Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

M’as colhonat quand t’ai vist?

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Vos sovenètz benlèu de la frasa que disiá a pauc près aquò: “I a totjorn quicòm de novèl a La Samaritaine!”
 
Quitament se a pas res a far amb çò qu’ai l’intencion de vos dire, i vau de mon comentari per los que damorarián en província e qu’aurián pas agut l’escasénca de pujar a París; èra l’eslogan d’aquel magazin grandàs, lo “temple del luxe” que ven de tornar dobrir après sètze ans de renovacion (!) per l’èsser encara mai…
 
Òc, i a totjorn quicòm de novèl dins la vida politica exagonala o internacionala; e los mèdia se ronçan un jorn sul lausengièr de Petain e los josieus per córrer lo lendeman darrièr un president que se’n va a Glasgow (Escòcia) batalar sul clima a venir d’un planeta plan malaut.
 
Ailàs, se los òmes de poder —e nòstre president tot particularament— aiman de donar vida a la frasa de Corneille: “Soi mèstre de ieu coma de l’univèrs; o soi, o vòli èsser!”, arriba que los eveniments los venon contrariar dins aquela afirmacion de poténcia facha per impressionar, sens i reüssir, sos pars mas qu’impressiona encara los bedigasses que sèm quand l’agacham sul fenestron al bulletin d’informacions.
 
Fasiá qualque temps ja que l’afar èra sul fuòc e los observators serioses —coma ieu! — o avián notat… Sabètz coma los jornalistas son aluserpits!
 
Per far cort —se vos o cal explicar tot— desempuèi que nòstre vesin de Londres es partit de l’ostal europèu, se passa pas un jorns sens chicotariás. Tot bèl just avant lo rescontre “mondial” sul clima, los Angleses, “desleials coma a l’ordinari”, refusèron als pescaires franceses d’acordar lo drech de pescar dins las aigas britanicas.
 
Trucs e patacs s’anonciavan… lo gal parisenc e lo tetras britanic anvan prene la risca de s’afrontar jos l’agach dels mèdia autan chauvins d’un bòrd coma de l’autre: l’arrogància de l’un —vist per l’Anglés— contra la desinvoltura de l’autre —vist pel Francés.
 
Auriá pogut arroïnar la bona volontat d’un coma de l’autre per sauvar lo planeta… Foguèt nòstre president a se mostrar bon prince; èra, o cal dire, sus una tèrra estrangièra o aguèt l’impression benlèu que podiá plegar l’esquina sens pèrdre la fàcia.
 
Coma a l’acostumada, los caps d’estat de las nacions màgers presentas an facha la promessa de sauvar lo planeta; los païses pichons, generalament plan mens desvolopats, son estats pregats de los creire. Ça que la, los caps d’Estat de China, Russia, Brasil e qualques autres an ja començat los estalvis en fonhant a l’ostal.
 
Soi personalament totjorn susprés de constatar que totes aqueles personatges que son anats a las escòlas mai prestigiosas —e qu’an degut aprene qualques nocions de civilizacion e de psicologia— agiscan d’un faiçon autan innocenta.
 
Soi segur que o avètz pogut verificar vos tanben; las tropeladas de conselhièrs semblan èsser expèrts dins aqueles domenis, cadun per lor país, mas semblan ignorar la psicologia del vesin o de l’adversari…
 
Me torna a l’esperit, l’anecdòta seguenta qu’arribèt del temps que França e Anglatèrra èran encara de poténcias colonialas e regnavan sus la tèrra tota. 
 
Los representants francés e anglés èran a negociar l’apartenença d’una isclòta amb lo representant d’un pichon país dins lo Pacific — o enlòc mai! Aqueste, capparrut e caparrut, sosteniá que l’isclòta èra a son país e a degun autre.
 
A la pausa del tè, lo diplomata anglés prenguèt lo diplomata francés a part:
 
“Car collèga, avèm pro discutit e cal clavar l’afar. Vos cal dire a n’aquel testut que l’isclòta es pas sieuna e ieu li dirai que l’isclòta n’es pas a vos!”
 
Nòstre “bon president” se petaça ben en anglés, çò dison, mas lo primièr ministre britanic a pas doblidada la leçon de son devancièr…
 
La frasa: “Perfida Albion” es pas sortida del neient!
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article