trobat dins un embolh aital, auriam conegut las galèras de segur e la presompcion d’innocéncia seriá estada lèu levada… That’s life!
 
Mas l’èx-president pòr mercejar “los peses pichons” ça que la; quitament se, un jorn luenhenc, es reconegut copable, anarà pas moisir en preson pendent un temps mas serà acantonat en çò siu amb un bracelet electonic…
 
Poirà parafrasar la frasa del publicista a prepaus de la mòstra Rolex e poirà dire: “Lo qu’a pas agut a suportar un bracelet electronic a mon atge, se poirà reprochar d’èsser pas estat pro audaciós pel país coma o foguèri, ieu!”
 
Aquel bracelet… encara un privilègi!
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article