Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo rason del mai fòrt?

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
França ten aquela particularitat dins l’Union Europèa d’aver una monarquia republicana. Lo president, elegit al sufragi universal, a plan mai de poder que non pas lo president dels Estats Units per exemple. E, per los que ne dobtarián, sufís d’agachar l’anar dels afars de l’Estat per veire que la representacion nacionala jòga las utilitats sonque e que lo Primièr ministre es pas que la votz de son mèstre.
 
Fa longtemps qu’a viscuda la faula [art. 20 de la Constitucion] d’un govèrn que determina e mena la politica de la Nacion quitament se, quand foguèt elegit, lo president novèl precisèt de tira que voliá exerçar son mandat —recebut del pòble— d’una faiçon jupiteriana.
 
Fasiá pas que dire clarament, e sens i metre las formas, qu’aviá pas l’intencion de se contentar de jogar los arbitres mas de prene las decisions coma o avián fach los autres presidents de la Vna Republica. Èra clar tre lo començament que lo Primièr ministre seriá unicament un collaborator coma o avián dich, sens ges de precaucions oratàrias, un Chirac o un Sarközy.
 
Caliá ben aqueles prolegomèns per explicar, en partida, lo comportament d’un primièr ministre que, a còps, pòt aver un prurit d’autoritarisme. 
 
Se ne cresèm l’article del Petit Bleu —o Pichon Blau— d’Òut e Garona de dimenge passat que titolèt sus quatre colònas: Polemica. Fregidura sus la linha LGV e i consacrèt tota la pagina dos!
 
Aquel dorsièr, conegut de totes, concernís lo perlongament de la linha LGV París-Bordèu fins a Tolosa amb un finançament identic a lo que se faguèt per la linha de París a Bordèu. Es a dire que las collectivitats traversadas pel TGV —o las que poirén, segon nòstres governaires, ne tirar qualque profièch— devon pagar per se trobar, levat dins las vilassas, coma las vacas qu’agachan passar lo tren!
 
De segur, las autoritats tolosencas son per, coma es per lo conse màger d’Agen per çò qu’aquò permetrà, çò ditz, de se raprochar de París!!! Los opausants, eles, an per argument que saquejar milièrs d’ectaras de tèrras agricòlas, de bòsques, etc. per estalviar un quinzenat de minutas sul camin de la capitala de França es un pauc cort. E apòndon que i a de segur solucions mai economicas coma la de modernizar la linha actuala per rotlar a 180 km/h…
 
Lo conselh departamental a votat contra e refusa, autan coma autras collectivitats de las Lanas de pagar los milions demandats pel govèrn.
 
Aquel refús del conselh departamental, lo Primièr miinistre lo qualifiquèt d’irresponsable e unes de sos amics politics parlèron de “la naïveetat de la majoritat departamentala”.Lo Primièr ministre diguèt que l’Estat demorariá pas sens reaccion e esitèt pas a far de cantatge en parlant de la possibilitat de suprimir la gara TGV d’Agen, etc. Devant aqueles propausses, la presidenta del departament li rebequèt que semblava “un cap de gara [que] saupriá pas mai ont penjar son lum!”. Faguèt remarcar que Òut e Garona èra pas solet a refusar de pagar e que i aviá tanben lo conselh departamental de Gironda, la comunautat de Dacs e la del País Basc…
 
Quand foguèt nomenat Primièr ministre, En Castex èra content d’èsser presentat coma un òme dels “territòris” —girgon tecnocratic e parisenc per dire: país, region, etc.— e fasiá valer son accent del “territòri”!! Mas, coma tantes autres foncionaris d’autoritat o elegits, etc. la region es unicament un endrech per servir las ambicions de tot aquel mond. Las consultacions “ciutadanas” e autras besucariás son pels mèdia que jògan las public relations de nòstres politicians.
 
Ara, de qué va arribar? Lo govèrn va demandar un autre vòte? Qualques conselhièrs crentoses o ben chapitrats votaràn d’une faiçon diferenta… coma se faguèt pel referendum de Sarközy amb lo “non” cambiat en “òc” per la representacion nacionala…
 
Los colhonats seràn los ciutadans, copables d’aver cregut a la valor de lor vòte… 
 
E, per acabar, recentament, me sembla que qualqu’un de Paris diguèt, naut e fòrt, que caliá tornar aviar la descentralizacion…
 
Coma o fa dire Molière a un de sons personatges: “Estonatz-vos après aquò que vòstra filha siá muda!”
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Andriu
2.

§6… le linha de París a Bordèu... Non,es de Tors a Bordèu que fins a Tors, la LGV foguèt finançada nacionalament e donc pagada en principi per totes... Lo tecnocratas an descobèrt puèi lo partenariat public-privat que balha los beneficis al privat e daissa los deutes al public !!!
Lo desengatjament de l’Estat, governat per çò que dison la Drecha o l’Esquèrra, es patent ; curiós dins un país centralizat a l’excès coma França...

  • 4
  • 0
pierre lachaud
1.

La dictatura s'es installada en França e teissa sa teila, la teila de las familhas la mai richas dau monde. I a pus de plaça per los d'en bas ni d'alhors per França ela-mesma qu'es deja una colonia d'aquelas familhas poderosas.
L'interest d'aquelas familhas concorda pus emben l'interest dau pòples. I a pus ren a partagear, pus ren a reclamar.
Sem devenguts un numerò, lo numerò de sa carta d'identitat, de la securitat sociala, e de tant d'autres. An mesma remplaçat l'adressa per un numerò. E van contunhar tresqu'en-z-a qu'auretz un sol numerèo tatoat sur nòstre peu e que podrem ren far sens aquela marca (dicha de la bestia segon quauques escrits biblicas).
Quò comença (o contunha) emben la vaccinacion. Lo medecin a pus lo dreit de prscrire mas es obliget de segre un protocòle impausat per los dictators. Menaçan mesma de modifiar nòstra ADN (es per aquò que tenan tant a la vaccinacion). Perdram nòstra consciença e faran de nos un esser esclau, manipulable per un smartfòna que la tecnologia fai dau progres contre nos sos un aer de nos far dau ben.
Gardam nòstra consciença, nòstra libertat quite a far de la meditacion e autras. Las luchas socialas se deplaçan vers la lucha per la consciença individuala e colectiva.

  • 1
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article