Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Un còp d’estat en progrès!

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
“I social media danno diritto di parola a legioni di imbecilli che prima parlavano solo al bar dopo un bicchiere di vino, senza danneggiare la collettività. Venivano subito messi a tacere, mentre ora hanno lo stesso diritto di parola di un Premio Nobel. È l’invasione degli imbecilli”. Umberto Eco
 
 


Bon, e ben, los autres collaborators de Jornalet parlan a bèl pro de çò que se passa en cò nòstre. Mon expertesa en la matèria fariá pas cap de diferéncia e, qui sap?, poiriái far vergonha als especialistas!
 
Deuriái benlèu anar veire l’èrba mai vèrda del defòra, dins los païses uroses jos la ferula de dictadors patentats o aprendisses. Mancan pas…
 
Per damorar en Eurasia, de Beijing a Moscòu, los parangons de la libertat que sèm son pas estonats de veire un Xi Jin Ping prene lo camin de Mao Dze Dong e un Potin, en dòu de l’èx-URSS, saunejar de recuperar los païses de la CEI —generalament de dictaturas amb una sembla-independéncia— per tornar fargar una Russia novèla amb sos estats-tancadors coma a l’epòca benesida de l’URSS. Lo Potin a ja començat amb Crimèa (Ucraïna), Georgia, mai recentament Bielorussia e, aquesta setmana, Kasakhstan… e es pas acabat…
 
Dins la democratica —encara un pauc!— Union europèa, Polonha e Ongria aurián trobat un òme providencial? Vos daissi jutges…
 
Mas se cal virar cap als Estats Units, “l’America americana” per viure, desempuèi gaireben cinc ans —e cada jorn un pauc mai—, un còp d’Estat en progrès!
 
Un còp d’Estat dins la democracia mai poderosa del planeta quitament se China li cèrca bregas? Un país que, almens desempuèi la segonda guèrra mondiala, fa lo temps, vent, ploja o tempèsta? Un país que, gràcias a sa moneda, viu a crèdit sus l’esquina dels autres pòbles?
 
E òc, e encara me cali que i auriá un fum d’autres qualificatius per designar America —an quitament acaparrat lo nom del continent per eles— es a dire los Estats Units d’America e sos estajants, los Estatsunidencs.
 
De segur, n’i a que me poirián acusar de far de complotisme. Me rapèli de n’aver ja parlat l’an passat en emplegant un condicional mai estilistic que non pas vertadièr.
 
Mas es plan d’aquò que s’agís…
 
Un òme, elegit president de son país a la suspresa de totes e a la siuna bèl pirmièr, menèt una politica al dedins e al defòra basada sus messorgas. Dins sos bresilhadisses e sus las rets socialas, la messorga li tenguèt luòc de politica e los especialistas n’an comptat mai de trenta mila!
 
Comencèt tanlèu la ceremònia de l’eleccion presidenciala acabada, en declarant que s’èra jamai vistas autan de gents a un cderemònia d’investidura d’un president de la Repulbica estatsunidenca… contra tota evidéncia. E s’arrestèt pas un quite jorn…
 
Sa doctrina: jamai admetre qué que siá e declarar que los faches raportats per la premsa èran de novèlas faussas e que la realitat alternativa existissiá.
 
Tre lo començament, se serviguèt de sa posicion per escondre tot çò que concernissiá sa vida privada, etc. Instillèt pendent los quatre ans de son mandat lo dobte amb sas messorgas “veraias” (!) sus la probitat dels elegits advèrses, la sinceritat de las eleccions, etc. sens que sos adversaris reagisquèsson.
 
Refusèt d’admetre sa desfacha e clamèt urbi et orbi que las eleccions èran estadas trucadas e que lo pòble deviá caçar los usurpators del poder…
 
Passi lis que n’avètz totes entenut parlar…
 
E l’afar es pas acabat… A circonvenut lo Partit republican que la majoritat de sos membres son prèstes a tot per tornar reconquistar lo poder sens partatge coma o an ja mostrat.
 
E l’invasion del Capitol es sonque la part vesedoira de l’iceberg dictatorial…
 
Aqueste còp d’Estat es un còp d’Estat del long tèrme e los Estats Units estant un estat federal, los Republicans an cambiat las leis pertot ont èran al poder estatal per èsser segur de tornar pas trobar d’electors contra lors candidats…
 
Ont ne serem dins dos ans? Los païses europèus fan fisança a una democracia en perilh que vei los populistas téner una posicion de fòrça amb d’idèas plan mai extremistas que lors semblables europèus.
 
Quitament s’ai parlat unicament de las nacions de l’emisfèr nòrd, serà impossible de téner las escomesas a venir essencialas pel planeta amb de dictaturas mai enmai feròtjas e un país que, fins ara, malgrat totas sas feblesas, assegurava, pauc o pro, una cèrta idèa de la democracia…
 
Las rets socialas, qu’an permés que tot foguèsse dins tot sens cap de filtre per destriar çò de verai de çò de faus, ajudaràn a far triomfar mesura e vertat?
 
Me permetretz d’aver quaques dobtes!
 
 
 
 
 abonar los amics de Jornalet

 


 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

andriu
4.

#2 Amic desconegut…

Vesi qu'ai de problèmas a resòlvre per çò que pensavi que las pècas èran miunas… e puèi ai tornat legir mon tèxt… e ai vist que t'adreçavas pas a ieu…

Veses un pauc lo complèxe dels Occitans ; se sentisson copables de tira !!! Non, mossur l'agent, soi pas copable, ai pas fach res… don't shoot ! ! !
De tota faiçon, la segonda partida de ma responsa demòra valedoira… A lèu ! ! !

  • 4
  • 0
andriu
3.

#2 As rason, deuriái tornar legir mai menimosament mas, sens èsser una excusa, escrivi mas cronicas al darrèr moment... qu’ai pas jamai sabut’, desempuèi 44 ans, e cada setmana, far autrament..
Com escrivi en occitan lengadocian e en occitan gascon, m’arriba de mesclar los dos ; disi e escrivi : encara / enqüèra/enquèra (g) , los autres tres son una manca d’atencion...

Xim... ne’t coneishi pas mès damb lo tons uèlhs de linx/lincs ? que deurés t’i har ende Jornalet. Que soi segur que’us agradaré la toa pròsa...

  • 2
  • 0
Xim
2.

#1
*vivam > vivèm
*peça > pèça
*enguera (ultralocal) > encara (mai espandit)
*saubram > sauprem

  • 2
  • 3
pierre lachaud
1.

As rason; vivam dins una peça de teatre. Pacientam enguera,
Dins pauc de temps saubram la fin.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article